Els pressupostos aprovats aquest dimarts pel Ple arriben als 96 MEUR, una xifra que, per segon any consecutiu, va a la baixa. Els comptes contemplen 5,6 MEUR per a inversions -el 2010 es van invertir 7,8 MEUR-; una congelació dels impostos, i la creació de 21 nous llocs de treball a l'Ajuntament, que arribarà als 956. Les inversions van ser més altes en exercicis anteriors pels plans estatals extraordinaris (FEIL i FEOSL), que, en dos anys, han suposat una inversió de 24 MEUR.
La tinenta d'alcalde d'Hisenda a l'Ajuntament de Girona, Maria Āngels Freixenet (PSC), ha defensat que es tracta d'uns pressupostos 'equilibrats, realistes i possibles', que compleixen 'tots els requisits legals i polítics fixats', i que no augmenten la pressió fiscal. Per la seva banda, el tinent d'alcalde de Polítiques Socials i Cooperació, Joan Olòriz (ICV-EUiA), ha argumentat que deixar 'una administració sanejada' quan falten sis mesos per les eleccions municipals és 'un exercici de responsabilitat'.
També l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC), ha donat suport als comptes, ja que asseguren que es compleixin les línies que aquest 'govern d'esquerres' considera 'prioritàries', com són les polítiques socials, les educatives, les culturals, els nous equipaments per incrementar els serveis, una millor atenció als ciutadans i un increment de la seguretat. És un pressupost 'possible', ha remarcat Pagans.
A l'altre extrem, el portaveu de CiU, que ha recordat que l'any que ve se'n compliran 32 de govern del PSC a l'Ajuntament de Girona, ha remarcat que 'han arribat al cap del carrer i ja no queda capacitat per posar damunt la taula idees i recursos'. Ha argumentat també que els comptes aprovats avui 'baten el rècord en despesa corrent i de personal d'aquest mandat i de l'anterior', a la vegada que Girona 'és líder en despesa a nivell de Catalunya'. Així mateix, en inversió la ciutat està 'a la cua del país', ha lamentat.
Puigdemont ha afegit a tot això que l'equip de govern 'no acostuma a executar allò que es compromet a fer'. D'altra banda, el portaveu de CiU ha preguntat on eren en els pressupostos els 2,5 MEUR que va donar Hipercor per ampliar la seva superfície a la plaça pública contigua.
També des de l'oposició, la portaveu del PP, Concepció Veray, ha criticat els comptes, ja que presenten uns ingressos 'no adaptats a la realitat', a la vegada que poden arribar a ser molt variables. 'Més que un pressupost viu, és que és massa espavilat', ha bromejat. Entre altres observacions s'ha mostrat en desacord que per segon any consecutiu augmenti la partida per al Consorci de Normalització Lingüística, així com que les ajudes a les famílies es mantinguin iguals que el 2010.
Així mateix, Veray considera que el pla d'inversions té 'molt poca credibilitat' pels projectes previstos que no s'han executat. També ha criticat l'augment del número de treballadors, reflexionant que 'no perquè es tingui més personal les coses es fan millor'.
El Centre d'Art Contemporani, aparcat
La despesa més important dels números per al 2011, la del personal municipal, ascendeix a més de 38 MEUR, mentre que 40 MEUR són per a les despeses corrents. D'altra banda, de les 21 noves places previstes per al 2011, 9 seran per a la nova escola bressol, 5 per a les biblioteques i 2 més per a la Marfà, entre d'altres.
Entre les inversions destaquen partides per equipar algunes de les obres ja engegades, com els 700.000 euros per al mobiliari i posada en marxa de la Marfà, els 150.000 euros per moblar l'escola bressol de la Devesa o 80.000 euros per al centre de dia de Santa Eugènia -totes són obres que s'han d'estrenar el 2011. La partida més alta, 935.000 euros, serà per acabar els enllaços a banda i banda del pont del Ter que l'Estat està fent al nord de la ciutat.
El tripartit ha decidit aparcar les inversions per al Centre d'Art Contemporani, un tema que els ha confrontat i que ha fet que ICV i ERC hagin refusat públicament invertir en aquest equipament en temps de crisi.
Suport majoritari a la moció en favor del català
Tant ERC com CiU havien presentat per a la sessió plenària d'aquest dimarts mocions en favor de l'ús del català a l'administració local. Davant la coincidència, però, ERC ha retirat el seu text per adherir-se al de la federació nacionalista, que ha estat aprovat per tot el Ple excepte la portaveu del PP.
La moció arriba davant la suspensió cautelar de determinats articles dels reglaments d'usos lingüístics de la Diputació de Lleida i de l'Ajuntament de Barcelona per part del TSJC, i per la presentació d'un recurs contra la normativa sobre el català a la Diputació de Girona, entre altres episodis relacionats amb la llengua. En el seu contingut, el text rebutja que es limiti l'ús del català a l'administració local, i referma la validesa del reglament sobre aquesta llengua aprovat per unanimitat en un ple de l'Ajuntament del 1996, entre altres reivindicacions.
El regidor de CiU Albert Riera ha argumentat que no han presentat la proposta 'per oportunisme', sinó com 'un exercici de responsabilitat'. El debat a l'entorn del català s'ha creat 'de manera artificiosa', ja que el castellà 'no està amenaçat', ha subratllat.
Per la seva banda, la portaveu del PP ha justificat el seu vot contrari a la moció dient que el text és 'electoralista i oportunista'. Ha remarcat que 'ningú ha posat en dubte' el reglament lingüístic del consistori, acusant els partits que han presentat la moció de 'fer el que diuen que no volen fer', que és usar la llengua 'per motius electoralistes' davant la proximitat de les eleccions al Parlament. Veray ha reivindicat el bilingüisme, i s'ha mostrat contrària que una llengua 'estigui per sobre de l'altra'. 'Els enemics de la llengua són els que la prohibeixen i els que la imposen', ha resumit.
En resposta, Riera ha recordat a Veray que el 1996 el representant del PP va votar a favor del reglament d'ús del català perquè deuria considerar-lo 'una oportunitat per al país'.
Es dóna la circumstància que també aquest dimarts el Ple de la Diputació de Girona ha aprovat una moció conjunta de CiU, PSC i ERC en defensa del reglament d'ús de la llengua catalana. La corporació ha donat llum verda a aquesta proposta després que l'entitat Convivència Cívica Catalana portés als tribunals aquesta normativa sobre el català.
