El nou Trueta es farà al costat del Santa Caterina de Salt i serà una realitat el 2028

Els alcaldes de Girona i Salt parlen d'acord "històric"

Decisió mig salomònica que tanca un debat –fins i tot, convertit en pugna- que portava catorze anys arrossegant-se. El nou hospital Josep Trueta, el de referència de la Regió Sanitària de Girona, ja té decidit el nou emplaçament: s'aixecarà al costat del Santa Caterina, en uns terrenys que abraçaran sobretot terme municipal de Salt, però també de Girona.

En total, tot l'àmbit del projecte suma 173.500 metres quadrats (dels quals 127.500 seran sòl edificable, i la resta zones verdes i serveis). De tota la superfície que engloba la parcel·la, dues terceres parts pertanyen a Salt; la resta, es troben dins la zona del Mas Xirgu de Girona.

El director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, ha explicat que a l'hora de decantar-se per aquesta opció, hi han pesat diversos motius. Però sobretot, entre els que han fet decantar la balança hi ha la disponibilitat de superfície (Domeny té 57.500 metres quadrats) per aixecar a la zona un autèntic campus sanitari, a imatge dels models que ja s'apliquen a Dinamarca o Suècia, que permeti convergir en un sol punt hospital, recerca i docència.

Comença ara el procés perquè el nou Trueta sigui una realitat. I la pedra angular sobre la qual pivotarà tot a partir d'ara és el conveni a tres bandes (entre el Departament i els ajuntaments) que aquest migdia s'ha signat a la Delegació del Govern. Un acte on inicialment havien d'assistir el president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident, Pere Aragonès i la consellera de Salut, Alba Vergés, però que l'avenç de la covid-19 a Barcelona i la seva àrea metropolitana ha obligat a reformular.

El pla funcional, document de base

El director del Servei Català de la Salut ha explicat que l'objectiu amb què treballa el Departament és que el nou Trueta sigui una realitat a finals del 2028. D'entrada, aquests propers dos anys serviran per fer canvis de planejaments urbanístics i enllestir del tot el pla funcional del Trueta, actualment en revisió.

Segons el calendari inicial, es preveu que el projecte del nou hospital es redacti entre el 2022 i mitjans del 2024, i que a finals d'aquell any les màquines entrin sobre terreny. Les obres de l'edifici duraran fins a mitjans del 2027, moment a partir del qual s'obrirà un nou termini per instal·lar-ne l'equipament necessari.

A l'hora de redactar el projecte de l'hospital –de moment, Comella no parla de costos tot i que admet que seran "importants- allò que servirà de base serà el nou pla funcional. El document preveu que el nou Trueta tingui 92.000 metres quadrats construïts (l'actual, en té 66.205) i que se'n reservin 13.500 més per a futures ampliacions.

Pel que fa a activitat, el nou hospital es concep per atendre 25.397 hospitalitzacions anuals (ara en són 20.370), rebre 362.988 visites de consultes externes (ara en són 285.672) i 99.067 urgències (ara, 69,835). I això, de retruc, es tradueix en més llits (fins a 431 de convencionals, 92 d'UCI, deu de pediàtrics i 41 de neonatals), en més quiròfans (dels onze actuals es pot passar a 32), més punts d'atenció d'hospital de dia (dels 63 actuals a 102), augment de boxs d'urgències (de 59 a 82) i dels punts de consultes externes (dels 122 actuals a 166).

Més enllà de l'hospital

Amb el conveni que s'ha signat avui, però, el Catsalut va més enllà de la ubicació del nou Trueta. I per això, el document també recull altres actuacions. Entre les destacades hi ha la construcció d'un nou Centre d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP), obert les 24 hores durant tot l'any, que se situarà a la zona nord de Girona, a tocar de l'actual Trueta. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha dit que encara se n'ha de decidir la ubicació, però que el consistori aposta perquè es trobi més aviat a Sant Ponç.

En paral·lel, també es reformaran els CAP de Taialà-Can Gibert i el de Santa Clara, i se n'obrirà un de nou a l'Eixample (que permetrà descongestionar el de Montilivi). A més, s'adequarà el CAP 1 de Salt. Unes actuacions que, en total, sumen 16 milions d'euros (MEUR).

