La casualitat ha volgut que Donald Trump hagi pres possessió com a president dels Estats Units coincidint amb l’estrena de “Six”, una producció de History Channel emesa per HBO sobre una unitat dels SEAL que s’embarca en una perillosa missió per trobar un líder dels talibans.
La sèrie no està exempta d’interès, perquè està executada amb un notable pols narratiu i compta amb el sempre eficaç Walton Goggins al capdavant. Però sorprèn la seva virulenta glorificació de l’exèrcit en un moment televisiu que, a grans trets, el que s’està fent és qüestionar el paper de les institucions i els seus representants mitjançant produccions que, com “House of Cards”, juguen hàbilment a pervertir els pronòstics de la realitat.
Òbviament, “Six” va ser aprovada i rodada abans que Trump guanyés les eleccions i, per tant, no se li pot atribuir una determinada intencionalitat política. Però la seva clara aposta per una resposta taxativa a les amenaces exteriors, la seva simplificació de la personalitat de l’enemic i la seva apel·lació als baixos instints de l’espectador casa perfectament amb la política que representa Trump i les seves ocurrències piulades.
Una altra casualitat: “Six” coincideix en emissió amb la sisena temporada de “Homeland” (amb la qual comparteix directora, Lesli Linka Glatter), on la trama s’articula al voltant d’una Presidenta (ai, aquesta fe en les enquestes) i una conspiració per aprofitar-se de les seves febleses. És com si la ficció televisiva estigués, de forma involuntària però decidida, subratllant els esdeveniments.
Mentre una sèrie justifica l’acció militar en territori estranger, una altra parla de la fragilitat del poder en mans d’una presidenta. I tot això abans de l’inici d’una era audiovisual que, com ja va passar amb el mandat de Ronald Reagan, de ben segur que s’intoxicarà de les maneres del nou inquilí de la Casa Blanca. De fet, i ja van tres casualitats, en poques setmanes arriba el reboot de “24”, que fa pinta de convertir la sèrie original en un al·legat d’esquerres. Sort que, a la llarga, tanta ficció testicular, tanta faula política teledirigida, acaba generant els seus propis antídots.
