Així, la primera part del projecte 'Gerónimo' ja va permetre divulgar entre els grangers europeus les energies renovables i l'eficiència energètica. L'interès que va generar aquesta primera actuació i la preocupació detectada pels grangers per eliminar residus, van animar els impulsors a crear el 'Gerónimo II', un projecte que se centra en l'ús del biogàs en el sector porcí i el dels productors de llet.
Aquest segon projecte està impulsat per una dotzena d'organitzacions d'onze regions europees, algunes de les quals són líders en plantes de biogàs, mentre que d'altres fan els primers passos en aquesta tecnologia. En els sis primers mesos del projecte s'escolliran 72 grangers d'aquestes regions, 12 de les quals seran de Catalunya -són 6 del sector lleter i 6 del porcí que poden ser de qualsevol de les quatre demarcacions catalanes-, per identificar el potencial que té el biogàs a les seves instal·lacions pels residus orgànics que generen.
Si són viables es treballarà "estretament" amb els grangers per a la tramitació de les instal·lacions, a la vegada que se'ls instruirà amb la visita a plantes de biogàs d'altres països, per exemple, segons ha explicat Oonagh Mc Nerney, la directora de l'empresa coordinadora del projecte, IRIS Research & Development. També, se'ls capacitarà per preparar plans de negoci "robustos", així com per aconseguir estratègies de finançament i inversió de les instal·lacions de biogàs.
Paral·lelament, els impulsors volen treballar amb les administracions d'aquestes regions europees per "transmetre bones pràctiques" de les zones favorables a les plantes de biogàs i per convèncer que aquesta tecnologia és una "oportunitat per al granger", segons Mc Nerney.
Els impulsors del projecte asseguren que l'ús de la tecnologia del biogàs a les granges lleteres i de porcs ofereix "grans beneficis" per al desenvolupament rural, per al medi ambient i per garantir un subministrament elèctric descentralitzat. Així, es presenta com una "fórmula efectiva" per millorar el tractament de grans volums de purins -que representen el 18% dels gasos que produeixen l'efecte hivernacle a Europa-, i també per reduir costos energètics a les explotacions. D'altra banda, la conversió del biogàs en electricitat també pot representar una font d'ingressos si es comercialitza, a la vegada que el calor residual generat es pot usar per a la calefacció d'habitatges i granges, de manera que es redueix la dependència als combustibles fòssils.
L'exemple d'Alemanya, amb 6.000 plantes de biogàs
En la presentació del projecte la directora d'IRIS Research & Development ha explicat que en alguns països europeus el biogàs està plenament implantat. A Alemanya, per exemple, n'hi ha 6.000 plantes, amb la previsió que compti amb 6.000 més el 2018. Mc Nerney ha remarcat que, a diferència del que passa a l'estat espanyol, l'agilitat burocràtica alemanya proporciona un marc favorable per a aquest tipus de plantes. També en aquest país les tarifes per a la venda d'electricitat a la xarxa són més atractives, a la vegada que la societat és més receptiva que l'espanyola a les plantes de biogàs.
Coordinat des de Castelldefels
Coordinat per IRIS, una empresa de serveis d'enginyeria i desenvolupament amb seu al Parc Mediterrani de la Tecnologia de Castelldefels (Baix Llobregat), el 'Gerónimo II' compta amb una dotzena d'organitzacions procedents d'onze regions europees, i el 75% dels 1,7 MEUR que costa estan finançats pel programa europeu 'Intelligent Energy Europe' -a part, 'Gerónimo II' ha obtingut la segona millor puntuació dels projectes europeus presentats en aquest programa. El granger també hauria d'aportar una part del finançament de la planta, tot i que el retorn de la inversió és d'uns sis anys, segons ha assegurat Sors.
La representació espanyola en aquest consorci recau en la cooperativa Llet Nostra i en el Grup de Sanejament Porcí de Girona, i compten amb la col·laboració de Qnorm Enginyeria Mediambiental i Energètica, que ofereix serveis i assessorament en energies renovables i eficiència energètica.
Llet Nostra acull sis cooperatives lleteres catalanes (quatre de les quals són de les comarques gironines), que representen el 30% dels productors de Catalunya. Pel que fa al Grup de Sanejament Porcí de Girona, agrupa grangers de la demarcació amb l'objectiu de coordinar i gestionar serveis relacionats amb la sanitat porcina.
