Fumar en un interior és equiparable a una elevada contaminació a l'exterior segons un estudi de la UdG

El Grup de Recerca ha avaluat més de seixanta locals de fumadors, no fumadors i ambients exteriors per tal de realitzar l'estudi, que ha comptat amb la participació de voluntaris no fumadors que treballen en locals on es permet fumar. Els resulats demostren que en tots els casos avaluats l'alè de les persones presenta nivells mesurables de 2,5-dimetilfurà, que és la substància present al fum del tabac en què s'han basat els investigadors. Així, aquesta substància, detectada en l'aire de diferents recintes, s'ha utilitzat per mesurar el que es coneix com a 'fum ambiental del tabac'. Totes les persones analitzades presentaven nivells de 2,5-dimetilfurà al cap de poques hores d'estar en contacte amb el fum del tabac, cosa que és important des del punt de vista de salut pública i laboral, assenyala el Grup de Recerca.

D'aquesta manera, s'ha demostrat és possible detectar compostos volàtils, presents a l'aire, a nivells molt inferiors dels assolits amb les tècniques convencionals. L'elevada eficàcia predictiva del compost ha permès comprovar que cada tipus de local mostra nivells de contaminació diferents. Per exemple, els restaurants solen presentar nivells de contaminació inferiors als bars o les cafeteries. També s'ha constatat que els nivells de contaminació en períodes càlids són inferiors que els nivells que es detecten en períodes freds, perquè les portes i les finestres estan obertes. Tot sembla indicar que els sistemes de ventilació artificials instal·lats a molts locals no són útils per eliminar la contaminació, segons l'estudi.

El fum ambiental del tabac inhibeix la capacitat de la sang per portar oxigen als teixits corporals, inclosos el cor i el cervell, a causa de la gran quantitat de monòxid de carboni que conté, a més de milers de substàncies químiques, entre elles, més de quaranta compostos de conegut efecte cancerigen, com el benzè.