La Devesa no avança

La setmana passada es va celebrar l'Audiència pública per presentar el Pla Especial de la Devesa. El Pla és ben intencionat però fa 5 anys que en parlem. Els mateixos anys que porta CiU al govern de la ciutat. Puigdemont el va plantejar en contraposició al Pla d'Usos que s'havia aprovat a les acaballes del mandat d'Anna Pagans. Ambdós plans han portat associat un procés participatiu previ, i entre una cosa i una altra portem més de deu anys donant voltes al tema.

Els veïns del barri, i imagino que la majoria de la ciutadania gironina, en comença a estar cansada. Sobretot perquè el que voldrien és que s'hi comencés a fer alguna actuació. En els darrers 5 anys s'ha posat com a excusa que no tenia sentit fer res a la Devesa si s'anava a aprovar un Pla Especial. Però resulta que el Pla va per llarg. Primer caldrà aprovar-lo, i vull recordar que als grups municipals encara no ens han passat el text per estudiar-lo i esmenar-lo. Però el pitjor de tot és que quan estigui aprovat caldrà buscar com finançar els més de 30 milions d'euros que suposarà la seva execució. Potser caldria ser més realistes i sincers de cara a la ciutadania, per no generar falses expectatives. Hem de tenir en compte que la capacitat real d'inversió amb pressupost propi de l'Ajuntament volta els 2 milions d'euros. Per tant el desenvolupament del Pla Especial està condicionat al finançament exterior, i això s'ha de dir, perquè actualment no està lligat, i no serà fàcil aconseguir-ho. Ja estem massa acostumats a que aquest govern vengui fum i després quedi tot plegat en unes simples projeccions virtuals per a què la premsa les publiqui (Parc Central, Passatge Canalejas, Quatre rius i una sèquia, Parc de les Pedreres, carretera Barcelona...). El que demanarem del Pla Especial de la Devesa és que es prioritzin i posin sobre un calendari totes aquelles actuacions previstes que no tenen cost, o que tenen un cost econòmic assumible.
 
Els veïns i els usuaris de la Devesa tant sols demanen que es facin petites actuacions com ara la prohibició que hi entrin cotxes (les tanques mai funcionen), la millora del paviment (hi ha molts clots on et pots torçar un peu), la il·luminació (hi ha moltes zones fosques), el mobiliari (més bancs i papereres), un nou circuit esportiu (actualitzant la idea del circuit del Colacao que hi havia hagut), etc. Petites reformes que no tenien perquè suposar un gran pressupost. Des d'ERC-MES vam posar com a condició per aprovar el cartipàs de Carles Puigdemont, que es fes un pla de xoc a la Devesa. Carles Ribas ho va reconvertir en un projecte urbanístic de reforma d'una part del vial perimetral que s'afegia a les nostres demandes. No és que ens semblés malament, però no era ben bé el que demanàvem. El pla de xoc havia de prioritzar el que volien els veïns i en canvi ho deixava en segon terme. Aquest projecte es va haver de redactar i licitar, i ha tardat un any a iniciar-se les obres. En aquest punt ens toca fer autocrítica, ja que des d'ERC-MES no hem estat capaços de controlar al govern en l'execució del Pla de xoc, primer per un excés de confiança vers la labor del govern, i posteriorment perquè el govern ara disposa d'una majoria suficient que fa prescindible la nostra opinió.

Crec que el Pla Especial incorpora temes positius. La naturalització de la riba del Ter, que nosaltres proposàvem des de fa anys gràcies a la visió de l'amic Albert Ruhí, ens sembla un gran encert. La pacificació del trànsit al carrer Güell davant la Devesa ens sembla un pas molt valent. La protecció de la part arbrada és necessària, i el trasllat de les activitats que actualment ja s'estan fent (fira, mercat i atraccions de Fires) seria una solució coherent. La creació de zones de parc clàssic més asolellades i amb gespa contribuïrà a que se'n faci major ús.

D'altra banda ens alegrem que s'hagi rectificat l'opció absurda de buidar les illes d'arbres amb tales massives, que s'havia plantejat en un inici. Les tales, i les corresponents replantacions, s'han de limitar només a aquells exemplars que es recomani de forma individual per criteris tècnics forestals. Cal preservar el patrimoni paisatgístic que representa l'arbreda de la Devesa.

No veiem clar que es mantingui la possibilitat de seguir ocupant la Devesa amb activitats com les Fires o concerts a la nit. Si es vol concentrar l'activitat al Camp de Mart, com s'ha dit, caldria ser valent i replantejar una ubicació definitiva que prestigii el Mercat (que els mateixos marxants demanen), o debatre sobre els usos que la Fira fa de la Devesa. En el fons això és culpa de no haver fet un debat sobre els usos del Parc. No se n'ha volgut parlar, per evitar la polèmica, i en canvi quan es fa un projecte d'arquitectura, l'estudi d'usos sempre és previ i condiciona la redacció del projecte.

Hi ha encara una informació que no sé si al final constarà al Pla Especial, ja que se n'ha parlat de forma poc clara. En algunes ocasions s'ha parlat d'una sala d'activitats esportives. No n'hem vist cap detall i ens fa por que es tracti d'un eufemisme per parlar d'una nova edificació al Parc, quan crèiem que ja havíem superat el debat del Pavelló (sobre el qual el nostre partit va saber rectificar, encara que fos a darrera hora). Pel que vam poder llegir a la premsa es tracta d'una sala polivalent i una pista coberta per un valor d'1,8 milions d'euros (és a dir no parlem de poca cosa) i sabem que a la comissió de seguiment del Pla Especial se n'ha estat parlant. Estarem amatents a veure en què s'acaba concretant.

Malauradament el govern de CiU (i ara sociovergent) no ha donat proves del seu compromís amb el Parc. Els repetits episodis d'ocupació del parc per part d'automòbils, la deixadesa en moltes zones del Parc o la manca d'inversions durant anys no fan que hi hagi un clima de confiança vers tots aquests nous projectes que preveu el Pla Especial, i més sabent que no es compta amb pressupost. Vull pensar que sota la direcció del nou regidor, en Narcís Sastre, les coses canviaran. Espero però que tingui la cooperació de la resta d'equip de govern.
 
En definitiva, la música del Pla Especial sóna bé, i així ho hem tramès al regidor que actualment se n'ocupa. Ens agradaria poder consensuar el Pla Especial, i per això esperem poder veure el més aviat millor el text que es vol portar a aprovació. Creiem que el consens és la garantia i l'única manera de que no acabi en un calaix per part d'un futur govern, i per tant que serveixi de guia a nous governs.