CDC, punt, joc, set i partit

L'anunci de la ruptura entre CDC i UDC, desfent la federació de CiU, porta implícit un seguit de conseqüències que ho posen tot de cara pels convergents i suggereix un panorama molt fosc pels democristians.

CDC guanyarà votants. Si bé és cert que en tot desmembrament d'una federació això pot comportar divisió de vots, està clar que CiU estava composada majoritàriament per convergents. La marxa d'Unió li restarà votants però, per altra banda, CDC atraurà a tots aquells que desconfiaven de la federació per les seves constants contradiccions made in Duran.

UDC es mostra com un partit covard. En cap moment han estat capaços de formular una pregunta clara a la militància sobre sí estaven a favor del sí-sí. Encara ahir es podia escoltar a Ramon Espadaler en declaracions a Catalunya Ràdio assegurant que "el partit està obert al sí-sí", però tanmateix mai d'una forma directe, clara i convincent. Un altra mostra és la rebequeria de treure tots els membres d'Unió del Govern i després dir que "això no significa una ruptura de la federació". UDC segueix jugant a "la Puta i la Ramoneta".

CDC és mostra com un partit valent. En contrapartida, els convergents han estat molt clars a l'hora de definir-se com a independentistes i a favor del sí-sí. Sense complexes i amb convicció. De la mateixa manera, davant la reacció d'UDC de retirar tots els seus membres del Govern, la resposta de convergència ha estat trencar definitivament amb la federació. CDC enterra "la Puta i la Ramoneta".

UDC endeutada. En aquests moments el partit té un deute acumulat de 17 milions d'euros que ha de retornar en el termini de 5 anys. Pagar aquests diners quan et trobes en una posició de força (com seria governant), és relativament factible. Ara, amb el trencament de la federació es dibuixa un nou panorama on Unió haurà de seguir sola la travessia pel desert, intentant treure diners d'on sigui. Amb la pèrdua de vots que li comportarà la ruptura i també la pèrdua de càrrecs institucionals, li serà molt difícil tenir fonts d'ingressos. Els partits utilitzen part dels salaris de diputats, senadors i assessors per engreixar la caixa del partit o, en aquest cas, eixugar el deute.

Duran marxa. Alguns podrien pensar que amb el capital polític que es queda a UDC n'hi ha suficient com per aixecar l'arbre caigut. Tanmateix, les informacions publicades recentment pel diari ARA deixen al descobert que la direcció està preparant abandonar el vaixell per crear un nou partit: Construïm.

Els empresaris no independentistes es queden orfes. De sempre Unió ha estat la part de la federació que tenia contacte directe amb les multinacionals i grans empreses catalanes. A través dels democristians mostraven la seva preocupació davant el procés independentista i, alhora, el partit ho transmetia sens falta al president Mas. Amb la marxa d'Unió, tots aquests empresaris perden fil directe amb Presidència de la Generalitat i també part de la seva força a l'hora de pressionar en les intencions de CDC cap a la independència.

En resum, CDC ha guanyat en poques hores (encara més) credibilitat, valentia i confiança per a molts votants. Els que sempre s'hi han sentit a gust no marxaran i els que fins ara desconfiaven, ja no tenen gaires més motius per a seguir-ho fent.