Pel Canal de Salt hi tornarà a passar creació contemporània a finals del 2018. Així ho ha anunciat Marta Madrenas en la presentació del festival Temporada alta aquest divendres. Madrenas és alcaldessa de Girona i ostenta la presidència rotativa del Consorci que gestiona aquest espai de creació contemporània. "En aquests darrers mesos s'ha fet moltíssima feina", ha assegurat. Ara mateix a sobre de la taula dels polítics ja hi ha un esborrany del pla de gestió del Canal. "Aquest esborrany que confirmo que el tenim a sobre de la taula s'ha d'acabar de perfilar i calculem que en un parell de mesos tindrem el pla definitiu", ha explicat.
El pla preveu aspectes econòmics i funcionals i després se'n farà el plec de clàusules per a adjudicar-ne una gestió indirecte com era abans. Per tot plegat, Madrenas espera la reobertura a finals del 2018.
L'espina del Canal
Les produccions pròpies del Temporada Alta fan que l'equip del festival tingui la mirada posada en allò que es podrà veure en els propers tres anys "o en el cas d'una companyia internacional fins el 2021", ressalta. La galàxia del festival fa que hi hagi feina tot l'any amb els certàmens a Argentina o l'Uruguai o d'altres activitats que fan a Girona mateix.
Tot i això, un dels reptes que va impulsar el mateix Salvador Sunyer no ha funcionat com ell esperava. "El cas del Canal és el més trist que he viscut mai en el món professional", afirma. El Canal és el centre d'arts escèniques de Salt. Havia de ser una de les potes del Temporada Alta per tal de fer emergir el sector de la creació teatral però a hores d'ara el director del Temporada Alta en lamenta l'estat actual.
Sunyer, que en va ser el responsable del Canal els cinc anys que es va adjudicar amb gestió privada, critica la decisió en funció dels resultats obtinguts. "En aquells cinc anys es van fer 98 espectacles que van veure's a 22 països i amb 582.000 espectadors. Què s'ha fet aquests cinc anys que ha estat amb gestió directe? Els espectacles de Temporada Alta i poca cosa més", es lamenta. Per a ell, "la gestió es pot fer pública o privada, però el que no es pot fer és engegar coses i deixar-les no saps ben bé perquè aparcades".
Falta d'un nou teatre
La falta d'equipaments culturals adequats s'està començant a convertir en una cotilla per algunes de les produccions del festival Temporada Alta. A més, la falta d'espais amb un aforament més gran fa que hi hagi gent que es quedi sense entrada per a veure'ls. Una solució per aquestes dues problemàtiques seria, segons el director del festival, la construcció d'un nou teatre a la conurbació de Girona. En una entrevista a l'ACN, Salvador Sunyer creu que després de "molt de temps ja toca fer nous equipaments culturals" a Girona o les seves rodalies. Aquest nou teatre hauria de ser l'equivalent de l'Auditori amb tot allò relacionat amb la música. Sunyer demana un espai "no com l'Archipel de Perpinyà que es molt gran sinó un més a l'estil alemany, que és més barat amb una estructura molt més de nau industrial si es vol però que permetés fer teatre contemporani amb unes cabudes grosses".
Les damnificades per aquesta falta d'espai són sobretot companyies internacionals de teatre contemporani. Precisament, que artistes internacionals facin coproduccions amb d'altres de catalans, és un dels grans objectius que es posa Sunyer per a reforçar en els propers anys. Sunyer argumenta que "en el moment que estem es tracta de donar força a la producció d'aquí per què es treballa amb uns pressupostos molt petits". De fet, explica que l'any passat l'espectacle inaugural del festival de teatre d'Avinyó valia tant com tots els 100 que va programar el Temporada Alta. Aquest any 26 dels 30 espectacles d'estrena es fan amb gent del país.
L'equipament cultural que demana Sunyer serviria per a tota la conurbació de Girona i considera "que el lloc concret és indiferent". "Sigui a Girona, a Salt, a Vilablareix o a Fornells la gent haurà d'agafar el cotxe o l'autobús", opina. Per ell, la clau d'aquest nou teatre no és l'edifici, que no deixa de ser "una caixa", sinó la funcionalitat i "sobretot com es farà perquè sigui viable en un futur".
Precisament, un dels mals que Sunyer veu a l'escena catalana és l'exigència de la rendibilitat: "a Catalunya els equipaments públics teatrals per sortir-se'n econòmicament han d'anar a ocupacions del 90% i això és una barbaritat". El director del Temporada Alta assenyala que a la resta del continent la xifra de quadrar els comptes està en una forquilla d'entre un 55% i un 62% d'aforament.
Aquesta situació repercuteix en l'atreviment a l'hora de programar. "Condiciona a l'hora de programar i costa fer-ho amb propostes innovadores" apunta Sunyer. Tot i això, creu que Girona és una excepció "per tradició" a l'hora de veure obres de teatre que surten de l'establert.
