Com s’ha de regular les retribucions dels electes locals?

El tema dels sous dels càrrecs públics és un tema recurrent que reapareix periòdicament com a tema de debat. Fa poc des de l'Associació Catalana de Municipis em van fer aquesta pregunta per a la seva revista: "Com s’ha de regular les retribucions dels electes locals?". Al meu entendre la política no ha de ser en cap cas una activitat lucrativa. El primordial, doncs, ha de ser l’esperit de servei. Això no hauria de ser estrany. Hi ha moltes altres activitats públiques de fora el camp polític en què és així. Penso en les persones que deixen moltes hores i esforços en associacions ambientals, de veïns, de lleure, esportives, ong... La majoria d'elles ho fan durant uns anys, quan la seva situació personal els ho permet, i ho fan sense cap retribució econòmica.

És cert que algunes responsabilitats de la política exigeixen un alt grau de dedicació. En el cas que conec, el de l'Ajuntament de Girona, plenaris, comissions informatives, reunions, trobades amb entitats i ciutadania, actes públics... però també la feina de documentació, elaboració de propostes, control de l'acció de govern, organització d'activitats... requereixen unes quantes hores de treball setmanal. En el cas de gairebé tots els ajuntaments s'estableix un sistema de retribucions. En el meu cas, per exemple, rebo mensualment 1.079€ bruts mensuals (web de transparència de l'Ajuntament), dels quals cal descomptar l'IRPF, prop d'un 25% en el meu cas, i una aportació que faig de 90€ mensuals en concepte de carta financera d'ERC. Un cop descomptats representen gairebé 700 € nets mensuals. No està gens malament, tenint en compte que equival al salari mínim interprofessional, i que per tant hi ha moltes persones que han de treballar quaranta hores setmanals per aconseguir-ho.

Però més enllà de si calen retribucions per la dedicació a la política, també existeix el debat sobre si la política ha de ser una tasca professional. I és que en política podem trobar casos de tot tipus. Des d'aquells qui han convertit la política en el seu ofici, i que hi porten molts anys, fins els que s'hi dediquen voluntàriament. Pel mig persones que s'hi dediquen de forma exclusiva durant uns anys, o altres que ho compaginen -com en el meu cas- amb la dedicació professional particular. No seré jo qui jutgi el que han de fer els altres. En el meu cas vaig pensar que podia combinar la meva feina al sector privat amb la tasca política. Per una banda perquè crec que els horaris m'ho permeten, i per altra perquè em permet seguir connectat a un món professional del qual no em vull desvincular. Però tant lícit és això, com qui durant un temps només es dedica a fer política des de les institucions, i que en acabar uns anys de servei es reincorpora al sector professional. Crec doncs que ni el fet de percebre una contraprestació econòmica ni el fet de dedicar-se a la política durant uns anys, no fa que algú es converteixi en un professional de la política. Reservaria aquesta qualificació a aquelles persones que no se'ls coneix cap altra dedicació professional i que per tant han fet de la política la seva única dedicació. 

He de dir que no estic d'acord amb aquells qui diuen que les retribucions han de ser altes per atreure als bons professionals. Crec que la política no ha de competir amb el sector privat en sous, qui s'hi acosti ho ha de fer amb esperit de servei i per tant entenent que les retribucions són compensacions pel temps dedicat, però que la principal compensació és poder servir la ciutadania que t'ha escollit. I crec que podríem trobar molts exemples de persones que han dedicat uns anys a la política, malgrat saber que al sector privat es guanyarien millor la vida. En molts casos pel sol fet de poder servir la ciutat o el país i deixar un llegat positiu en la gestió pública.

Tanmateix, el fet d'acceptar que poden haver-hi retribucions en la política ens hauria de portar a un sistema de retribucions ajustades pel que fa a la quantitat i que haurien de seguir un cert ordre en tots els càrrecs públics, ja siguin electes o eventuals de lliure designació. És a dir, caldria una norma de caràcter general que eviti incongruències, com que un directiu d’una empresa pública, o un càrrec assessor, pugui cobrar més que un alcalde d'una gran ciutat. En aquest sentit seria positiu una llei que fixés les retribucions de tot el sector públic i que alhora limiti els ingressos, en cas de percebre’n de més d'un lloc. Aquest debat, que no és senzill, s’hauria de fer amb la màxima transparència i el consens de la ciutadania. De ben segur que allunyaria l’opacitat o la demagògia que sovint envolten aquest tema.