L'alcaldessa de Girona també ha destacat que el conveni assenta "les bases" per decidir els usos de l'actual edifici del Trueta un cop entri en servei el nou hospital. "Seran sociosanitaris, amb prioritat cap a l'atenció de persones amb dependència i la gent gran", ha dit Madrenas.

Per últim, el Departament de Salut també ha concretat que, en paral·lel al projecte i construcció del nou hospital, des d'ara i fins al 2026 es preveuen invertir 41 MEUR per continuar adequant l'actual Trueta (d'aquests, 900.000 són per a la reforma de les urgències, que ja s'està fent; 34 MEUR, per a l'adequació del bloc quirúrgic, i 5,6 MEUR per a la UCI pediàtrica).

Dos hospitals, un sol campus

Durant l'acte de signatura del conveni, el director del CatSalut ha subratllat que l'aposta pels terrenys a tocar del Santa Caterina suposa "assegurar un campus sanitari potent" a la Regió Sanitària de Girona. Un campus on les diverses peces (docència, recerca) s'aniran bastint a mesura es vagi impulsant el projecte del Trueta, que en serà l'epicentre; bé sigui en paral·lel, bé sigui després.

Adrià Comella també ha volgut deixar clar que, en cap cas, la construcció del nou Trueta suposarà la fusió dels dos hospitals –cadascun mantindrà la seva autonomia- ni la destrucció de llocs de treball. I davant l'escenari de possibles eleccions, ha subratllat que el protocol que compromet Salut i els dos ajuntaments és prou sòlid perquè perduri sigui quin sigui el Govern que hi hagi a la Generalitat.

Un acord "històric"

Tant l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, com l'alcalde de Salt, Jordi Viñas, han definit l'acord d'avui com a "històric". Viñas ha dit que la signatura del protocol permet "posar fil a l'agulla al projecte més important dels propers 50 anys, que farà justícia a una reivindicació històrica: la d'aconseguir un nou hospital de primer nivell per a la Regió Sanitària, i de referència per al país".

L'alcalde de Salt ha agraït "l'exercici de responsabilitat" que ha permès tancar l'acord, defugint de "batalles localistes estèrils" que també suposarà "crear un campus de salut potent". Viñas, a més, ha estès la mà a l'alcaldessa de Girona, a qui li ha agraït sumar-se al projecte perquè el nou Trueta se situï al costat del Santa Caterina, i tenir "mirada llarga" de futur i "col·laboració".

Madrenas, per la seva banda, ha assegurat que "calia tancar" un debat que ja s'arrossegava des de fa més d'una dècada, que ha suposat "cansament social" i que "tapava allò indiscutible: que calia un nou Trueta de manera urgent". L'alcaldessa de Girona ha agraït al director del CatSalut el seu paper com a "peça clau" per haver aconseguit "la relació de confiança" que ha permès tancar l'acord.

Madrenas, que no ha amagat la seva aposta per Domeny, sí que ha defensat haver "treballat" un bon acord, que resol dubtes que ella mateixa havia plantejat (com ara el risc de fusió dels dos hospitals, que no hi serà, o el fet que les plantilles se'n poguessin ressentir). "Aquest és un bon acord, que permet fer un salt endavant en el model sanitari", ha resumit l'alcaldessa de Girona.

I entre aquells punts clau que li han permès avalar-lo, Madrenas ha destacat que Trueta i Santa Caterina mantinguin l'autonomia, la construcció del nou CUAP, les reformes dels CAP a Girona ciutat, la construcció del nou CAP a l'Eixample, haver assentat les bases per definir els futurs usos de l'actual edifici del Trueta i "alliberar definitivament" els terrenys de Domeny i permetre que, ara, el sector es pugui "desenvolupar urbanísticament sense problemes".

"Avui formalitzem un acord que tanca l'etapa del debat i engega la del projecte; a partir d'ara, treballarem colze a colze totes les institucions per avançar al màxim en els terminis i esperar que el nou Trueta quedi reflectit en breu als pressupostos", ha conclòs.

L'acte a la Delegació del Govern s'ha tancat amb la signatura formal del protocol i la preceptiva foto de família. Hi han assistit, entre d'altres, representants de la Diputació de Girona, del Col·legi de Metges, de l'Institut d'Investigació Biomèdica (Idibgi), del SEM, de la UdG i sectors econòmics (com la Cambra de Comerç), a qui Comellas ha demanat defensar el projecte.