És cert que l'atracció física és el component número u en un primer contacte, és aquella part que ens crida de la persona i per la qual decidim fer un pas més. A mesura que evoluciona la relació i va passant el temps l'estirada hormonal que es sent o aquest tipus de reaccions químiques es difuminaran amb el temps, mentre que els valors nuclears segueixen aquí, és a dir, en la primera etapa de l'amor, intervenen més els ulls de l'home, les oïdes de la dona, i l'olfacte en tots dos, especialment les feromones, substàncies que diferents animals secretan i que produeixen modificacions en el sexe oposat i tenen a veure amb l'atracció.
Un cop passes l’atracció, tenir interessos similars i entreteniments semblants pot ajudar, encara que siguin diferents, aquests entreteniments i activitats poden negociar-se, mentre que els principis fonamentals no. Unes coses, s'esvaeixen inevitablement com el físic, unes altres es negocien: només compartir l'immutable és necessari. I aquest element immutable, o almenys realment durador, és l'admiració, aquesta clau d'amor que no pot ser assimilat al “físic”, “hobby”, etc, sinó que forma part essencial d'una bona relació, però tot depèn de l'escala de valors que es trobi la persona i les qualitats que busqui en l'altre, doncs l'admiració per algunes persones podria ser un factor de poc pes.
Hi ha persones que es conformen amb la primera persona que se'ls creua pel camí, es podrien catalogar com a persones enamoradisses o conformistes, és a dir, aquelles que ràpidament es senten enamorades d'altres persones amb les quals comencen a sortir. S'il·lusionen i comencen a tenir expectatives molt altes de persones que amb prou feines coneixen.
En termes psicològics, parlem de persones que solen fer inversions emocionals molt altes i en poc temps; és a dir, sobrevaloran les relacions interpersonals i, al mateix temps, amb alta velocitat. Per exemple, una persona que a les dues o tres cites ja sent que l'afecte per l'altra persona és massa gran i comença a modificar la seva quotidianitat per mantenir aquest afecte, la qual cosa també porta expectatives poc realistes sobre aquest tema o simplement són persones molt conformistes on la seva escala de valors és molt baixa o deteriorada i són aquelles persones que necessiten l'afecte i protecció d'altres persones perquè són poc autosuficients i amb una gran dependència emocional. El tipus de perfil psicològic és bastant peculiar, normalment la seva escala de valors és baixa, reduït nivell educatiu, falta de recursos emocionals, autoestima baixa com a conseqüència es valoren molt poc i simplement es conformen amb un físic i no van més enllà, encara que amb el temps vagin veient els errors d'aquesta persona, decideixen seguir amb la relació per no estar sols i ells mateixos s’autoconvencen que és el millor per a ells.
En canvi, hi ha un altre tipus de persones observadores i pacífiques que abans d'iniciar una relació visualitzen tot el context en general, són persones racionals, exigents, amb alta autoestima i que busquen altres qualitats en referència al seu mateix nivell de valors. Per aquestes persones la bondat, generositat i amabilitat, triomfen en l'amor i és per això que la gentilesa és triada com el primer factor important per a l'elecció d'un company/a sentimental. A més, la comprensió, el saber que tens una persona al costat amb la qual poder explicar tant als bons moments com els dolents, sentir-se escoltat, acompanyat i valorat per la teva parella és el segon factor més important per a una relació, però no solament és bàsic que sàpiguen donar-te suport afectiu sinó a nivell intel·lectual. Valoren molt les persones resolutives, eficients i independents però al mateix temps que sàpiguen compartir i sobretot recolzar-se l'un amb l'altre. A més, compartir valors, posseir una educació similar i tenir projectes de futur és un altre dels factors més importants, i sobretot l'admiració és la clau fonamental per mantenir una relació, així com la complicitat.
Però l'amor, no és només bioquímica, ja que encara que els nostres sentiments depenen, com acabem de veure, de l'activitat cerebral i l'acció química de neurotransmisores i hormones, existeixen altres condicionants que afavoreixen l’enamorament d'una o una altra persona. Som éssers socials i com a tals ens relacionem a tots els nivells, també quan ens enamorem. L'amor és una emoció que s'expressa a través d'un sentiment i es canalitza a través d'una acció que guarda coherència amb el nostre pensament (sistema de creences). Pel que tendim a fixar-nos en persones que guardin relació amb la nostra manera de veure la vida o els nostres gustos, allò que ens faci sentir plens. Una cosa és la reacció instintiva (química) sobre la qual no tenim control, i una altra la part més reflexiva i analítica que identifica si la persona per la qual sentim atracció ens complementa.
