Els "selfies" són una forma de mostrar-se al món, pròpiament dit seria l’auto-retrat de la pròpia persona. Aquesta paraula és d’ús en les xarxes socials per referir-se a la fotografia o auto-fotografia o com "selfie", derivat de l’anglès. Tant sols cal que fem una ullada i parem atenció a la quantitat de selfies que hi han pels blogs, xarxes, Instagram, Facebook, etc.
Lo més típic en aquests autoretrats es veure a la persona sostenint la càmera o dispositiu mòbil a tot el llarg del seu braç, amb l'objectiu apuntant a si mateix. La fotografia, a vegades, inclou part del braç, sense deixar dubte que es tracta d'un autoretrat. Però també hi han altres formes de fer-se un selfie com seria la càmera apuntant cap al mirall, encara que cada cop evolucionen més, al punt que ja no podem veure ni la càmera.
Darrere dels "selfies" analitzarem el tipus de personalitat que predomina, on molts cops, són persones que intenten cridar l’atenció d’altres tipus de subjectes, a part de tenir una molt baixa autoestima, presumir de mèrits o moments, i com un missatge per a un tipus d’individus específics.
Prestar massa atenció a les fotografies publicades, controlant qui les mira o a qui li agrada o qui comenta, amb l'esperança d'aconseguir la quantitat més gran possible de “m'agrada", és un símptoma que els "selfies" estan causant un problema. Així doncs, la gent exhibeix solament el que vol mostrar, construint-se així una identitat que es posa a consideració dels altres per rebre retroalimentació i ser aprovada.
Per descomptat, no tots són crítiques a aquest narcisisme elevat, ja que els “like” de la imatge pujada, pot ocasionar un augment de l'autoestima que, potser, abans es trobava per terra. Per això, molts cops els selfies es fan com a acte de vanitat que indica narcisisme, o bé, falta d'autoestima que es tradueix en necessitat d’autoafirmació i construcció de la identitat.
De tal forma el trastorn narcisista de la personalitat, implica la preocupació per si mateix i sobre com és percebut pels altres. El narcisista està interessat per la satisfacció de la seva vanitat i l'admiració dels seus propis atributs físics i intel·lectuals
Aquest tipus de persones amb trastorn de la personalitat narcisista solen tenir les següents característiques: reaccionen a la crítica amb sentiments de ràbia, vergonya o humiliació; es solen aprofitar dels altres per aconseguir les seves pròpies metes; tenen excessius sentiments d’egocentrisme; exageren els seus assoliments i talents; estan preocupats amb fantasies d'èxit, poder, bellesa, intel·ligència o amor ideal; tenen expectatives irracionals de tractament favorable; requereixen l’atenció i admiració constants; menyspreen els sentiments d'uns altres i tenen poca capacitat per sentir empatia; tenen un interès obsessiu en si mateix, i persegueixen principalment metes egoistes.
En conclusió, no es tracta que els "selfies" siguin dolents en si mateixos, ja que fa molt de temps que existeixen, sino que cal parar atenció al seu ús i freqüència. El problema radica que avui són l'expressió d'una societat obsessionada amb la imatge que ha abraçat el narcisisme. Per tant, és important aprendre a gaudir de cadascun dels moments i així l’equilibri psicològic de la persona quedarà beneficiat.
Lo més típic en aquests autoretrats es veure a la persona sostenint la càmera o dispositiu mòbil a tot el llarg del seu braç, amb l'objectiu apuntant a si mateix. La fotografia, a vegades, inclou part del braç, sense deixar dubte que es tracta d'un autoretrat. Però també hi han altres formes de fer-se un selfie com seria la càmera apuntant cap al mirall, encara que cada cop evolucionen més, al punt que ja no podem veure ni la càmera.
Darrere dels "selfies" analitzarem el tipus de personalitat que predomina, on molts cops, són persones que intenten cridar l’atenció d’altres tipus de subjectes, a part de tenir una molt baixa autoestima, presumir de mèrits o moments, i com un missatge per a un tipus d’individus específics.
Prestar massa atenció a les fotografies publicades, controlant qui les mira o a qui li agrada o qui comenta, amb l'esperança d'aconseguir la quantitat més gran possible de “m'agrada", és un símptoma que els "selfies" estan causant un problema. Així doncs, la gent exhibeix solament el que vol mostrar, construint-se així una identitat que es posa a consideració dels altres per rebre retroalimentació i ser aprovada.
Per descomptat, no tots són crítiques a aquest narcisisme elevat, ja que els “like” de la imatge pujada, pot ocasionar un augment de l'autoestima que, potser, abans es trobava per terra. Per això, molts cops els selfies es fan com a acte de vanitat que indica narcisisme, o bé, falta d'autoestima que es tradueix en necessitat d’autoafirmació i construcció de la identitat.
De tal forma el trastorn narcisista de la personalitat, implica la preocupació per si mateix i sobre com és percebut pels altres. El narcisista està interessat per la satisfacció de la seva vanitat i l'admiració dels seus propis atributs físics i intel·lectuals
Aquest tipus de persones amb trastorn de la personalitat narcisista solen tenir les següents característiques: reaccionen a la crítica amb sentiments de ràbia, vergonya o humiliació; es solen aprofitar dels altres per aconseguir les seves pròpies metes; tenen excessius sentiments d’egocentrisme; exageren els seus assoliments i talents; estan preocupats amb fantasies d'èxit, poder, bellesa, intel·ligència o amor ideal; tenen expectatives irracionals de tractament favorable; requereixen l’atenció i admiració constants; menyspreen els sentiments d'uns altres i tenen poca capacitat per sentir empatia; tenen un interès obsessiu en si mateix, i persegueixen principalment metes egoistes.
En conclusió, no es tracta que els "selfies" siguin dolents en si mateixos, ja que fa molt de temps que existeixen, sino que cal parar atenció al seu ús i freqüència. El problema radica que avui són l'expressió d'una societat obsessionada amb la imatge que ha abraçat el narcisisme. Per tant, és important aprendre a gaudir de cadascun dels moments i així l’equilibri psicològic de la persona quedarà beneficiat.
