Ja us ho dèiem! (comença l’era post-obres del TAV)

I un dia d'aquests obrirem les finestres i ens adonarem que han marxat i ens han deixat un gran nyap a la porta de casa... que tota la gent que ens va vendre progrés ens ha omplert els somnis de fum.

I encara que ens costi, per molt que vulguem, no podrem tustar-los l'espatlla per dir-los : "ja us ho dèiem!"

Perquè, en realitat, ells ja ho sabien. Ho han sabut sempre que ens prenien el pèl!

I perquè, per molt que els ho diguéssim, en tot plegat, els únics que hi hem perdut -siguem-ne conscients ! - hem estat nosaltres, i -a ells- els importem una merda.

Ells, els responsables polítics de totes les administracions que han participat en el gran engany (Ministeri, Generalitat i Ajuntament) , frisaven per començar les obres mentre encara durés el "temps de bonança" (perquè, si de veritat no haguessin sabut que vindrien les retallades de la crisi, la seva inutilitat i ignorància seria suprema), cadascú pensant que -si més no- hi hauria temps per la part que els interessava.

Pensaven que, amb tot acabat, oblidaríem tot i tant com hem patit.

El que no tenien previst era com explicar deixar-ho tot a mitges... tot i que era la opció més probable.

Però també ens adonarem que els (i)responsables no són només a Madrid. Per molt que ho obviïn, no hem d'oblidar que tampoc la Generalitat ha complert la seva part, i ni l'ajuntament la més senzilla: "informar i liderar". (seriem on som, sinó?) A punt de "celebrar" sis anys d'obres, alguns encara insistim en la necessitat de fer un Ple extraordinari específic i seriós de l'impacte del projecte a la ciutat.

I quan Madrid es fa vergonyosament enrere dels compromisos presos, amb l'excusa d'una despesa "sobrevinguda" al pressupost municipal, pretenen acontentar-nos amb les engrunes d'un projecte (una part mínima de les "grans" expectatives de mobilitat i urbanístiques que havia de representar el projecte) que a Madrid es continua reclamant a preu de pre-crisi i que aquí hem de pidolar ple a ple, pessic a pessic, i massa sovint amb la incomprensió d'alguns dels antics responsables i promotors.

Que ens - i els- quedi clar: el nou Parc Central ens haurà "d'agradar" perquè no hi ha cap altra opció!

En realitat, però, la crisi ens ha salvat de "la totalitat" del projecte:

A nosaltres, perquè no hem hagut de patir la resta de les obres "sota la seva irresponsabilitat" amb la poca sensibilitat que els ha caracteritzat fins ara. Continuar el projecte -tal i com ens el varen presentar- hauria estat un gran desastre. I també -en aquest cas- hi hauria barris més "castigats" que d'altres. (Ho dubteu?)

I a ells, perquè se'ls hauria vist la inutilitat de la grandiositat i pompositat del projecte. Almenys ara ,que ja ho intuïm, tenen "excusa"(?)

Ara mateix, molts de nosaltres no hi veuen més enllà que el dia que ens trauran les tanques, pensant que serà la fi dels problemes. I per a alguns, només en serà el començament.

Vindran temps d'espera, "d'impàs" exasperant i incomprensible, fins que -de nou- la "Girona de postal" ens tornarà a “vendre” a qui posi calers damunt la taula -de tota la ciutat- per construir " el que sigui" al Nyap Central ! (que no? temps al temps! Tant de bo que no us pugui continuar dient: "ja us ho deia"!)

I obrirem les finestres, els ulls i les orelles... i finalment veurem i escoltarem com de clares eren els senyals!