En el camp de la música clàssica, reconeix Oriol Pérez, el Festival de Músiques de Torroella de Montgrí "és un dels festivals per excel·lència, darrera dels tres grans aparadors catalans: el Palau de la Música, el Liceu i l’Auditori". Ara bé, si parlem en termes econòmics, -el festival ha disminuït en més de 300.000 euros des del 2009-, el director reconeix que "el festival ocupa un espai bastant petit". Aliè a la gran varietat d’oferta musical que cada estiu inunda la Costa Brava, el Festival va apostar altra vegada per estrelles internacionals i la resposta del públic que ha assistit a l’església de Sant Genís ha estat flagrant, amb una ocupació del 91 per cent, deu punts per sobre de l’any anterior.
La fórmula de l’èxit
La singularitat del panorama musical català ha fet que Torroella de Montgrí sigui la porta d’entrada de moltes propostes abans que succeeixin a Barcelona. El director, reconeix que "a nivell artístic és molt més conegut Torroella en el panorama Europeu que a Barcelona", on aquesta proposta passa més desapercebuda. Sobre la fórmula de l’èxit, Pérez ho té clar: "imaginació, fantasia i voler créixer més i més cada vegada". Aquesta ambició l’ha dut a crear any rere any una programació carregada de grans artistes, amb figures de renom mundial com la mezzosoprano Magdalena Kozena; el contratenor Philippe Jaroussky; Nathalie Stutzmann, com a principal artista convidada, o Maria Bayo, que actua aquesta nit, en una producció pròpia de l’Acadèmia 1750, l’orquestra resident.
La producció pròpia
"Un Festival que no té producció pròpia, no és un festival i es converteix en un aparador de grans estrelles mediàtiques". Amb aquestes paraules tan taxatives s’ha expressat Oriol Pérez en una clara referència al camí que està prenent l’oferta musical del litoral català. El director ha destacat la singularitat que aporten les produccions pròpies al programa del Festival i ha posat per exemple el concert del passat 10 d’agost, a càrrec del Cor de la Stagione Armonica de Pàdua i a partir del qual s’ha gravat un CD que sortirà aviat al mercat. Pérez remarcat que "és indispensable que aquesta producció tingui continuïtat la resta de l’any, com és el cas de l’Acadèmia 1750 que actua al país, però també a fora".
On és el públic jove?
No passa desapercebut el descompte que gaudeixen els menors de vint-i-cinc anys, amb l’entrada a meitat de preu i que contrasta radicalment amb la poca presència de públic jove a la sala. Sobre aquesta qüestió també s’ha referit el director, que reconeix que “la música clàssica necessita una atenció especial i la joventut d’aquest país és d’impulsos immediats”. Pérez considera que el nivell i els consums culturals de la societat es veuen reflectits en el tipus de públic que assisteix als concerts, però afegeix que "no se’ns ha sabut educar, perquè la cultura va estretament lligada a l’educació". Pérez es lamenta "això, tristament, no succeeix a Berlin, ni a Àustria, ni a França".
La fórmula de l’èxit
La singularitat del panorama musical català ha fet que Torroella de Montgrí sigui la porta d’entrada de moltes propostes abans que succeeixin a Barcelona. El director, reconeix que "a nivell artístic és molt més conegut Torroella en el panorama Europeu que a Barcelona", on aquesta proposta passa més desapercebuda. Sobre la fórmula de l’èxit, Pérez ho té clar: "imaginació, fantasia i voler créixer més i més cada vegada". Aquesta ambició l’ha dut a crear any rere any una programació carregada de grans artistes, amb figures de renom mundial com la mezzosoprano Magdalena Kozena; el contratenor Philippe Jaroussky; Nathalie Stutzmann, com a principal artista convidada, o Maria Bayo, que actua aquesta nit, en una producció pròpia de l’Acadèmia 1750, l’orquestra resident.
La producció pròpia
"Un Festival que no té producció pròpia, no és un festival i es converteix en un aparador de grans estrelles mediàtiques". Amb aquestes paraules tan taxatives s’ha expressat Oriol Pérez en una clara referència al camí que està prenent l’oferta musical del litoral català. El director ha destacat la singularitat que aporten les produccions pròpies al programa del Festival i ha posat per exemple el concert del passat 10 d’agost, a càrrec del Cor de la Stagione Armonica de Pàdua i a partir del qual s’ha gravat un CD que sortirà aviat al mercat. Pérez remarcat que "és indispensable que aquesta producció tingui continuïtat la resta de l’any, com és el cas de l’Acadèmia 1750 que actua al país, però també a fora".
On és el públic jove?
No passa desapercebut el descompte que gaudeixen els menors de vint-i-cinc anys, amb l’entrada a meitat de preu i que contrasta radicalment amb la poca presència de públic jove a la sala. Sobre aquesta qüestió també s’ha referit el director, que reconeix que “la música clàssica necessita una atenció especial i la joventut d’aquest país és d’impulsos immediats”. Pérez considera que el nivell i els consums culturals de la societat es veuen reflectits en el tipus de públic que assisteix als concerts, però afegeix que "no se’ns ha sabut educar, perquè la cultura va estretament lligada a l’educació". Pérez es lamenta "això, tristament, no succeeix a Berlin, ni a Àustria, ni a França".