Un cop passes l’atracció, tenir interessos similars i entreteniments semblants pot ajudar, encara que siguin diferents, aquests entreteniments i activitats poden negociar-se, mentre que els principis fonamentals no. Unes coses, s'esvaeixen inevitablement com el físic, unes altres es negocien: només compartir l'immutable és necessari. I aquest element immutable, o almenys realment durador, és l'admiració, aquesta clau d'amor que no pot ser assimilat al “físic”, “hobby”, etc, sinó que forma part essencial d'una bona relació, però tot depèn de l'escala de valors que es trobi la persona i les qualitats que busqui en l'altre, doncs l'admiració per algunes persones podria ser un factor de poc pes.
Hi ha persones que es conformen amb la primera persona que se'ls creua pel camí, es podrien catalogar com a persones enamoradisses o conformistes, és a dir, aquelles que ràpidament es senten enamorades d'altres persones amb les quals comencen a sortir. S'il·lusionen i comencen a tenir expectatives molt altes de persones que amb prou feines coneixen.
En termes psicològics, parlem de persones que solen fer inversions emocionals molt altes i en poc temps; és a dir, sobrevaloran les relacions interpersonals i, al mateix temps, amb alta velocitat. Per exemple, una persona que a les dues o tres cites ja sent que l'afecte per l'altra persona és massa gran i comença a modificar la seva quotidianitat per mantenir aquest afecte, la qual cosa també porta expectatives poc realistes sobre aquest tema o simplement són persones molt conformistes on la seva escala de valors és molt baixa o deteriorada i són aquelles persones que necessiten l'afecte i protecció d'altres persones perquè són poc autosuficients i amb una gran dependència emocional. El tipus de perfil psicològic és bastant peculiar, normalment la seva escala de valors és baixa, reduït nivell educatiu, falta de recursos emocionals, autoestima baixa com a conseqüència es valoren molt poc i simplement es conformen amb un físic i no van més enllà, encara que amb el temps vagin veient els errors d'aquesta persona, decideixen seguir amb la relació per no estar sols i ells mateixos s’autoconvencen que és el millor per a ells.
En canvi, hi ha un altre tipus de persones observadores i pacífiques que abans d'iniciar una relació visualitzen tot el context en general, són persones racionals, exigents, amb alta autoestima i que busquen altres qualitats en referència al seu mateix nivell de valors. Per aquestes persones la bondat, generositat i amabilitat, triomfen en l'amor i és per això que la gentilesa és triada com el primer factor important per a l'elecció d'un company/a sentimental. A més, la comprensió, el saber que tens una persona al costat amb la qual poder explicar tant als bons moments com els dolents, sentir-se escoltat, acompanyat i valorat per la teva parella és el segon factor més important per a una relació, però no solament és bàsic que sàpiguen donar-te suport afectiu sinó a nivell intel·lectual. Valoren molt les persones resolutives, eficients i independents però al mateix temps que sàpiguen compartir i sobretot recolzar-se l'un amb l'altre. A més, compartir valors, posseir una educació similar i tenir projectes de futur és un altre dels factors més importants, i sobretot l'admiració és la clau fonamental per mantenir una relació, així com la complicitat.
Però l'amor, no és només bioquímica, ja que encara que els nostres sentiments depenen, com acabem de veure, de l'activitat cerebral i l'acció química de neurotransmisores i hormones, existeixen altres condicionants que afavoreixen l’enamorament d'una o una altra persona. Som éssers socials i com a tals ens relacionem a tots els nivells, també quan ens enamorem. L'amor és una emoció que s'expressa a través d'un sentiment i es canalitza a través d'una acció que guarda coherència amb el nostre pensament (sistema de creences). Pel que tendim a fixar-nos en persones que guardin relació amb la nostra manera de veure la vida o els nostres gustos, allò que ens faci sentir plens. Una cosa és la reacció instintiva (química) sobre la qual no tenim control, i una altra la part més reflexiva i analítica que identifica si la persona per la qual sentim atracció ens complementa.
