El senyor Artur Mas ha respost, a través d’alguns mitjans, al missatge que Solidaritat Catalana per la Independència (SI) va emetre en un acte d’homenatge a Ramon Trias Fargas, el passat dia 22 a Girona, per ser el primer a considerar els beneficis econòmics de la nostra independència. El senyor Mas responia a les acusacions que jo feia a CiU en el sentit de la “històrica desatenció d’aquesta formació envers el finançament de Catalunya”. El cert és que jo no acuso CDC de no haver-ho intentat als anys 70. Jo apunto a la seva desesma mentre manava al llarg període 1980-2003. Simplement no va dotar d’un finançament adequat la nostra nació, així de greu. En aquest sentit cal apuntar com CiU va deixar totalment sol Ramon Trias Fargas amb aquesta preocupació.
En aquest sentit no s’entén que ara es desentengui el senyor Mas del tema tot dient que “Catalunya mai ha reclamat “seriosament” el concert econòmic”. ¿Com pot dir-ho això el cap d’una coalició que ha estat la força governant d’aquest país durant 23 anys? On era doncs? El cert és que CiU hauria d’explicar com, des del govern, mai no va aprofitar les ocasions de millorar definitivament el finançament quan la política del “peix al cove” s’aprofitava per assegurar altres afers comparativament menors i sense transcendència. Això ens ha portat a aquesta ruïnosa situació d’avui amb 22.000 milions d’euros de dèficit anual, amb l’afegitó del lamentable acord de finançament del tripartit. L’única manera possible manera de sortir d’aquest laberint és forçar un nou marc polític, que no pot ser altre que la independència nacional.
De tot aquest tema, el més greu ara és que Artur Mas pretengui dir que “tot pot ser diferent” o que prometi el concert sota el nou nom de “pacte fiscal”. ¿No és això un nou frau a l’electorat? ¿Com vol convèncer Mas a socialistes i populars de “fer pinya per al concert econòmic” quan la Sentència del Tribunal Constitucional ha deixat absolutament tancada aquesta possibilitat? ¿Com vol canviar la Constitució? ¿Com aconseguirà 234 vots per fer-ho quan l’Estatut mateix hi ha estat fulminat? Com diria Ramon Trias Fargas, tot això és “vendre fum”. És evident que l’únic futur que tenim, financerament, és el de declarar-nos independents des del Parlament de Catalunya. I és aquí on la Solidaritat Catalana per la Independència de Joan Laporta buscarà el suport de CiU i altres grups al Parlament. Ramon Trias Fargas sempre assegurava que els catalans es farien independentistes “quan els hi ho obliguessin”. Només cal obrir els ulls per veure que aquest moment ha arribat.
En aquest sentit no s’entén que ara es desentengui el senyor Mas del tema tot dient que “Catalunya mai ha reclamat “seriosament” el concert econòmic”. ¿Com pot dir-ho això el cap d’una coalició que ha estat la força governant d’aquest país durant 23 anys? On era doncs? El cert és que CiU hauria d’explicar com, des del govern, mai no va aprofitar les ocasions de millorar definitivament el finançament quan la política del “peix al cove” s’aprofitava per assegurar altres afers comparativament menors i sense transcendència. Això ens ha portat a aquesta ruïnosa situació d’avui amb 22.000 milions d’euros de dèficit anual, amb l’afegitó del lamentable acord de finançament del tripartit. L’única manera possible manera de sortir d’aquest laberint és forçar un nou marc polític, que no pot ser altre que la independència nacional.
De tot aquest tema, el més greu ara és que Artur Mas pretengui dir que “tot pot ser diferent” o que prometi el concert sota el nou nom de “pacte fiscal”. ¿No és això un nou frau a l’electorat? ¿Com vol convèncer Mas a socialistes i populars de “fer pinya per al concert econòmic” quan la Sentència del Tribunal Constitucional ha deixat absolutament tancada aquesta possibilitat? ¿Com vol canviar la Constitució? ¿Com aconseguirà 234 vots per fer-ho quan l’Estatut mateix hi ha estat fulminat? Com diria Ramon Trias Fargas, tot això és “vendre fum”. És evident que l’únic futur que tenim, financerament, és el de declarar-nos independents des del Parlament de Catalunya. I és aquí on la Solidaritat Catalana per la Independència de Joan Laporta buscarà el suport de CiU i altres grups al Parlament. Ramon Trias Fargas sempre assegurava que els catalans es farien independentistes “quan els hi ho obliguessin”. Només cal obrir els ulls per veure que aquest moment ha arribat.