Fem del 28-N un plebiscit per la independència

 Els enemics del dret a l’autodeterminació, del dret a decidir, aquells que diuen que això està molt bé per a les nacions del Tercer Món però que Catalunya és una altra cosa, sempre intenten frivolitzar sobre aquest tema, pretenen menystenir un dret fonamental com aquest dient, per exemple, que els catalans ja l’exercim; que cada vegada que anem a votar ja ens autodeterminem i que cada dia qualsevol ciutadà en pren moltes, de decisions. No fa gaire, el mateix president Montilla ho va tornar a dir referint-se a les properes eleccions del 28 de novembre per intentar treure valor i legitimitat a les consultes locals sobre la independència que s’han fet en territori català, en què han participat més de 500.000 persones i que han mobilitzat més de 50.000 voluntaris.

No contents amb això, diferents dirigents socialistes han dit i reiterat que faran campanya electoral explicant que no són independentistes, amb la qual cosa no han fet res més que admetre que, malgrat que hagin insistit a repetir durant tota la legislatura que l’important era combatre la crisi i ocupar-se d’allò “que interessa de veritat els ciutadans”, avui la independència de Catalunya, mal que els pesi, ocupa el centre del debat polític, la qual cosa és una victòria dels independentistes, no pas dels de “la pluja fina”, sinó dels que de veritat ens creiem que la nació catalana pot ser independent els propers anys si fem les coses bé.

Ara, doncs, tenim l’oportunitat de fer cas al president de la Generalitat de Catalunya, podem fer que, de veritat, les properes eleccions al Parlament no siguin unes eleccions més en què els ciutadans tan sols hàgim d’elegir aquells que els propers quatre anys governaran la comunitat autònoma espanyola de Catalunya sinó que realment siguin uns comicis en què puguem triar entre la llibertat o la submissió, entre la independència o la unitat d’Espanya, entre ser un estat de la Unió Europea o continuar sent una autonomia espanyola. És molt fàcil, ho tenim al nostre abast; qui vulgui que les coses continuïn com fins ara, ja sigui amb el mateix govern o amb un altre, és igual, tan sols ha de votar alguna de les formacions polítiques que ja tenen representació parlamentària, unes formacions que ja han demostrat aquests quatre anys el que són capaces de fer i, sobretot, el que no són capaces de fer. Qui vulgui, en canvi, que la propera legislatura sigui diferent, que sigui una legislatura en què es faci un pas determinant en el camí cap a la sobirania, qui vulgui que realment la massiva manifestació del passat 10 de juliol hagi servit d’alguna cosa ha de votar per aquells que defensem que la independència és necessària perquè Catalunya pugui arribar a ser un país normal, un país com els altres. O independentisme o unionisme, aquest ha de ser l’eix del debat en aquesta campanya electoral no pas cap altre.

Precisament perquè s’acosten eleccions, ara tots aquells que s’han passat els últims quatre anys allargant l’agonia de Catalunya sense aportar cap solució a l’actual situació de decadència política, econòmica i cultural del nostre país us vindran a convèncer perquè els torneu a votar i els solucioneu la vida durant quatre anys més. Els uns us diran que ara és l’hora del “concert econòmic”, però no us aclariran amb qui el pensen fer, aquest “concert”, i què faran quan els suposats interlocutors els diguin que no; uns altres us voldran convèncer que encara hi ha esperances de “recuperar l’esperit de l’Estatut” que el Tribunal Constitucional va trinxar, però no us diran que a hores d’ara ni ells mateixos es creuen que això sigui possible en un marc juridicopolític cada cop més espanyolitzat; també hi haurà els que us vindran a explicar que el que toca en aquests moments és avançar cap a un “estat federal”, però tampoc no us diran que a Espanya no hi ha ningú que sigui federalista, i finalment n’hi haurà uns altres que després de passar quatre anys insistint a demostrar que són més d’esquerres que ningú ara es recordaran que l’independentisme dóna vots i us diran que ara sí que és l’hora de convocar un “referèndum d’autodeterminació”, però s’oblidaran d’explicar-vos un petit matís: mentre Catalunya formi part de l’Estat espanyol, l’actual legislació diu que els únics que poden autoritzar un referèndum són ells, els espanyols; llavors, com ho faran això?

Reagrupament Independentista ja fa molt temps que segueix el mateix full de ruta; altres, interessadament, no han tingut cap vergonya a canviar-lo quan els ha interessat i a copiar-nos el nostre sense pagar drets d’autor; no passa res, senyal que el nostre, el que anem a explicar aquests dies –i des de fa mesos– poble a poble, ciutat a ciutat arreu de Catalunya, és el bo. I és el que posaran en pràctica els nostres càrrecs electes a partir del 28 de novembre. Tenim un projecte polític, un projecte col·lectiu, no només un projecte electoral ni la suma d’una sèrie de projectes personals, i tenim també la valentia, la coherència, la fermesa i l’autoritat per portar-lo a la pràctica.

Faig, per tant, una crida a tots els ciutadans de Catalunya que realment vulguin canviar les coses en les pròximes eleccions a no quedar-se a casa i a anar a votar per la independència i per la regeneració democràtica. Que tothom entengui que no estem parlant de quin partit governarà la Generalitat, ni d’enquestes cuinades que nosaltres no encarregarem perquè creiem que cal destinar els diners a coses més importants, ni de percentatges, ni de llei d’Hont, ni d’aritmètica parlamentària, ni de si ens presentem més units o menys units… estem parlant de la dignitat de la nació catalana, estem parlant de patriotisme, estem parlant de fer possible que, com més aviat millor, al Parlament hi hagi, no pas dos, tres, sis o vuit diputats independentistes, sinó com a mínim 68 homes i dones que tinguin la valentia de dir a Espanya que Catalunya ha decidit ser el pròxim estat lliure d’Europa perquè així ho han volgut els seus ciutadans democràticament. Només depèn de nosaltres, només depèn de les catalanes i els catalans.


Fem del 28-N un plebiscit per la independència i us asseguro que assolirem un resultat esplèndid.