Una colla de cretins ociosos, molt probablement entrepreneurs que passen moltes hores mortes davant de l’ordinador, penjant frases de Paulo Coelho al Facebook, van triomfar molt ahir durant un parell d’hores (així d’efímera és la glòria de Twitter) amb el hashtag #unaactitudpositiva.
Efectivament, eren consells ultrapositius, d’un optimisme exasperant. Conviden a construir i a emprendre i a no donar-se per vençuts; volen que desterrem del nostre vocabulari la paraula crisi i que tinguem el convenciment que tot anirà bé si fem les coses amb alegria.
M’agradaria veure on aniria a parar l’actitud positiva d’aquesta gent si estiguessin mamant polles per dues rúpies al barri dels leprosos de Rawalpindi. Però aquest no és el tema. El que importa és que hi ha molta gent a qui la crisi desperta una vena caritativa que la impulsa a voler ajudar, normalment amb els seus savis consells – mai amb diners, a tot aquell que estigui disposat a escoltar el seu discurs i les seves reflexions sobre el futur i el passat i bla bli blu.
Hi ha una frase que em crida l’atenció, d’entre les moltes barrabassades que hi ha al manifest de #unaactitudpositiva, i que diu ¿Qué ganamos con repetir una y otra vez lo mal que estamos? Sembla una frase extreta de qualsevol discurs del Punset, de la seva filla, del Trias de Bes o del ionqui de Nou de la Rambla que s’ha de tapar les punxades amb cinta americana perquè si no li cauria el braç a terra.
¿Qué ganamos con repetir una y otra vez lo mal que estamos? És una frase demolidora. Ens demana directament negar la realitat. La idea de generar bones vibracions amb el pensament positiu no té mala base –no m’importaria combregar amb aquest concepte, però sempre es corre el perill d’acabar en una espiral de perdició entrepreneurística (perdoneu que m’inventi paraules, però són les dues de la matinada), un remolí onanista que ens pot dur a tots, per dir-ho en termes filosòfics, a la puta merda.
¿Qué ganamos con repetir una y otra vez lo mal que estamos? Doncs el que guanyem és que si ho repetim i ho diem en veu alta, passa a ser REAL. No imagino un paio acostant-se a en Desmoulins i dient-li que baixi de la taula i tingui una actitud positiva. No cal que ningú ens digui que tinguem una actitud positiva perquè el que ajuda a superar els obstacles no és la putíssima actitud positiva sinó la determinació de saber que estàs fent el que s’ha de fer.
Acabo de llegir una piulada del gran Rajoy: ESPAÑA SALDRÁ ADELANTE CON EL APOYO DE TODOS. Hi detecto alguna trampa, en aquesta merda de frase. Representa que CON EL APOYO DE TODOS fins i tot el més insensat i grotesc objectiu por tirar endavant. “Amb el suport de tots aconseguirem que a Justin Bieber el sodomitzi el quarterback dels Oakland Raiders”. Segurament si, doncs “el suport de tots” és molta ajuda. Poc o res importa l’actitud positiva de mig milió de catalans emprenyats. La força d’una massa unida en un objectiu comú no és cosa de broma. L’enemic comú ja existeix. Potser que definim ben bé quin és l’objectiu.
Follow @vedellconsagrat
Efectivament, eren consells ultrapositius, d’un optimisme exasperant. Conviden a construir i a emprendre i a no donar-se per vençuts; volen que desterrem del nostre vocabulari la paraula crisi i que tinguem el convenciment que tot anirà bé si fem les coses amb alegria.
M’agradaria veure on aniria a parar l’actitud positiva d’aquesta gent si estiguessin mamant polles per dues rúpies al barri dels leprosos de Rawalpindi. Però aquest no és el tema. El que importa és que hi ha molta gent a qui la crisi desperta una vena caritativa que la impulsa a voler ajudar, normalment amb els seus savis consells – mai amb diners, a tot aquell que estigui disposat a escoltar el seu discurs i les seves reflexions sobre el futur i el passat i bla bli blu.
Hi ha una frase que em crida l’atenció, d’entre les moltes barrabassades que hi ha al manifest de #unaactitudpositiva, i que diu ¿Qué ganamos con repetir una y otra vez lo mal que estamos? Sembla una frase extreta de qualsevol discurs del Punset, de la seva filla, del Trias de Bes o del ionqui de Nou de la Rambla que s’ha de tapar les punxades amb cinta americana perquè si no li cauria el braç a terra.
¿Qué ganamos con repetir una y otra vez lo mal que estamos? És una frase demolidora. Ens demana directament negar la realitat. La idea de generar bones vibracions amb el pensament positiu no té mala base –no m’importaria combregar amb aquest concepte, però sempre es corre el perill d’acabar en una espiral de perdició entrepreneurística (perdoneu que m’inventi paraules, però són les dues de la matinada), un remolí onanista que ens pot dur a tots, per dir-ho en termes filosòfics, a la puta merda.
¿Qué ganamos con repetir una y otra vez lo mal que estamos? Doncs el que guanyem és que si ho repetim i ho diem en veu alta, passa a ser REAL. No imagino un paio acostant-se a en Desmoulins i dient-li que baixi de la taula i tingui una actitud positiva. No cal que ningú ens digui que tinguem una actitud positiva perquè el que ajuda a superar els obstacles no és la putíssima actitud positiva sinó la determinació de saber que estàs fent el que s’ha de fer.
Acabo de llegir una piulada del gran Rajoy: ESPAÑA SALDRÁ ADELANTE CON EL APOYO DE TODOS. Hi detecto alguna trampa, en aquesta merda de frase. Representa que CON EL APOYO DE TODOS fins i tot el més insensat i grotesc objectiu por tirar endavant. “Amb el suport de tots aconseguirem que a Justin Bieber el sodomitzi el quarterback dels Oakland Raiders”. Segurament si, doncs “el suport de tots” és molta ajuda. Poc o res importa l’actitud positiva de mig milió de catalans emprenyats. La força d’una massa unida en un objectiu comú no és cosa de broma. L’enemic comú ja existeix. Potser que definim ben bé quin és l’objectiu.
Follow @vedellconsagrat
