L’electorat independentista, almenys aquella part que té ganes de votar alguna cosa nova en els comicis del 28-N, demana unitat. I jo hi estic d’acord. Cal el màxim d’unitat possible per assolir els millors resultats possibles, uns resultats que permetin que l’independentisme polític faci un pas endavant i sigui determinant a la cambra catalana si pot ser aquesta mateixa legislatura o, a tot estirar, en la següent. Ara bé, si la unitat absoluta no s’aconsegueix, què faran els electors que volen votar per la independència en aquests comicis? I és aquí on comencen a sorgir diferents iniciatives amb algunes de les quals no puc estar gens d’acord, ja que, tal com es plantegen, poden acabar beneficiant formacions que no tenen com a prioritat la independència del país o fins i tot aquelles que hi estan en contra.
Doncs bé, analitzem algunes d’aquestes propostes. Gent de bona fe planteja, per exemple, que, si les formacions independentistes no s’entenen, els electors partidaris d’aquesta opció s’haurien de quedar a casa per donar una lliçó als seus dirigents. A mi això em sembla, francament, una rebequeria, una criaturada que en aquests moments, en plena ofensiva espanyolitzadora, el país no es pot permetre, ja que l’objectiu, ja sigui a través d’una sola candidatura o de dues, tres o quatre, ha de ser que al Parlament de Catalunya hi hagi el màxim nombre de diputats disposats a proclamar la independència del nostre país. Si els catalans que volen la independència es queden a casa, anem malament! En la mateixa línia, algun col·lectiu ha proposat de fer vot nul; és a dir, posar una papereta dels uns i dels altres juntes dins el mateix sobre. Si voleu, és una idea més imaginativa que l’anterior però el resultat final seria igual de catastròfic: rebaixar el suport a l’independentisme per fer una acció del tot testimonial i inútil. I finalment, almenys per ara, també hi ha els defensors del 'vot útil'; aquells que sostenen que, com que els independentistes no s’entenen, val més tornar al vot 'segur' dels actuals partits parlamentaris auto-anomenats 'sobiranistes'. Deixant de banda si aquests 'angelets' que ho proposen tenen alguna cosa a veure amb el fet que els independentistes 'no s’entenguin', ens hauríem de preguntar en què beneficiaria l’independentisme votar una candidatura, els dirigents de la qual, dia sí dia també, només obren la boca per insistir a dir que no són independentistes, que no estan a favor d’un estat català i que la sobirania per a ells no és una prioritat,o uns altres que ja han demostrat que només parlen d’independència quan s’acosten les eleccions i que després regalen les institucions precisament als enemics de la sobirania i de les llibertats nacionals de Catalunya amb el simple i ximple argument que 'també són gent d’esquerres'.
Perdoneu el meu pragmatisme, però jo crec que, si al final no hi ha una sola candidatura independentista, és millor que n’hi hagi dues o tres que no pas cap. Després de tot el que ha passat darrerament, de tots els atacs dels espanyols, de la destrossa de l’Estatut, de la mobilització d’un milió i mig de persones el 10-J, després que més de mig milió de catalans hagin votat en les consultes… si ara hem d’estar patint per la barrera del 3% i per la llei d’Hondt potser és que aquest país no es mereix la llibertat, no es mereix la independència. El 28 de novembre voteu qui us agradi més, aquell que us inspiri més confiança, el que considereu més seriós i que defensa una proposta més creïble i coherent, però voteu independentista i segur que tots anirem molt més enllà del 3%.
