Pol·len primaveral

Fa ja unes setmanes que la direcció d’aquest diari em va dir de col·laborar desinteressadament i amb ritme aleatori amb la publicació, amb una columna d’opinió a l’apartat de cultura.
No només la falta de temps m’ha fet impuntual, cal dir que he començat fins a 10 articles i que els he frenat tots, doncs en cada un d’ells la depressió s’apoderava de l’argument, en gran part donada la situació territorial actual vers la cultura i el context general d’avui. Malgrat ambdós no criden a la alegria, ni cap d’ells convidin massa a continuar en la dedicació “cultural”, no volia començar amb tant mal peu davant una columna de la que espero que els lectors puguin aprofitar, positivament, com a punt de partida de reflexions i experiències d’altre per a convertir-ho, després d’una digestió a mida de cada un d’ells, com a punt de partida de reflexions i opinions pròpies.
Així que sens més demora he volgut, ni que sigui, inaugurar-me , i per tal de fer-ho sense abocar al lector als antidepressius o al suïcidi directe, em desvirgo fent referència a una altra estrena que em sembla interessant.
Comencen les flors a Girona, l’esdeveniment té per a mi un interès més que relatiu, però hi hagut unes noies i nois, molt trempats, que detectant la gran demanda i necessitat que té Girona, la gent de Girona, d’explotar musicalment el carrer, de fer-lo altaveu tot convertint la pedra en marc, han pensat en la flor més enllà de la seva bellesa immòbil despertant el seu sentit real:  ésser orgue reproductor. Així neix la pol·linització musical a Girona en el marc de les flors, el festival pol·len . Aquest haurà de demostrar encara la vàlua dels seus criteris de programació, tant pel que fa a la selecció de grups com d’espais i horaris, però tot apunta a que han encertat en dues coses: 1er, en temps de crisi: optimitza, aprofita un esdeveniment de la ciutat farcit de públic i dóna-li el teu plus. Tindran el seu públic i el públic florit; 2on, comunica, la imatge neta i neutra i els diferents canals que estan utilitzant fan que tothom n’estigui assabentat, gairebé abans, i fins i tot més, que tot amb el tiberi floral.
Nois començo la meva columna parlant de vosaltres, perquè m’heu donat bon rotllo, perquè crec que, com a plantejament, ho heu sabut fer de veritat bé, espero que tingueu molts èxits!!
Ens serveixi d’exemple als altres, per activar l’enginy i trobar noves fórmules, en cada un dels nostres camps de l’ampli sector cultural, per aprofitar recursos i estructures ja existents, transvasaments de públic, i tots aquells intangibles tan necessaris per a poder dur a terme projectes de risc amb els pocs recursos econòmics disponibles.
I al lector li dono les gràcies per permetrem aquest impuls primaveral, i prometo ser fidel al meu esperit crític en properes ocasions, tot intentant no ser una digestió pesada a la manera massa habitual del victimisme “cultureta”, i tanmateix no obviant les males herbes que inunden el camp cultural del nostre país.