La companyia Red Eléctrica ha denunciat que han atemptat contra la MAT disparant als cables de 400 kV que passen per Cervià de Ter (Gironès). El sabotatge a la línia aèria, va tenir lloc a finals de la primera setmana de juliol. El punt de l'estesa on es van efectuar els dispars es troba al terme municipal de Cervià de Ter, per on passa el tram que uneix la subestació de Bescanó (Gironès) amb la de Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà).
De mitjana, les torres de la MAT tenen 66 metres d'alçada, tot i que els cables d'alta tensió que hi passen es troben a menys distància del terra (sobretot, al punt intermig entre l'una i l'altra). Algú va disparar contra els cables de 400 kV i va aconseguir danyar-ne tres en paral·lel, gairebé just al mateix punt.
Els impactes van desfilar l'estesa elèctrica, però no van arribar a trencar els cables perquè tenen una ànima d'acer. La companyia assegura que el sabotatge no només va posar en risc el sistema elèctric, sinó també la seguretat de les persones (perquè el cable es va tensionar i si, amb la pressió s'hagués partit, podrien saltar-ne guspires i fins i tot s'hauria compromès l'estabilitat de les torres de la MAT).
Tan bon punt va adonar-se del sabotatge, Red Eléctrica el va reparar i va posar els fets en coneixement de la policia. La denúncia davant dels Mossos d'Esquadra es va presentar el 10 de juliol. La policia científica i els agents de balística investiguen quina arma es va fer servir per danyar els cables.
Un arc o una ballesta
D'entrada, segons fonts policials, es descarta que siguin trets (que es podrien haver fet amb un fusell de mira telescòpica). Però sí que entre les hipòtesis que s'estudien hi ha el fet que s'haguessin disparat fletxes amb un arc o una ballesta.
La companyia parla directament de sabotatge, i qualifica els fets de "condemnables". A més, durant les darreres setmanes, Red Eléctrica també ha patit altres problemes –tot i que no d'aquesta envergadura- amb els treballs de construcció de la futura subestació de 'La Farga', a Sant Julià de Ramis (Gironès).
Els danys d'aquest juliol als cables de 400 kV s'han dut a terme quan aquest tram de línia ja fa gairebé tres anys que va entrar en servei (ho va fer al novembre del 2014). Els Mossos d'Esquadra investiguen ara qui hi pot haver al darrere dels fets.
Forta oposició
Durant la seva construcció, el Bescanó-Santa Llogaia ja va ser el focus de protesta dels opositors a la MAT. Algunes de les quals, sonades, i que van tenir lloc a Fellines. El juny del 2014 uns activistes es van encadenar en una de les torres durant hores, a uns 60 metres d'alçada.
I el gener d'aquell any, un altre antiMAT es va atrinxerar dins un cotxe enterrat sota terra just al punt on s'havia d'aixecar una torre (en concret, la número 66). L'operació per alliberar-lo va durar onze hores. Per aquests fets, hi ha sis investigats que s'enfronten a penes d'entre 2 i 7 anys de presó.
