Quelcom deu estar canviant a Girona i no són (encara no) les cares dels que hi manen. (Bé la cara sí que els canvia!! alguns es passegen amb un rictus a la cara que...-i és curiós perquè als que ens apreta la bufeta és a molts gironins-).
Segurament ja ve de fa molt més temps, però penso que la 'moguda' de les consultes populars del 25 d'abril va ser una mena de 'clic' que ens va fer adonar que la Política és possible més enllà del politiqueig.
Tot seguit les grans manifestacions del 10 de juny a Barcelona (encara no crèiem que a Girona també hauria estat possible), de l'11 de setembre i la darrera del 29 de setembre són la demostració que -per a qui ho vulgui sentir- hem començat a fer passos en la bona direcció.
(A Girona sempre hi ha hagut mobilitzacions i campanyes més o menys reivindicatives -contra la MAT, per la recuperació de les Hortes, pel Pla d'Usos de la Devesa i contra el pavelló, per la participació als plens...- però aquestes manifestacions que esmento han estat definitivament transversals i trencadores, de ciutadans de totes les edats, ideologies, manies, interessos... i precisament per defensar tants matisos, cap color ni cap eslògan ens ha pogut, sabut ni volgut aplegar).
No sé si ningú es podrà penjar el mèrit de ser la força o el moviment que ha promogut aquest pas. De fet dubto que ningú es vulgui apropiar del dubtós mèrit de ser qui, amb la seva mediocritat, ha empès als ciutadans a sortir desacomplexadament al carrer per fer sentir un clam -sense eslògans ni banderes-, el clam sec,dur i contundent dels qui primer ens assegurarem que els partits (els de sempre i els nous) no ens prendran la veu abans d'accedir a ser comptats en una mani.
Ja sé que estic generalitzant, ja sé que és més el que vull creure que potser el que va passar. Ja sé... ja sé... però potser no! potser tot és real! potser de veritat la gent preguntava si 'aquesta és la mani unitària?' mirant a banda i banda per assegurar-se no estar entre sigles ni eslògans , potser ens va agradar deixar els partits i les 'personalitats' al darrera, potser ens va agradar sorprendre a tothom -a la mani de Barcelona- i impedir que la 'capçalera' anés al davant... potser per primer cop els analistes polítics s'hauran d'analitzar...
Potser continuaran comptant la participació i l'èxit de les manis segons la pancarta o els colors que ens envolten, però per mi el 29 va ser d'una lectura irrefutable: tothom va tenir llibertat per fer vaga o per treballar durant tot el dia , els ciutadans vam triar amb consciència ( que no amb coherència perquè qui ens havia d'explicar el PERQUÈ es va perdre en el COM) però al vespre molts vam decidir participar a una mani que tots sabíem muda, lligada de mans i venuda per alguns que caminàvem entre nosaltres.
Alguns partits, continuen fent el difícil equilibri que els permet la demagògia de pensar i proclamar -a qui els escolti- que el poble serà sobirà el dia de les eleccions. Que facin, que diguin, que continuïn insultant la intel·ligència dels que ja hem après a prendre els carrers.
El poble és sobirà cada dia! però n'hi ha un (el de les eleccions) que malauradament tot importa menys el dia a dia. Alguns votaran útil, d'altres per no canviar, d'altres per por, alguns per canviar però no massa, alguns per aixafar-ho tot ( i tots tindrem les nostres raons i totes bones) ... però mentre cap partit no ens regali la llibertat de les LLISTES OBERTES per poder escollir el nostre representant quotidià -el que podem trobar, felicitar o renyar per la política del dia a dia- no ens faran sobirans, ens fan titelles.
Fa trenta anys vam aprendre dues coses: que podíem discrepar i que podíem fer-ho en veu alta.
Darrerament, que no necessitem unes estructures que sovint es miren més 'l'aparell' (quin joc de paraules tant sublim!!) que no els qui els paguem.
Ens caldrà recuperar la democràcia i la participació, ens hi haurem d'esforçar i ho continuarem fent. I si els partits i els polítics s'hi volen afegir valdrà més que comencin a escoltar el que els volem dir que no fer-nos dir el que voldrien que estiguéssim dient.
Quan els ciutadans prenem els carrers
