Quo vadis, Parc Tecnològic?

Aquests darrers dies, per desgràcia, el Parc Tecnològic de la UdG torna a estar en boca de molta gent. Avui, sense anar més lluny, el rector de la Universitat feia una crida als patrons del Parc per tal que passin de les paraules als fets, es deixin de retòrica i aportin els fons necessaris per tal que no vagi a liquidació, cosa que sembla que passaria inevitablement a finals d'aquest mes de setembre. 

Els que em coneixen saben que tot sovint sóc molt crític amb l'administració pública, amb la manera com gestiona els recursos de tots i com de poc valora l'eficiència. El Parc tecnològic de la UdG segurament seria un cas paradigmàtic (al costat de molts altres, lògicament) d'això: una obra de gran envergadura, pensada i executada en època de vaques grasses amb la promesa d'uns fons que mai no van arribar. I segurament, s'ha de dir tot, sense un pla estratègic clar ni realista.

El resultat: una motxilla de 42 milions d'euros de deute que resulta impagable fins i tot en una situació de ple rendiment. 

Dit tot això, i amb l'experiència i coneixement de qui fa 6 anys que hi té l'empresa ubicada i n'és usuari, avui es pot dir que el Parc està fent allò que s'espera d'un equipament de les seves característiques. Té les instal·lacions (a excepció de l'edifici Narcís Monturiol, de moment) a ple rendiment, edificis plens i ajuda a generar aquelles dinàmiques entre empreses de les quals tant sovint es parla. 

Dinàmiques que permeten compartir espais i projectes entre empreses, generar-ne de nous i disposar d'una proximitat entre elles que tot sovint no es valora prou. 

La pregunta és: Ara que el Parc travessa el seu millor moment des de la seva creació, anirà a liquidació? L'administració, que probablement no va ser prou diligent a l'hora de fer la inversió i el projecte, ara que el té en marxa i a bon rendiment, el llançarà pel pedregar?

El que ho fa més greu és que el 75% del deute és entre administracions i per tant resultaria encara més incomprensible si s'acabés anant a la liquidació i estaríem davant d'un cas de negligència gravíssim. 

També m'arriba que manca força lideratge a nivell institucional i que són els tècnics (Ai, els tècnics i la burocràcia!) els qui comanden la qüestió. 

Però això potser ja seria tema per a un altre dia...