Al nostre entendre (del grup d'ERC-MES a l'Ajuntament de Girona) tot l'episodi de les campanes de Girona és un despropòsit considerable que l'equip de govern no ha sabut gestionar, i que malauradament no ha finalitzat.
Cal recordar que a principis d'any, l'alcalde Puigdemont va emetre un decret per tal que deixessin de tocar les campanes en aplicació de la llei de Protecció Acústica i de l'ordenança de Sorolls municipal.
Unes setmanes més tard, quan es va fer públic i notori que havien deixat de tocar, l'alcalde Ballesta va actuar de forma precipitada emetent un nou decret d’alcaldia que permetia que tornessin a tocar durant la nit. Ho feia basant-se en el reglament de la Llei de Centres de Culte, que contradiu la llei de Protecció Acústica.
Recentment l'alcaldessa Madrenas, ha intentat mediar però no se n’ha sortit i el cas ha acabat als jutjats, on pels antecedents judicials sembla que tenen les de guanyar els demandants. En una de les reunions entre l'alcaldessa i una de les associacions de veïns del Barri Vell es va demanar que el toc de les campanes fos protegit declarant-les Bé Cultural d'Interès Local, com a patrimoni immaterial de la ciutat. Crec que s'ha donat a entendre, de forma equivocada, als veïns i a l'opinió pública, que aquesta protecció com a BCIL eximiria les campanes de complir la llei de protecció acústica i l'ordenança municipal.
Rafael Ribó, el Síndic de Greuges de Catalunya, va indicar l'any 2011 que «no és cert que el Govern de la Generalitat hagi declarat patrimoni cultural immaterial el toc de les campanes» i afirmava que el «reglament de la llei de centres de culte no pot excloure el soroll provocat per les campanes» en allò establert a la llei de protecció acústica.
Pel que fa a la declaració com a BCIL, ens hi vam oposar perquè creiem que s'ha actuat de forma precipitada i en reacció a la polèmica actual. Al darrera no hi ha un autèntic fonament que justifiqui aquesta declaració. De fet no hem estat capaços de trobar cap precedent enlloc, ni al catàleg de bens protegits de la Generalitat ni al de patrimoni immaterial de la Unesco, en que es protegeixi el so de les campanes. El màxim que es pot trobar és la declaració del toc manual de campanes (com a Albaida), és a dir estirant-les amb corda, possibilitat que a Girona ja no existeix de fa anys.
Tots els campanars de Girona estan automatitzats. En cap s'hi practica el toc manual de campanes. Per tant no trobem el sentit en protegir el toc horari produït per un electromartell informatitzat. Creiem que això no pot ser considerat una pràctica tradicional a protegir ja que no fa tants anys que existeix i tampoc té un especial valor cultural. Sí que ho tenen en altres indrets el toc manual a morts, el de missa i ofici, el de foc, de sometent... però no el toc horari automàtic. Ens hauríem de preguntar si més enllà que ens pugui agradar el so de les campanes, és necessari que durant la nit segueixin tocant els quarts i les hores, quan tothom té altres maneres de saber l'hora, i a més se sobrepassen els decibels establerts.
A la documentació trobem que el 1982 es va "jubilar" la maquinària mecànica de la Catedral, i se substitueix per una d’electrònica que controla les agulles exteriors i el toc de les campanes. Fins llavors aquestes campanes encara s’accionaven estirant de les cordes.
Llavors quin sentit té declarar aquesta pràctica actual com a Patrimoni Immaterial d'interès local? Nosaltres creiem que cap. Més enllà que estiguem d'acord que les campanes toquin i que el seu so ens agradi, per rigor cultural i responsabilitat amb la normativa de protecció acústica actual hi vam votar en contra. Malauradament no serà el darrer episodi d'aquesta polèmica, que a més creiem que s'ha sobredimensionat. Girona té altres reptes al davant molt més importants que el toc de les campanes.
