Aquests dies tothom parla de 'vot útil', de 'no llençar el vot', de fer que el nostre vot serveixi 'per a alguna cosa'. Tot de paraules que no volen dir res. Mireu, jo en diverses ocasions vaig votar formacions polítiques que al final no van assolir l’objectiu d’arribar a ser parlamentàries i mai no vaig tenir la sensació que el meu vot no fos útil. Quan sí que vaig tenir aquesta sensació va ser quan el meu vot va servir perquè un determinat partit polític obtingués 23 escons, i a les següents eleccions 21, i aquests diputats no van fer res de tot allò que s’havien compromès a fer. El meu vot, llavors, sí que va ser absolutament inútil.
Ara, i n’estic convençut, Reagrupament assolirà representació al Parlament de Catalunya. I ho aconseguirà malgrat totes les enquestes que d’aquí al dia de les eleccions insistiran a voler fer creure a la població que el nostre resultat serà zero. Aquest és l’objectiu d’aquestes enquestes: fer que només surtin els de sempre, que es continuïn repartint el pastís els mateixos de sempre, desmobilitzar els nostres associats, els nostres milers de futurs votants, fer creure a l’opinió pública que el vot a Reagrupament és un vot llençat.
No us els creieu. No hi ha vot més inútil que el que traeix les pròpies conviccions. No hi ha vot més inútil que aquell que es regala a uns partits i a uns dirigents polítics que ja sabem que no compliran res del que estan prometent ara: ni concert econòmic, ni estat federal, ni reformes de la Constitució, ni referèndum d’autodeterminació. Tot això és impossible amb la legalitat espanyola a la mà. L’única via possible és la de la proclamació unilateral d’independència des del Parlament de Catalunya; aquesta és l’única que només depèn de la lliure voluntat dels catalans de portar-la a la pràctica, l’única que no necessita que a l’altra banda de la taula s’asseguin uns interlocutors espanyols a negociar res.
Per fer-la possible, però, necessitem un mínim de 68 diputats. Vosaltres creieu que cap de les formacions polítiques que es presenten a les eleccions el 28 de novembre tindrà com a prioritat fer aquest pas en el camí cap a la llibertat de Catalunya? Vosaltres creieu que cap dels aspirants a diputat d’aquestes formacions tindrà la valentia que s’ha de tenir per tirar endavant aquest acte de sobirania? Si fins ara no han estat ni tan sols capaços d’obtenir un nou estatut, ni un sistema de finançament digne, ni res que ens hagi fet avançar ni un mil·límetre en el procés cap a la sobirania… què ens ha de fer pensar ara que seran capaços de fer-ho després del 28-N, que seran capaços d’apostar per la independència i per l’estat propi?
Reagrupament Independentista té com a únics objectius: la independència, la regeneració democràtica i el treball. És a dir: un estat propi, una democràcia d’alta qualitat i una societat emprenedora que busqui l’excel·lència. No volem gestionar una comunitat autònoma espanyola, no volem càrrecs a l’administració, no pretenem ni sous ni poltrones. Hem agafat el compromís davant la societat catalana, davant de tots aquells que estan decidits a votar independència el 28-N que no ens arronsarem, que farem avançar aquest país cap a la sobirania, que treballarem perquè en un futur pròxim hi hagi un mínim de 68 diputats que estiguin disposats a proclamar la independència de Catalunya. I sabem, només fent un cop d’ull al panorama polític que ens envolta, que si no ho fem nosaltres no ho farà ningú més.
El 28 de novembre és important posar punt final al tripartit, és important que hi hagi una majoria sobiranista al Parlament, és important que els patriotes no es quedin a casa. El 28-N, però, cal que tinguem sobretot coratge, valentia i ambició: no ens conformem només a canviar de govern, posem la primera pedra per canviar d’estat. De l’Estat espanyol a l’estat propi. Només depèn dels catalans.
