La solidaritat, encara poc coneguda

El passat dilluns el Ple de Girona va aprovar per unanimitat adherir-se a la Xarxa de Ciutats defensores dels drets humans que és un projecte que pretén donar a conèixer la feina dels defensors i defensores de drets humans, d'arreu del món. Per fer-ho es convida un grup d'activistes d'arreu del món que visitin la ciutat durant l'any perquè puguin participar en xerrades, trobades, visites a centres educatius, etc. Crec que és una bona iniciativa, però malauradament té poca repercussió entre la ciutadania.

Poques iniciatives solidàries de base arriben al gruix de la població. Quan el novembre de 1994 des de la Coordinadora d'ONG vam participar a l'acampada per reclamar que el 0,7% dels pressupostos municipals es dediqués a cooperació al desenvolupament, no ens pensàvem pas que la tasca més difícil seria aconseguir conscienciar la ciutadania. El 1996 Girona va constituir el Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació que havia de servir per administrar el 0,7% del pressupost dedicat a finançar projectes de cooperació al desenvolupament, però també a fer sensibilització ciutadana de les causes que generen les desigualtats i les injustícies.

Després de 20 anys tant la Coordinadora d'ONG Solidàries com el mateix Ajuntament han esmerçats esforços en aquesta tasca, però malgrat això, les polítiques de cooperació són encara unes grans desconegudes. La gran feina que fan les ONG i el propi Ajuntament, a través del Fons Català de Solidaritat, no es visualitza. I entre tots no som capaços d'anar més enllà de les exposicions, les xerrades, i les activitats on sovint sempre som els mateixos. D'altra banda vint anys de feina feta d'educació per la pau i la solidaritat haurien d'estar donant resultat en les noves generacions de ciutadans que s'incorporen a les organitzacions, empreses, partits polítics... I vull pensar que el balanç és positiu, però no sé si n'estic del tot convençut.

En el seu moment vam creure que els agermanaments amb poblacions de països empobrits servirien per exemplificar i posar cara a la cooperació. Però quantes persones són coneixedores que Girona està agermanada amb Farsia (Sàhara Occidental) o amb Bluefields (Nicaragua)?

Cal seguir apostant per donar a conèixer les arrels dels problemes. Les causes de les injustícies que sovint es troben en el capitalisme salvatge i també en el nostre estil de vida. No serà que aquesta és una veritat massa incòmode per a tots?

Però sobretot cal apostar per sobresortir dels cercles habituals. Per exemple, no hi ha millor campanya per donar a conèixer la problemàtica que pateixen al Sàhara Occidental que portar nens i nenes dels campaments de refugiats a fer estades a l'estiu en famílies d'aquí. Uns dies de convivència amb aquests infants fa més que mil xerrades juntes.

Trobar accions d'aquest tipus no sempre és fàcil, però cal intentar-ho. Un altre exemple és el que vam conèixer dimarts passat, quan es va estrenar un documental que aprofita nous canals per donar a conèixer la feina que fan les entitats gironines en els països on tenen projectes. Fem-lo córrer i que es conegui!