L'adolescència és un període de continus canvis on l'adolescent pateix canvis a nivell físic, sexual, psicològic i social. Aquesta etapa transcorre aproximadament entre els 10 i 19 anys, segons l'Organització Mundial de la Salut. Els canvis afecten a la conducta de l'adolescent i fa que experimentin continus processos de rebel·lia que en gran part dels casos condueixen a baralles entre pares i fills.
En aquest punt vaig a fer referència al nivell psicològic, on es produeixen molts canvis hormonals en l'organisme que provoquen una transformació física i una transformació emocional.
Els adolescents passen de l'alegria a la malenconia amb una extrema rapidesa, doncs tenen canvis molt bruscos en el seu comportament. Això és produït al fet que no tenen una identitat ben definida i tenen episodis de rebequeries com si fossin uns nens i al cap de pocs segons o minuts passen a voler ser persones adultes que saben i volen prendre les seves pròpies decisions sense el consentiment de ningú, més que d'ells. En general no hauria de tenir major importància, però si bé és cert, fa falta parar esment a aquest tipus de comportaments i és bo, vigilar els episodis que mostren de l'eufòria a la tristesa o malenconia excessiva.
A més, hem de tenir en compte que l'adolescent es veu embolicat en una societat canviant, seguida per uns patrons de moda i uns estàndards molt crucials. Saber gestionar tota aquesta informació i prendre les decisions correctes no és una tasca gens fàcil i encara menys si li afegim un component d'immaduresa i de poca seguretat en un mateix, cosa que fa una labor bastant complicada per a l'adolescent en qüestió.
Així doncs, molts d'aquests adolescents es veuen totalment acaparats per la situació i els sorgeixen problemes com l'acceptació i resolució de conflictes dins del mitjà en què interactuen, és en aquest punt, on és produeixen els conflictes emocionals, a causa dels diversos impediments i manques que té la joventut, i això els condueix a continus traumes per aquesta falta d'autogestionar-se els seus propis sentiments i resoldre els diferents problemes, això produeix frustració que intenten alleujar de diferents maneres, la que anem a tractar és la denominada self-cutting o autolesionar-se.
L'autolesió, també coneguda com a autolesió deliberada o auto-agressió, és una pràctica consistent en la producció intencionada de ferides sobre el propi cos, comunament realitzades sense intencions suïcides, així doncs, la forma més comú d'autolesió són els talls en la pell. Encara que també s'inclouen comportaments com a cremades, esquinçar, cops i ingesta de substàncies tòxiques o objectes.
Aquesta auto-agressió és més comuna en adolescents i adults joves. En la infància és relativament rara la seva aparició; no obstant, la taxa ha anat en augment i l'autolesió pot ocórrer a qualsevol edat, fins i tot en la població d'edat avançada, però en aquest cas ens centrarem en la població adolescent.
Normalment, s'usa per alliberar-se de sentiments de ràbia, ira, tristesa, solitud, rancor i dolor emocional. S'efectua per alliberar aquestes emocions que l’auto-agredit no pot expressar. De vegades, davant el sentiment de no estar viu, aquests adolescents es tallen per cerciorar-se que segueixen vius.
Si bé és cert, el self-cutting és bastant freqüent en persones que pateixen un trastorn límit de la personalitat o personalitat borderline.
Els joves que són més propensos a realitzar-les, són aquells que pateixen o tendeixen a la depressió, ansietat, estrès, solitud i aïllament, per la qual cosa presenten una clara incapacitat per manejar les emocions i assimilar les frustracions, i al no poder exterioritzar el dolor, la ràbia, la solitud i els temors, es danyen el cos. Els adolescents que s'autolesionen presenten un desig immediat de cridar l'atenció. Veiem que aquestes persones que s'autolesionen de vegades diuen que senten que no encaixen en cap lloc o que ningú les comprèn. Així doncs, els adolescents estan en una etapa on el seu entorn social compleix un paper bàsic, el jove és i es reconeix a través de les relacions que sosté amb els seus semblants.
L'adolescent sent por al rebuig dels seus iguals, cosa que li produeix un gran temor que ho porta a cedir fàcilment a les decisions del seu grup d'amics.
El seu caràcter canviant i també la confiança en si mateix i la seva manera d'actuar són fonamentals en aquesta etapa, ja que li ajudaran a prendre decisions encertades i evitar caure en conductes auto-destructives.
Per últim, és molt important que els pares parin esment davant el més mínim símptoma mostrant comprensió, escolta i atenció cap a aquests joves, i tenint en compte l'etapa que passa el seu jo canviant, per la qual cosa es recomana que acudeixin davant un especialista en psicologia per pal·liar aquest tipus de conductes que vénen d'una personalitat insegura i amb conflictes generats en el seu interior, doncs, és convenient buscar la causa d'aquesta problemàtica i tractar-la amb el rigor i la serenitat que aquesta requereix.
