Pràcticament en campanya electoral per les eleccions generals es reobre, de nou, el debat sobre el futur de les diputacions. No és estrany que sigui el PSOE qui, ara, plantegi la viabilitat d’aquestes institucions, just quan les ha perdut pràcticament totes, amb prou feines arriben a vuit. Obro parèntesi, amb aquest tipus de postures els polítics segueixen cultivant més escèptics, lluny de fer esforços per convèncer que la democràcia, l’actual sistema de partits i l’opció d’escollir els representants polítics a les urnes cada quatre anys és una bona fórmula, amb els seus pros i contres. Tanco parèntesi. Més enllà de la radiografia que podem fer del marc polític, és interessant fixar-se amb la necessitat de certes institucions i quin futur els depara. Les diputacions fa anys que lluiten per demostrar la seva funcionalitat i destinen importants recursos econòmics per divulgar els projectes que han pagat o subvencionat. Recordo que la Diputació de Girona va distribuir, a principis d’estiu, un llibre, que no un fulletó, amb totes aquelles activitats que s’han promogut durant els darrers quatre anys, durant l'última legislatura. Entenc que la diputació edita aquest tipus de publicacions perquè detecten un desconeixement important del que promouen o en cas contrari no tindria sentit un esforç com aquest.
Més enllà de subvencionar projectes culturals, en el seu moment, la creació de les diputacions va representar un pas endavant en la gestió d’algunes carreteres i vies de comunicació o la sanitat, unes competències que ara assumeixen les mateixes comunitats autònomes. Possiblement el debat no comença ni acaba amb les diputacions. No és nova, per exemple, la idea de fusionar municipis per reduir burocràcia i optimitzar recursos econòmics, serveis i personal. El cas de les diputacions és més clar. Gran part de la població desconeix que durant les eleccions municipals també escollim els nostres diputats provincials. És, aquest, un sistema polític poc transparent i per elecció democràtica indirecta.
Quantes persones sabrien dir el nom d’algun diputat provincial? Quan hi ha el ple de la nostra diputació i quants diputats el formen? O quines són les últimes inversions que ha fet pel municipi? En ocasions hem sentit alguns dirigents polítics, sobretot de centre i d’esquerra, demanant la supressió d’aquestes institucions. Certament, però, s’obliden d’aquesta directriu quan han tingut l’opció d’entrar en el joc del control d’aquests ens. Però hi ha, almenys, un altre motiu per pensar que, com a mínim, cal replantejar-ne el futur: més de la meitat dels pressupostos de les diputacions es destinen per pagar les nòmines dels seus treballadors, i això vol dir que tenen un cost estructural elevadíssim. Amb aquesta estructura i el deute que acumulen, més de 6.000 milions d’euros, els polítics espanyols que hauran de decidir sobre el futur de les diputacions tenen sobre la taula un problema de dimensions importants.
Més enllà de subvencionar projectes culturals, en el seu moment, la creació de les diputacions va representar un pas endavant en la gestió d’algunes carreteres i vies de comunicació o la sanitat, unes competències que ara assumeixen les mateixes comunitats autònomes. Possiblement el debat no comença ni acaba amb les diputacions. No és nova, per exemple, la idea de fusionar municipis per reduir burocràcia i optimitzar recursos econòmics, serveis i personal. El cas de les diputacions és més clar. Gran part de la població desconeix que durant les eleccions municipals també escollim els nostres diputats provincials. És, aquest, un sistema polític poc transparent i per elecció democràtica indirecta.
Quantes persones sabrien dir el nom d’algun diputat provincial? Quan hi ha el ple de la nostra diputació i quants diputats el formen? O quines són les últimes inversions que ha fet pel municipi? En ocasions hem sentit alguns dirigents polítics, sobretot de centre i d’esquerra, demanant la supressió d’aquestes institucions. Certament, però, s’obliden d’aquesta directriu quan han tingut l’opció d’entrar en el joc del control d’aquests ens. Però hi ha, almenys, un altre motiu per pensar que, com a mínim, cal replantejar-ne el futur: més de la meitat dels pressupostos de les diputacions es destinen per pagar les nòmines dels seus treballadors, i això vol dir que tenen un cost estructural elevadíssim. Amb aquesta estructura i el deute que acumulen, més de 6.000 milions d’euros, els polítics espanyols que hauran de decidir sobre el futur de les diputacions tenen sobre la taula un problema de dimensions importants.
