Oda a un idiota

Idiota: [s. XV; del ll. idiōta 'profà, ignorant', i aquest, del gr. idiṓtēs 'home particular, ciutadà simple', d'on 'home vulgar, ignorant']

Pedalaves com si t'hi anés la vida,
mentre fugies dels fills de Satanàs.
Aquells que parlaven d'un futur
en que Catalunya seria rica, plena i independent.

Els monstres cridaven i onejaven emblemes,
com en una pel·lícula de John Carpenter.
La teva vida i la dels teus amics espanyols corria perill
de ser exterminats per l'orde nacionalista.

Gràcies per la teva ignorància.
Gràcies per la teva rancúnia.
Gràcies per la teva ànsia de protagonisme.
Gràcies per intentar robar una estelada
i caure al terra com un idiota.

Tots els amics de l'home del sac s'han girat,
per veure com recollies les dents del terra.
La teva dignitat, també estesa a la calçada,
ha sortit cames ajudeu-me.

Cap d'ells ha pronunciat el teu nom en va,
ni t'ha assenyalat amb un dit acusador.
Només han obert més la boca i, amb ella,
han dibuixat un somriure encara major.

Gràcies per la teva ignorància.
Gràcies per la teva rancúnia.
Gràcies per la teva ànsia de protagonisme.
Gràcies per intentar robar una estelada
i caure al terra com un idiota.