En aquest punt vaig a fer referència al nivell psicològic, on es produeixen molts canvis hormonals en l'organisme que provoquen una transformació física i una transformació emocional.
Els adolescents passen de l'alegria a la malenconia amb una extrema rapidesa, doncs tenen canvis molt bruscos en el seu comportament. Això és produït al fet que no tenen una identitat ben definida i tenen episodis de rebequeries com si fossin uns nens i al cap de pocs segons o minuts passen a voler ser persones adultes que saben i volen prendre les seves pròpies decisions sense el consentiment de ningú, més que d'ells. En general no hauria de tenir major importància, però si bé és cert, fa falta parar esment a aquest tipus de comportaments i és bo, vigilar els episodis que mostren de l'eufòria a la tristesa o malenconia excessiva.
A més, hem de tenir en compte que l'adolescent es veu embolicat en una societat canviant, seguida per uns patrons de moda i uns estàndards molt crucials. Saber gestionar tota aquesta informació i prendre les decisions correctes no és una tasca gens fàcil i encara menys si li afegim un component d'immaduresa i de poca seguretat en un mateix, cosa que fa una labor bastant complicada per a l'adolescent en qüestió.
Així doncs, molts d'aquests adolescents es veuen totalment acaparats per la situació i els sorgeixen problemes com l'acceptació i resolució de conflictes dins del mitjà en què interactuen, és en aquest punt, on és produeixen els conflictes emocionals, a causa dels diversos impediments i manques que té la joventut, i això els condueix a continus traumes per aquesta falta d'autogestionar-se els seus propis sentiments i resoldre els diferents problemes, això produeix frustració que intenten alleujar de diferents maneres, la que anem a tractar és la denominada self-cutting o autolesionar-se.
L'autolesió, també coneguda com a autolesió deliberada o auto-agressió, és una pràctica consistent en la producció intencionada de ferides sobre el propi cos, comunament realitzades sense intencions suïcides, així doncs, la forma més comú d'autolesió són els talls en la pell. Encara que també s'inclouen comportaments com a cremades, esquinçar, cops i ingesta de substàncies tòxiques o objectes.
Aquesta auto-agressió és més comuna en adolescents i adults joves. En la infància és relativament rara la seva aparició; no obstant, la taxa ha anat en augment i l'autolesió pot ocórrer a qualsevol edat, fins i tot en la població d'edat avançada, però en aquest cas ens centrarem en la població adolescent.
Normalment, s'usa per alliberar-se de sentiments de ràbia, ira, tristesa, solitud, rancor i dolor emocional. S'efectua per alliberar aquestes emocions que l’auto-agredit no pot expressar. De vegades, davant el sentiment de no estar viu, aquests adolescents es tallen per cerciorar-se que segueixen vius.
Si bé és cert, el self-cutting és bastant freqüent en persones que pateixen un trastorn límit de la personalitat o personalitat borderline.
Els joves que són més propensos a realitzar-les, són aquells que pateixen o tendeixen a la depressió, ansietat, estrès, solitud i aïllament, per la qual cosa presenten una clara incapacitat per manejar les emocions i assimilar les frustracions, i al no poder exterioritzar el dolor, la ràbia, la solitud i els temors, es danyen el cos. Els adolescents que s'autolesionen presenten un desig immediat de cridar l'atenció. Veiem que aquestes persones que s'autolesionen de vegades diuen que senten que no encaixen en cap lloc o que ningú les comprèn. Així doncs, els adolescents estan en una etapa on el seu entorn social compleix un paper bàsic, el jove és i es reconeix a través de les relacions que sosté amb els seus semblants.
L'adolescent sent por al rebuig dels seus iguals, cosa que li produeix un gran temor que ho porta a cedir fàcilment a les decisions del seu grup d'amics.
El seu caràcter canviant i també la confiança en si mateix i la seva manera d'actuar són fonamentals en aquesta etapa, ja que li ajudaran a prendre decisions encertades i evitar caure en conductes auto-destructives.
Per últim, és molt important que els pares parin esment davant el més mínim símptoma mostrant comprensió, escolta i atenció cap a aquests joves, i tenint en compte l'etapa que passa el seu jo canviant, per la qual cosa es recomana que acudeixin davant un especialista en psicologia per pal·liar aquest tipus de conductes que vénen d'una personalitat insegura i amb conflictes generats en el seu interior, doncs, és convenient buscar la causa d'aquesta problemàtica i tractar-la amb el rigor i la serenitat que aquesta requereix.
