Dia històric perquè el Ter recuperi vida, acord de país i pacte marcat per la generositat i la solidaritat. Són qualificatius que s'han anat repetint durant les intervencions que han acompanyat l'acte de signatura de l'acord del Ter. L'escenari escollit, l'Auditori de Girona, no era banal. A pocs metres de la sala, el mateix riu s'ha convertit en el testimoni viu del compromís assolit per al progressiu retorn dels cabals.
El president de la Generalitat ha destacat la "feina rècord" que ha fet la Taula del Ter per lligar l'acord en tan sols vuit mesos. Carles Puigdemont ha recordat que el pacte recull "la lluita" de tots aquells que durant anys s'han esforçat per posar fi "al greuge" que vivia el riu, "davant una generació que sovint veia amb massa indolència com el Ter s'escapava de les mans".
I aquí, el president ha volgut, sobretot, tenir paraules de record per a qui va ser senador d'ERC, regidor de l'Ajuntament de Girona i "el veritable home del Ter": Francesc Ferrer i Gironès. "Ell va ser un dels qui va lluitar per posar en l'imaginari col·lectiu el patiment del riu", ha dit Puigdemont.
"Nova relació amb el riu"
El president de la Generalitat ha destacat que l'acord que s'ha signat permet "revertir" el "deute" que mig Catalunya té amb el Ter, i inaugurar "una nova relació amb el riu". I aquí, Carles Puigdemont ha volgut agrair també la comprensió de l'àrea metropolitana de Barcelona a l'hora de tancar l'acord. "Sense ells el pacte no estaria complert, perquè sense ser generadors d'aigua, també ens han fet adonar que eren part de la solució", ha destacat.
Per a Puigdemont, l'acord del Ter però també va més enllà i s'ha de llegir en clau de país. "Avui també ensenyem quin model volem per a la Catalunya del futur, perquè un país que tracta bé l'aigua, també tracta bé els seus ciutadans", ha afirmat el president de la Generalitat.
Segons Puigdemont, doncs, l'acord del Ter suposa "donar un cop de timó" i recull l'esperit de les "bases fundacionals" i la manera com Catalunya "vol bastir un nou país". I per tancar el seu parlament, el president ha escollit una frase que sintetitzava el desig de tots els presents: "Llarga vida al Ter!".
Ajuntaments, entitats i usuaris
L'acte de signatura de l'acord ha donat veu a tots els integrants de la Taula del Ter que han tancat el pacte. Ajuntament de Girona, Generalitat, Consorci de la Costa Brava, la plataforma Aigua És Vida, els usuaris del Baix Ter, el Consorci del Ter, el Grup de Defensa del Ter... Tots els seus representants han signat el pacte i, després, han valorat –i fins i tot posat deures- a la nova etapa que s'enceta a partir d'ara.
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha destacat que l'acord permet que el riu "recuperi vida" i ha dit que el pacte és un exemple "d'empoderament" i "d'avinença" d'unes posicions que, en un inici, estaven molt allunyades. El conseller de Territori, Josep Rull, ha recordat que l'acord és "de país" perquè "aquelles nacions que valen la pena són les que treballen també pels intangibles i la generositat intergeneracional".
"Avui no signem objectius vaporosos sinó clars", ha dit. "Amb aquest acord, ens conjurem a no hipotecar les generacions futures sinó a deixar-los un país millor; quan ho fem junts, som imparables", ha conclòs.
Els representants del Consorci del Ter, de l'àrea de Barcelona, del Consorci de la Costa Brava, els usuaris del Baix Ter i el Grup de Defensa del Ter han destacat, entre d'altes, que l'acord també "posa deures" –fins i tot, més enllà del 2028- i que el pacte dignifica el riu.
Per últim, el portaveu de la plataforma Aigua És Vida, Pau Masramon, ha destacat que aquest és un acord "inèdit" però que "res està fet", perquè la feina comença ara. Masramon també ha reclamat que, apart de la reducció dels cabals, també s'impulsin les accions per frenar "la problemàtica de la contaminació i la sobreexplotació" del Ter, i ha reclamat que la gestió de l'aigua sigui pública.
Tres escenaris
L'acord del Ter recull que l'any 2028 el transvasament cap a l'àrea de Barcelona no superi el 30% del cabal del riu. Això suposa revertir percentatges (perquè actualment, el cabal que es transvasa suposa el 70% de l'aigua que porta el Ter).
Aquesta reducció de cabal, que actualment se situa en un màxim de 166 hectòmetres cúbics anuals, es farà progressivament en tres fases. La primera s'estendrà del 2018 al 2022. Durant aquests anys, l'aportació del Ter es reduirà de mitjana fins als 140 hectòmetres cúbics.
La segona fase abastarà des del 2023 fins al 2027. Serà llavors quan l'aigua que es transvasa del Ter es reduirà de manera més palpable, perquè el compromís és que no se superin els 90 hm3 de mitjana anuals.
Sobretot, això s'aconseguirà amb l'ampliació de la dessaladora de la Tordera. Actualment, la planta té capacitat per enviar 20 hm3 anuals cap a l'àrea metropolitana (a través de la xarxa de la Selva i l'Alt Maresme). Les obres que s'hi faran quadruplicaran la seva capacitat; és a dir, que podrà tractar fins a 80 hm3 anuals, que de retruc permetran reduir la pressió cap al Ter.
La tercera i última fase s'estén des del 2028 en endavant. Serà aleshores, com recull l'acord de la Taula del Ter, quan l'aportació màxima del riu cap a l'àrea metropolitana de Barcelona no podrà superar el 30% del cabal.
