Quantes vegades no heu escoltat l'expressió "Els de l'Empordà estan tocats per la tramuntana"? Doncs aneu amb molt de compte no fos cas que aviat diguin que "Els de Girona estan tocats per les campanes".
"Salvados por la campana" (1989), "Por quién doblan las campanas?" (1943), "El milagro de las campanas" (1948), "Hablan las campanas" (1949) i "Campanas al atardecer" (1986) són alguns dels títols de pel·lícules i sèries que podrien encaixar amb el que anit es va viure a Girona.
Durant 45 minuts (de les 23:15h fins les dotze de la matinada) la ciutat es va omplir de "música" provinent dels nou campanars repartits pel municipi al ritme d'una composició de Llorenç Barber que no sonava des del 1993 (després d'ahir, pocs són els que encara es pregunten per quin motiu). Els veïns del Barri Vell, en una demostració de força cap a l'hotel Llegendes (causant de la prohibició del repic a les nits) i amb un estil "pa chulo, chulo, mi pirulo", van inundar la ciutat amb pics, repics i badallades.
Servidor, que viu a Salt, va haver d'interrompre el visionat de la sèrie "Walking Dead" perquè de fons se'm colava el so dels campanars. He de reconèixer que em va entrar certa paranoia i és que, ja no sabia si m'havia endinsat massa dins la història o és que realment l'apocalipsi estava arribant a les nostres llars.
Els veïns del Barri Vell es troben en tot el seu dret de reivindicar les campanes però cal anar amb compte. La línia que separa la protesta cívica i simpàtica de la gamberra i odiosa és molt fina. Cal vigilar que l'opinió pública no es giri en contra i haguem d'assenyalar el títol de la pel·lícula italiana "Las campanas se han ido a Roma" (1958), com la més encertada.
Segueix a @Estarriola
Tocats per les campanes
