El Pla de Mandat de Girona és un document redactat a inicis de legislatura pel govern municipal, que recull les prioritats de gestió i defineix els objectius estratègics, així com les accions a desenvolupar en els següents anys. Amb tot, CUP l'ha analitzat i ha determinat que no ha estat acomplert per part de l'equip de govern que conforma el consistori. El Pla de Mandat de Girona -corresponent a la legislatura 2007-2011- incloïa 286 propostes, l'execució de les quals ha estat avaluada per les comissions temàtiques de la CUP i per diversos professionals i especialistes en cadascuna de les matèries que preveia el document.
Les conclusions de l'informe han determinat que 95 dels 286 compromisos (un 33%) no han estat duts a terme, ni tan sols iniciats. El govern municipal, per altra banda, hauria acomplert 131 (un 45,8%) d'aquests durant el mandat. La resta, 61 propostes (un 21%) no són, segons el propi informe de la CUP, avaluables, ja que no contenen elements de criteri objectiu pels quals es pugui determinar si s'han acomplert.
En aquest sentit, propostes com ara la descrita d'aquesta manera: "Fomentarem la formació i utilització de les noves tecnologies entre la ciutadania de Girona, fent una especial incidència entre els sectors del turisme, el comerç i l’empresa", recollida en el Pla de Mandat, no han pogut ser avaluades per la seva pròpia inconcreció segons apunta la formació independentista. Jordi Navarro, alcaldable de la CUP a les eleccions municipals, ha assegurat que el proper Pla de Mandat serà redactat amb criteris més clars i objectius, que puguin ser validats posteriorment mitjançant mecanismes de control democràtic. Navarro ha comentat que "un 21% de les propostes del Pla de Mandat no estan subjectes al control democràtic: són subjectives. Això canviarà substancialment quan la CUP sigui a l'Ajuntament".
Per àmbits de gestió, el nivell més alt d'incompliment es detecta a l'apartat "Una ciutat accessible, amable i ben comunicada", que correspon a les competències de l'Àrea d'Urbanisme i a la regidoria de Mobilitat. En aquest capítol, un 53% de les propostes han estat posteriorment negligides (26 de 49). Malgrat que alguns dels retards o incompliments es puguin deure a l'actual situació econòmica i a la manca de finançament, també hi ha nombrosos incompliments relacionats amb el planejament administratiu. D'entre els incompliments més notoris destaquen propostes com la redactar un manual de bones pràctiques urbanístiques per millorar la qualitat de les actuacions urbanístiques, la de cloure el projecte de la frontissa de Santa Eugènia o la de la millora urbanística del carrer Migdia.
El Pla de Mandat també suspèn en els capítols "Una administració propera i participativa" i "Una administració eficient i de qualitat", que recullen competències, entre d'altres, de l'Àrea de Relacions Ciutadanes i Joventut. En el primer capítol s'han deixat pendents un 53% de les actuacions previstes i en el segon, un 40%. Destaquen, entre d'altres, el desenvolupament, encara pendent, del Pla de Millora Organitzativa per optimitzar el sistema de gestió municipal o el foment, real, de la participació ciutadana en els grans assumptes de ciutat.
En darrer terme, el Pla de Mandat destaca per la gran profussió de plans de gestió previstos: plans locals, estratègics o d'àrea. En aquest sentit, el document contemplava fins a 29 plans diferents, dels quals 14 no s'han acabat executant (un 48%). D'entre aquests, resten pendents el Pla de Mobilitat Urbana, el Pla Estratègic de l’àrea urbana o el Pla d’Usos del Castell de Montjuïc. Respecte a la gran quantitat de plans previstos, Jordi Navarro ha volgut constatar que caldrà en el futur un "procediment general que garanteixi que totes les àrees practiquin una gestió estratègica coordinada i harmonitzada; on per exemple, els plans locals durin un mandat".
Les conclusions de l'informe han determinat que 95 dels 286 compromisos (un 33%) no han estat duts a terme, ni tan sols iniciats. El govern municipal, per altra banda, hauria acomplert 131 (un 45,8%) d'aquests durant el mandat. La resta, 61 propostes (un 21%) no són, segons el propi informe de la CUP, avaluables, ja que no contenen elements de criteri objectiu pels quals es pugui determinar si s'han acomplert.
En aquest sentit, propostes com ara la descrita d'aquesta manera: "Fomentarem la formació i utilització de les noves tecnologies entre la ciutadania de Girona, fent una especial incidència entre els sectors del turisme, el comerç i l’empresa", recollida en el Pla de Mandat, no han pogut ser avaluades per la seva pròpia inconcreció segons apunta la formació independentista. Jordi Navarro, alcaldable de la CUP a les eleccions municipals, ha assegurat que el proper Pla de Mandat serà redactat amb criteris més clars i objectius, que puguin ser validats posteriorment mitjançant mecanismes de control democràtic. Navarro ha comentat que "un 21% de les propostes del Pla de Mandat no estan subjectes al control democràtic: són subjectives. Això canviarà substancialment quan la CUP sigui a l'Ajuntament".
Per àmbits de gestió, el nivell més alt d'incompliment es detecta a l'apartat "Una ciutat accessible, amable i ben comunicada", que correspon a les competències de l'Àrea d'Urbanisme i a la regidoria de Mobilitat. En aquest capítol, un 53% de les propostes han estat posteriorment negligides (26 de 49). Malgrat que alguns dels retards o incompliments es puguin deure a l'actual situació econòmica i a la manca de finançament, també hi ha nombrosos incompliments relacionats amb el planejament administratiu. D'entre els incompliments més notoris destaquen propostes com la redactar un manual de bones pràctiques urbanístiques per millorar la qualitat de les actuacions urbanístiques, la de cloure el projecte de la frontissa de Santa Eugènia o la de la millora urbanística del carrer Migdia.
El Pla de Mandat també suspèn en els capítols "Una administració propera i participativa" i "Una administració eficient i de qualitat", que recullen competències, entre d'altres, de l'Àrea de Relacions Ciutadanes i Joventut. En el primer capítol s'han deixat pendents un 53% de les actuacions previstes i en el segon, un 40%. Destaquen, entre d'altres, el desenvolupament, encara pendent, del Pla de Millora Organitzativa per optimitzar el sistema de gestió municipal o el foment, real, de la participació ciutadana en els grans assumptes de ciutat.
En darrer terme, el Pla de Mandat destaca per la gran profussió de plans de gestió previstos: plans locals, estratègics o d'àrea. En aquest sentit, el document contemplava fins a 29 plans diferents, dels quals 14 no s'han acabat executant (un 48%). D'entre aquests, resten pendents el Pla de Mobilitat Urbana, el Pla Estratègic de l’àrea urbana o el Pla d’Usos del Castell de Montjuïc. Respecte a la gran quantitat de plans previstos, Jordi Navarro ha volgut constatar que caldrà en el futur un "procediment general que garanteixi que totes les àrees practiquin una gestió estratègica coordinada i harmonitzada; on per exemple, els plans locals durin un mandat".
