Manifest dels empresaris per demanar es desencallin les obres entre Bracons i l'AP-7

Lamenten que els treballs han avançat poc

Una quinzena d'associacions empresarials (Cambra de Comerç, PIMEC o Euram entre d'altres) han presentat un manifest reclamant desencallar "amb urgència" les variants d'Olot i LesPreses. Fa un any van firmar un altre document on demanaven que es fessin aquestes carreteres amb doble carril de circulació per banda, una idea que es va descartar després del pacte del Departament de Territori amb els alcaldes d'Olot, Les Preses i la Vall d'en Bas a principis d'any. Tot i això, els signants mantenen aquesta petició i n'afegeixen més. Una d'elles té a veure amb el finançament d'aquestes obres, enteses com una peça més d'una millora troncal de la mobilitat a les comarques interiors de Girona i lligada al Corredor Mediterrani. En concret, demanen que la Generalitat articuli la sortida dels túnels de Bracons amb l'AP-7 al seu pas per Girona i que aposti per la fórmula del peatge a l'ombra.
 
Això vol dir fer aquestes dues variants però també convertir el tram entre Besalú i la variant de Banyoles en una via "d'alta capacitat". Per fer front a aquesta despesa proposen fer-ne un pagament a crèdit mitjançant el finançament privat. Un any més tard del seu primer manifest, lamenten que s'hagi avançat "poc" ja que només s'ha portat endavant l'estudi d'impacte ambiental de la variant de Les Preses. Està previst que el conseller Josep Rull visiti laGarrotxa la setmana que ve per presentar un calendari de les diferents fases de construcció.

El primer cop que van fer un document d'aquesta mena va ser l'any passat amb la petició que aquestes dues infraestructures tinguessin dos carrils per banda.

"No hi ha data per començar la variant d'Olot ni s'ha desencallat com resoldran les administracions aquest punt en concret de l'Hostal del Sol", afirma Rull. El manifest demana que es faci un túnel o un fals túnel en aquest punt en concret. El motiu és el rebuig veïnal que suposa no fer-ho ja que aïllaria aquest barri de la resta de la capital garrotxina amb una via de quatre carrils.

Una peça del Corredor Mediterrani

Una de les noves peticions que incorporen al manifest d'enguany, en el punt cinquè del text, és el pagament a crèdit de les obres. Parlen d'un "finançament privat" des del túnel de Bracons fins a l'AP-7 a Girona. Això implicaria, segons ha detallat el responsable d'ordenació del territori de la Cambra de Comerç de Girona, Josep Santandreu, les obres pendents entre aquestes dues vies. Això inclou les variants d'Olot i Les Preses, però també "vies d'alta capacitat" entre Besalú i Banyoles, el desdoblament de la variant de Banyoles fins el tram que enllaça amb l'autopista a Girona.

Tot aquest tronc seria per ells clau per millorar la mobilitat de les comarques gironines d'interior i una "infraestructura necessària per donar contingut al Corredor del Mediterrani" ja que permetrà "que els territoris de les comarques d'interior puguin connectar-se, de forma moderna i ràpida, amb els centres logístics existents".

Santandreu assegura que la idea de pagar a crèdit aquestes obres la va plantejar per primer cop la mateixa Generalitat. "Aquest és un tema que ara mateix no sabem com ha anat evolucionant però almenys no tenim constància de que estigui concretat: era una bona solució per accelerar les obres i fer-les en un sol tram", segons Santandreu.

En el document volen que el tram entre Besalú i Banyoles sigui "un tram d'alta capacitat". Santandreu explica que això vol dir que ells serien partidaris d'un doble carril tot i que podrien estudiar la proposta de trams d'avançament ràpid de doble carril però no en tot el recorregut, segons assegura.

Els empresaris esperen que el conseller Josep Rull doni més detalls de calendari d'obres i de propostes de finançament en una visita a la Garrotxa prevista el dimarts de la setmana que ve. Malgrat el poc avenç al cap d'un un any des del primer manifest, Santandreu és de l'opinió que s'ha imposat la necessitat de fer aquesta via no només a la Garrotxa sinó també a fora. "S'està arribant a la conclusió que és una de les carreteres més urgents de Catalunya sinó la que més", apunta. Una conclusió que ha arribat, creu, a despatxos de Girona i Barcelona i que farà possible desencallar l'obra.