Generació IMPULSA

Escric per primera vegada a l’Ara Girona amb la voluntat de contribuir a difondre el pensament de la societat gironina. Els articles d’opinió s’han convertit en quelcom indispensable als mitjans de comunicació, sobretot els escrits, perquè ens permeten obrir el camp de visió més enllà de les notícies que hi llegim, o per ampliar-les. El títol d’aquest primer article és molt simple: Generació IMPULSA. De la mateixa manera que són dues paraules molt simples, també són molt complexes i tenen molt significat. El sentit més bàsic de la paraula generació és el d’agrupar a nous individus, els quals viuen un mateix espai de temps. És un grup de població determinat per uns marges d’edat comuns i que han viscut circumstàncies socials, culturals, polítiques i econòmiques comunes en moments molt similars. L’altre paraula, IMPULSA, també pot tenir diferents significats.

Però escrita amb majúscules en té un de molt concret. Unides representen a un grup o col·lectiu de persones determinat. Així és com s’han batejat les persones que hem participat del Fòrum IMPULSA durant les dues primeres edicions que s’han celebrat, la última el passat 22 de juny a Girona, i tots aquells joves que tenim idees i que reclamem eines i vies per convertir els projectes en realitat o que estem davant d’iniciatives que necessiten les ments joves, plenes d’il·lusió i passió. Durant tota una jornada més d’un miler de joves inquiets vàrem compartir reflexions professionals al voltant dels eixos Il·lusionar, educar, emprendre i transformar. Com molt bé explica el president del comitè organitzador del fòrum, l’empresari garrotxí Josep Lagares, aquesta és la “fórmula perfecte per emprendre el futur”. I és així. Els joves estem demanant a crits disposar d’oportunitats en un món globalitzat que necessita noves idees. Enguany he tingut la oportunitat de ser ponent del certamen, que organitza la Fundació Príncep de Girona. No és un lloc on donar lliçons sinó un espai on es reben múltiples ímputs que cadascú ha d’analitzar i treure’n el màxim suc.

Penso que els joves que tenim ganes de fer alguna cosa per canviar el nostre entorn i, per tant, que volem transformar-lo, podem basar-nos sobre quatre grans eixos: l’inconformisme, la inspiració, la valentia i la perseverança. L’inconformisme pot ser, perfectament, el principal motiu que ens impulsi cap al camí de la transformació. I aquest pot néixer del malestar que sentim quan no ens sentim a gust amb allò que veiem o per la inspiració propiciada per la voluntat de voler fer-ho millor. La inspiració serà el resultat del primer eix i ens caldrà temps per dissenyar el nostre projecte. Amb ell haurem de ser valents, perquè al llarg del camí ens trobarem en diferents entrebancs que ens poden fer planar el dubte. I, precisament, la falta de valentia provoca que molts projectes es facin enrere.

Per tant, hem de ser valents i, sobretot, perseverants, creient amb les nostres possibilitats i ser conscients de les limitacions. Aquesta no és la fórmula màgica, però és una fórmula que funciona. Tots els joves, des de la posició de cadascú, som capaços de canviar el món. Només cal que ens hi posem i els que vulguin ser espectadors del canvi, demanar-los-hi que ens donin la oportunitat de provar-ho.