El web europeu per a l'eficiència energètica a les lleteres
El primer 'Gerónimo' va treballar amb lleteres de Catalunya i la resta d'Europa per apropar l'eficiència energètica i l'oportunitat de les energies renovables a les granges. Ho va fer amb el suport del programa europeu 'Intelligent Energy Europe' i a través del web www.dairyenergy.eu -amb 700.000 visites des del 2008 és l'"únic" del seu estil a Europa, tot i que n'existeixen de similars als EUA i Nova Zelanda, segons la directora d'IRIS Research & Development.
La planta de biogàs projectada a l'Armentera, "la primera de Catalunya descentralitzada"
El director general de Qnorm, Xavier Sors, explica des de la seva empresa, on dissenyen projectes de plantes de biogàs, "pateixen" les conseqüències que l'estat espanyol, i en especial Catalunya, comptin amb una legislació que suposa un entrebanc per a aquest tipus de plantes, el permís per a les quals pot tardar en tramitar-se fins a 5 anys, ha lamentat, mentre que "només aporten solucions" des del punt de vista mediambiental o amb la descentralització del sistema energètic. També ha argumentat que es pot proporcionar aigua calenta als municipis amb la producció de biogàs, tenint en compte "l'increment del cost de l'energia elèctrica".
Sors ha recordat que la setmana passada es va aprovar el projecte per a una planta de biogàs a l'Armentera (Alt Empordà), "la primera de Catalunya descentralitzada", ja que aglutina diverses grangers empordaneses per gestionar els seus purins -les plantes gironines són de mida reduïda com per fer una "gran inversió" en una planta de biogàs, ha argumentat. I de fet, el projecte 'Gerónimo II' també podria derivar en una planta col·lectiva.
En el cas de l'Armentera, el projecte requereix d'una inversió de 2,5 MEUR i ara s'està negociant amb el govern danès perquè l'avali. Gestionaria 22.000 tones de purins procedents d'entre 8.000 i 10.000 caps de bestiar, i generaria una potència de 500 quilovats elèctrics, segons les estimacions dels impulsors.
Tot i el cas de l'Armentera, Sors ha lamentat que a les comarques gironines "només hi ha set o vuit llocs" per muntar una planta de biogàs, mentre que a Alemanya "s'ubiquen al costat dels pobles" perquè els proporcionen aigua calenta.
Aquest segon projecte està impulsat per una dotzena d'organitzacions d'onze regions europees, algunes de les quals són líders en plantes de biogàs, mentre que d'altres fan els primers passos en aquesta tecnologia. En els sis primers mesos del projecte s'escolliran 72 grangers d'aquestes regions, 12 de les quals seran de Catalunya -són 6 del sector lleter i 6 del porcí que poden ser de qualsevol de les quatre demarcacions catalanes-, per identificar el potencial que té el biogàs a les seves instal·lacions pels residus orgànics que generen.
Si són viables es treballarà "estretament" amb els grangers per a la tramitació de les instal·lacions, a la vegada que se'ls instruirà amb la visita a plantes de biogàs d'altres països, per exemple, segons ha explicat Oonagh Mc Nerney, la directora de l'empresa coordinadora del projecte, IRIS Research & Development. També, se'ls capacitarà per preparar plans de negoci "robustos", així com per aconseguir estratègies de finançament i inversió de les instal·lacions de biogàs.
Paral·lelament, els impulsors volen treballar amb les administracions d'aquestes regions europees per "transmetre bones pràctiques" de les zones favorables a les plantes de biogàs i per convèncer que aquesta tecnologia és una "oportunitat per al granger", segons Mc Nerney.
Els impulsors del projecte asseguren que l'ús de la tecnologia del biogàs a les granges lleteres i de porcs ofereix "grans beneficis" per al desenvolupament rural, per al medi ambient i per garantir un subministrament elèctric descentralitzat. Així, es presenta com una "fórmula efectiva" per millorar el tractament de grans volums de purins -que representen el 18% dels gasos que produeixen l'efecte hivernacle a Europa-, i també per reduir costos energètics a les explotacions. D'altra banda, la conversió del biogàs en electricitat també pot representar una font d'ingressos si es comercialitza, a la vegada que el calor residual generat es pot usar per a la calefacció d'habitatges i granges, de manera que es redueix la dependència als combustibles fòssils.
