En primer lloc, que actualització diària no és igual a més impacte. Aquesta màxima és especialment aplicable als perfils polítics, és a dir, alcaldes i alcaldesses. Aquí hi ha un fenomen extremadament important, que és si aquesta persona és ja de per si un personatge mediàtic o no (mireu per exemple actualització vs impacte en el cas d’Ada Colau). En canvi, aquesta conclusió no és, ni de lluny, aplicable als ajuntaments: si no actualitzes no tens resultats, cal esforçar-s’hi. I aquí enllaço amb una segona conclusió que moltes vegades no s’entén del tot: oblideu els webs municipals. La ciutadania, els nostres seguidors, no volen seguir-nos perquè copiem els continguts del web, per això ja hi entren directament. Volen un llenguatge fresc, original i que aporti quelcom, que sigui d’interès, ja sigui municipal o no.
Una altre dada que crida l’atenció d’aquest estudi és que Catalunya marca la diferència d’una forma aclaparadora. Un punt més que posa de relleu que els catalans pensem i vivim molt diferent de la resta de l’estat espanyol. D’altra banda, és interessant que la xarxa més utilitzada sigui Twitter amb els problemes que últimament arrossega. En canvi no és cap novetat que Facebook ocupi els primers llocs (el 2n en aquest cas) i… oh sí: Instagram. Ocupa el 3r lloc i fa poc que és utilitzada a gran escala per ajuntaments i polítics, però fa molt de temps que es veia que tindria una importància cabdal, i només és el principi. En canvi, Facebook és la xarxa que més s’utilitza per connectar amb el ciutadà, seguit de Twitter, Youtube, Google+ (sí, heu llegit bé) i Instagram. L’explicació és senzilla: Twitter és un monstre que ho crema tot ràpidament mentre que Facebook agraeix la pausa, el “actualitza però no et passis”, perquè allà la gent sí que vol comentar tots i cadascun dels posts. Google+ és la gran sorpresa, perquè molts la donen per mig morta. Greu error. No només té seguidors sinó que a més a més posiciona d’una forma espectacular.
Les xarxes menys utilitzades i actualitzades són Flickr, Pinterest i Linkedin. Les dos primeres és quasi normal perquè requereix un gran esforç, però Linkedin és incomprensible. Des de l’Ajuntament de Girona hem procurat actualitzar-lo diàriament, amb temes òbviament més relacionats amb aquesta xarxa, i els resultats són molt bons. A més, les campanyes de pagament per aquest canal han resultat ser les més eficaces de totes les que hem portat a terme fins la moment. Per últim, els blocs. Viuen sense pena ni glòria, i aquesta és la pitjor notícia de totes. El bloc et permet comunicar-te i expressar-te d’una forma molt més lliure, esplaiar-te tan com vulguis, i resulta una eina molt bona per aproximar-te a la ciutadania. Esperem que aquesta tendència es reverteixi; si no hi ha temps per dedicar-li, cal revertir-ho.
A l’estudi presentat per ACHCambre, l’Ajuntament de Girona se situa com el segon consistori de l’Estat amb una ràtio de penetració superior al 100% (un 139%) junt amb Barcelona que ocupa el primer lloc (183%) i Lleida al tercer (123%). Són les tres úniques administracions de l’Estat. Crec que aquesta dada diu molt per si sola. Madridper exemple, sent la segona ciutat amb més seguidors, ocupa el lloc 35. La major part de la resta de consistoris està per sota el 50% del ràtio.
D’altra banda, l’Ajuntament de Girona també se situa com el segon consistori de l’Estat per que fa a la ràtio d’actualització, just darrere de Tarragona. La combinació d’aquestes dues dades demostra una cosa: l’actualització constant combinada amb informació de qualitat aporta un impacte molt més enllà de les teves fronteres. Hi ha una dada que crida l’atenció: Barcelona ocupa el tercer lloc tot i que té, ni més ni menys, que 400 perfils. Això aporta una altre conclusió que sabíem fa molt de temps:no per més perfils arribes a més gent. Tenir-ne molts només dispersa el missatge, et costa moltes hores de coordinació, planificació i actualització, i acabes marejant el ciutadà, perdent pistonada i abandonant perfils.
A tall de conclusió final, només afegir que s’han de destinar més recursos a les estadístiques i creure més en els professionals del sector. Sense estadístiques, sense estudis, vas navegant sense saber si vas cap a port o en direcció contrària. I sense professionals en qui confiïs, no pots fer navegar correctament el vaixell. L’estratègia, laplanificació, la originalitat, la valentia per publicar continguts i respondre als ciutadans o el fet de mantenir el rumb un cop fixat com a mínim 6 mesos, són alguns dels elements claus per oferir una comunicació líder en xarxes.
