Aviso, vaig borratxo. Ho dic perquè a un borratxo se li perdona tot: ballar en primera fila als concerts de poble, desviant l’atenció del públic cap a les seves danses desimboltes; se li perdona dir veritats terribles en sopars de família i estimbar el cotxe nou sempre i quan no hi hagi ferits i tot acabi en un hihi-haha. Anar borratxo és atenuant quan en realitat hauria de ser agreujant. Els borratxos ho som per prescripció pròpia i, en última instància, responsables dels nostres actes.
Hi ha un borratxo que tinc calat des de fa alguns estius. Me’l trobo quan estic de vacances i sempre està igual. Igual de mort, vull dir. És un autèntic espectre. El mires als ulls i el que veus allà dins podria matar-te. Segueix viu per una estranya inèrcia quàntica, un do desconegut per la resta dels mortals.
Anys d’una estricta dieta a base de vi de tetra-brik l’han fet gairebé immortal i per això quan el veus caminar és com si veiessis caminar una bèstia mitològica. Passa olímpicament de paràmetres tals com espai, temps o entropia. Ell no pertany a aquesta dimensió. Per algun motiu, aquest home va abandonar la vida tal com nosaltres la coneixem i ha passat a un nivell superior. Preocupacions mundanes com arribar a final de mes o que el banc ens perdoni la vida o que el barça no renovi a Keita són qüestions que la seva ment ja no té interès a calibrar.
Una part de vosaltres voldria ser com ell: lliures, despreocupats, aliens al que passa al cosmos. Mentre aquest home deambula pels carrers de qualsevol ciutat, un milió d’àngels vetllen perquè l’Univers no es desmanegui. Vosaltres ho sabeu. Ell no. Vosaltres sou responsables del que passi en aquesta societat. Ell no. Ell només és un borratxo de merda.
Follow @vedellconsagrat
Hi ha un borratxo que tinc calat des de fa alguns estius. Me’l trobo quan estic de vacances i sempre està igual. Igual de mort, vull dir. És un autèntic espectre. El mires als ulls i el que veus allà dins podria matar-te. Segueix viu per una estranya inèrcia quàntica, un do desconegut per la resta dels mortals.
Anys d’una estricta dieta a base de vi de tetra-brik l’han fet gairebé immortal i per això quan el veus caminar és com si veiessis caminar una bèstia mitològica. Passa olímpicament de paràmetres tals com espai, temps o entropia. Ell no pertany a aquesta dimensió. Per algun motiu, aquest home va abandonar la vida tal com nosaltres la coneixem i ha passat a un nivell superior. Preocupacions mundanes com arribar a final de mes o que el banc ens perdoni la vida o que el barça no renovi a Keita són qüestions que la seva ment ja no té interès a calibrar.
Una part de vosaltres voldria ser com ell: lliures, despreocupats, aliens al que passa al cosmos. Mentre aquest home deambula pels carrers de qualsevol ciutat, un milió d’àngels vetllen perquè l’Univers no es desmanegui. Vosaltres ho sabeu. Ell no. Vosaltres sou responsables del que passi en aquesta societat. Ell no. Ell només és un borratxo de merda.
Follow @vedellconsagrat