L'exemple d'Alemanya, amb 6.000 plantes de biogàs
En la presentació del projecte la directora d'IRIS Research & Development ha explicat que en alguns països europeus el biogàs està plenament implantat. A Alemanya, per exemple, n'hi ha 6.000 plantes, amb la previsió que compti amb 6.000 més el 2018. Mc Nerney ha remarcat que, a diferència del que passa a l'estat espanyol, l'agilitat burocràtica alemanya proporciona un marc favorable per a aquest tipus de plantes. També en aquest país les tarifes per a la venda d'electricitat a la xarxa són més atractives, a la vegada que la societat és més receptiva que l'espanyola a les plantes de biogàs.
Coordinat des de Castelldefels
Coordinat per IRIS, una empresa de serveis d'enginyeria i desenvolupament amb seu al Parc Mediterrani de la Tecnologia de Castelldefels (Baix Llobregat), el 'Gerónimo II' compta amb una dotzena d'organitzacions procedents d'onze regions europees, i el 75% dels 1,7 MEUR que costa estan finançats pel programa europeu 'Intelligent Energy Europe' -a part, 'Gerónimo II' ha obtingut la segona millor puntuació dels projectes europeus presentats en aquest programa. El granger també hauria d'aportar una part del finançament de la planta, tot i que el retorn de la inversió és d'uns sis anys, segons ha assegurat Sors.
La representació espanyola en aquest consorci recau en la cooperativa Llet Nostra i en el Grup de Sanejament Porcí de Girona, i compten amb la col·laboració de Qnorm Enginyeria Mediambiental i Energètica, que ofereix serveis i assessorament en energies renovables i eficiència energètica.
Llet Nostra acull sis cooperatives lleteres catalanes (quatre de les quals són de les comarques gironines), que representen el 30% dels productors de Catalunya. Pel que fa al Grup de Sanejament Porcí de Girona, agrupa grangers de la demarcació amb l'objectiu de coordinar i gestionar serveis relacionats amb la sanitat porcina.
El web europeu per a l'eficiència energètica a les lleteres
El primer 'Gerónimo' va treballar amb lleteres de Catalunya i la resta d'Europa per apropar l'eficiència energètica i l'oportunitat de les energies renovables a les granges. Ho va fer amb el suport del programa europeu 'Intelligent Energy Europe' i a través del web www.dairyenergy.eu -amb 700.000 visites des del 2008 és l'"únic" del seu estil a Europa, tot i que n'existeixen de similars als EUA i Nova Zelanda, segons la directora d'IRIS Research & Development.
La planta de biogàs projectada a l'Armentera, "la primera de Catalunya descentralitzada"
El director general de Qnorm, Xavier Sors, explica des de la seva empresa, on dissenyen projectes de plantes de biogàs, "pateixen" les conseqüències que l'estat espanyol, i en especial Catalunya, comptin amb una legislació que suposa un entrebanc per a aquest tipus de plantes, el permís per a les quals pot tardar en tramitar-se fins a 5 anys, ha lamentat, mentre que "només aporten solucions" des del punt de vista mediambiental o amb la descentralització del sistema energètic. També ha argumentat que es pot proporcionar aigua calenta als municipis amb la producció de biogàs, tenint en compte "l'increment del cost de l'energia elèctrica".
Sors ha recordat que la setmana passada es va aprovar el projecte per a una planta de biogàs a l'Armentera (Alt Empordà), "la primera de Catalunya descentralitzada", ja que aglutina diverses grangers empordaneses per gestionar els seus purins -les plantes gironines són de mida reduïda com per fer una "gran inversió" en una planta de biogàs, ha argumentat. I de fet, el projecte 'Gerónimo II' també podria derivar en una planta col·lectiva.
En el cas de l'Armentera, el projecte requereix d'una inversió de 2,5 MEUR i ara s'està negociant amb el govern danès perquè l'avali. Gestionaria 22.000 tones de purins procedents d'entre 8.000 i 10.000 caps de bestiar, i generaria una potència de 500 quilovats elèctrics, segons les estimacions dels impulsors.
Tot i el cas de l'Armentera, Sors ha lamentat que a les comarques gironines "només hi ha set o vuit llocs" per muntar una planta de biogàs, mentre que a Alemanya "s'ubiquen al costat dels pobles" perquè els proporcionen aigua calenta.
