Deia Plató que una de les principals responsabilitats dels polítics és la de conservar la bona memòria del seu poble. En aquest mateix sentit, és un bon moment per rememorar el paper recent del partit del Sr. Puigcercós quan aquest ha optat clarament per intentar evitar la debacle electoral del seu partit a base d'insultar el poble andalús. No podem actuar com si res no hagués passat! Cal fer-se una composició de lloc i veure si el seu partit és digne de liderar el procés independentista que necessita el nostre poble, sobretot arran de la magnífica manifestació del 10 de juliol a Barcelona. En primer lloc cal recordar que tres dies després, ERC va votar en contra d'una iniciativa Legislativa Popular presentada al nostre Parlament per tal d'obrir la porta a la possibilitat que el nostre poble pogués recollir firmes a favor d'un referèndum per decidir el seu futur. A més cal recordar qui va donar la clau del poder als socialistes perquè - per primera vegada des de 1934 - fos Madrid qui decidís qui havia de presidir la Generalitat.
Com ha exposat Víctor Alexandre en un darrer article, podem oblidar que ERC va ser còmplice necessari de la poc edificant defenestració de Pasqual Maragall quan mostraren clarament preferir la poltrona a la pàtria? Ara ERC ens vol vendre el seu 'independentisme'. Però qui pot oblidar que el desembre de 2006 el Sr. Puigcercós es va avenir a col·locar la bandera espanyola a la Conselleria de Governació, que acabava d'ocupar, a ordres del Sr. Montilla? O que per al 12 d'octubre del 2007 va beneir la presència de Montilla a la parada militar de la Hispanidad coma 'normalitat institucional'? O que la ponència oficial d'ERC del 2008 no digués una santa paraula de cap referèndum com el que ara diuen voler fer (opció que, com el Concert Econòmic del senyor Mas, acaba d'impossibilitar la sentència del Tribunal Constitucional). Qui pot oblidar les eloqüents paraules de José Zaragoza davant del darrer congrés d'ERC: 'Estem tranquils i contents perquè guanyarà Puigcercós'? O que el Sr. Ridao expliqués amb 'motius professionals'. Les raons de la vergonyosa destitució del líder d'audiència a Catalunya Ràdio, Antoni Bassas, juntament amb tota la 'crosta' nacionalista que van despatxar? No. No podem oblidar res d'això si no volem caure dues (o són ja tres?) vegades en la mateixa pedra. ERC ha preferit, fa ben poc, la comoditat de l'autonomisme descafeïnat a la lluita per la llibertat de Catalunya, amb tot el que això significa.
En aquesta estimada terra nostra hi ha una vella dita que diu que qui la fa, la paga. Ara, que no ho hagi de pagar el poble andalús que ja prou fotut està amb la política de la subvenció i de la panxa contenta que, en el fons, tant de mal li fa i tan lluny d'Europa li fa quedar! Per recordar les paraules d'un andalús de pro -Justo Molinero (gran amic de Joan Laporta)- el què li falta als polítics catalans és tenir més mala llet i més ambició per Catalunya. És el que no ha tingut ERC en aquest darrer temps. Potser no tenim gaire memòria, però ximples no som.
Com ha exposat Víctor Alexandre en un darrer article, podem oblidar que ERC va ser còmplice necessari de la poc edificant defenestració de Pasqual Maragall quan mostraren clarament preferir la poltrona a la pàtria? Ara ERC ens vol vendre el seu 'independentisme'. Però qui pot oblidar que el desembre de 2006 el Sr. Puigcercós es va avenir a col·locar la bandera espanyola a la Conselleria de Governació, que acabava d'ocupar, a ordres del Sr. Montilla? O que per al 12 d'octubre del 2007 va beneir la presència de Montilla a la parada militar de la Hispanidad coma 'normalitat institucional'? O que la ponència oficial d'ERC del 2008 no digués una santa paraula de cap referèndum com el que ara diuen voler fer (opció que, com el Concert Econòmic del senyor Mas, acaba d'impossibilitar la sentència del Tribunal Constitucional). Qui pot oblidar les eloqüents paraules de José Zaragoza davant del darrer congrés d'ERC: 'Estem tranquils i contents perquè guanyarà Puigcercós'? O que el Sr. Ridao expliqués amb 'motius professionals'. Les raons de la vergonyosa destitució del líder d'audiència a Catalunya Ràdio, Antoni Bassas, juntament amb tota la 'crosta' nacionalista que van despatxar? No. No podem oblidar res d'això si no volem caure dues (o són ja tres?) vegades en la mateixa pedra. ERC ha preferit, fa ben poc, la comoditat de l'autonomisme descafeïnat a la lluita per la llibertat de Catalunya, amb tot el que això significa.
En aquesta estimada terra nostra hi ha una vella dita que diu que qui la fa, la paga. Ara, que no ho hagi de pagar el poble andalús que ja prou fotut està amb la política de la subvenció i de la panxa contenta que, en el fons, tant de mal li fa i tan lluny d'Europa li fa quedar! Per recordar les paraules d'un andalús de pro -Justo Molinero (gran amic de Joan Laporta)- el què li falta als polítics catalans és tenir més mala llet i més ambició per Catalunya. És el que no ha tingut ERC en aquest darrer temps. Potser no tenim gaire memòria, però ximples no som.
