La demarcació de Girona ha multiplicat per quatre el nombre de fundacions en vint anys

Lidera el creixement a Catalunya

El número de fundacions actives a les comarques gironines s'ha multiplicat per quatre al llarg dels darrers vint anys. El 1996 n'hi havia 65 i l'any passat es va arribar a les 240. Una xifra que s'ha quadruplicat i que situa la demarcació com el territori que lidera aquest creixement a nivell català.

Segons dades de la Coordinadora Catalana de Fundacions, a tot Catalunya també hi ha hagut un augment de les fundacions, però ha estat menor: s'ha passat de 1.002 a 2.602 en el mateix període, el que suposa 2,5 vegades més. Per sectors, destaca el creixement en els temes assistencials i de salut.

Per aquesta raó, el president de la coordinadora, Pere Fàbregas, creu que aquesta alça es deu, com a mínim en part, " a la crisi de l'estat del benestar". També s'han incrementat les donacions d'empreses i persones, però consideren que els avantatges fiscals són poc coneguts i comparativament més baixos en relació amb altres països de l'entorn.

Es troben, sobretot, al Gironès (on n'hi ha 80), seguit de l'Alt Empordà (50), el Baix Empordà (39), la Selva (30), la Garrotxa (21), el Ripollès (11) i el Pla de l'Estany (6).

De totes les comarques, allà on aquestes entitats han crescut més ha estat a la Garrotxa (on s'ha multiplicat per set el número de fundacions en aquests vint anys). Pel què fa a l'àmbit, de les 240 fundacions gironines la meitat es dediquen a temes culturals i un 40% a temes assistencials. La resta cobreixen temes de recerca, esportius o de medi ambient.

El president de la Coordinadora, Pere Fàbregas, ha atribuït el lideratge gironí en la creació de noves fundacions al fet que, "potser és que Girona venia amb un cert retard fa vint anys, però és un retard que s'ha recuperat amb escreix". També assenyala que, desglossant les dades, les noves fundacions es dediquen "bàsicament a temes de serveis a les persones, perquè amb la crisi de l'estat del benestar fa falta que hi hagi gent que faci aportacions addicionals a la tasca que ja fa l'administració pública, que ja en fa molta, per tirar endavant la societat".

Filantropia pendent

En aquest temps de crisi també ha augmentat el número de persones que es dedueixen l'IRPF a la declaració de la renda perquè han fet una donació a una fundació. Fa deu anys ho feien un de cada vuit catalans, i ara en són un de cada sis (en concret, de 410.000 persones s'ha passat a 617.000).

Un creixement que per Fàbregas és important, però encara insuficient, i que atribueix a un desconeixement dels avantatges fiscals que poden tenir aquells que col·laboren amb les fundacions. "Una persona pot donar els 150 euros que tenen la deducció màxima del 75%; això és molt important perquè ell en dona 30 o 40, però la fundació en rep 150, i amb això es poden fer grans projectes", ha assegurat.

Un altre problema dels avantatges fiscals és que són baixos respecte altres països de l'entorn. Per exemple, a Itàlia la casella del 0,7% de l'IRPF a la declaració de la renda es pot decidir a quina entitat es dona. A França en canvi, si algú fa una donació de 1.000 euros, l'Estat li desgrava un 66%. Però a Espanya és només la meitat. Dels problemes per a les fundacions que comporta aquest desconeixement n'ha parlat Bru Pellissa, el president de SER.GI (entitat gironina que treballa amb persones en risc d'exclusió social). Pellissa ha explicat que "si hi ha més avantatges fiscals les fundacions se'n poden beneficiar més i per tant patiran menys la crisi".

Una altra de les peticions que fan és que les deduccions del tram autonòmic s'ampliïn a tots els sectors. Ara mateix, en cas de donar diners a entitats que es dediquen a llengua, recerca o medi ambient hi ha una reducció de 15 punts a l'hora de fer la declaració de la renda. Allò que demana la Coordinadora és que aquesta deducció sigui extensiva a totes les fundacions.

El pes de la crisi

En el temps que ha durat la crisi, cada any a Catalunya s'han creat entre 60 i 70 fundacions: han crescut, però a un ritme menor que abans. En aquest període algunes s'han vist obligades a tancar però la majoria han resistit. "Hem patit i molt", admetia Pellissa en referència a SER.GI.

Per a Fàbregas, aquest període de baixada de les donacions tant de particulars com d'administracions ha accentuat la imaginació i la cerca de col·laboradors entre les diferents empreses i companyies: "Han aguantat molt millor que altres sectors perquè hi ha aquesta voluntat de voler fer i és un repte a la imaginació, perquè allò s'ha de fer".

Una creativitat que, per Pellissa, ha vingut per quedar-se. Ells mateixos admeten que han buscat més el contacte amb les empreses i que han contractat una agència de comunicació que els ajudi a ser més presents als mitjans per explicar la tasca que fan.

Motor econòmic

Les dades de la Memòria 2016 de la Coordinadora Catalana de Fundacions parlen també que les entitats tenen 84.000 treballadors, sense comptar els voluntaris, i suposen el 0,24% del PIB de Catalunya. Respecte a tot l'Estat, a Catalunya hi ha el 40% dels treballadors i el 38% dels beneficiaris de les fundacions. Segons Fàbregas, això es deu a una tradició que a Catalunya ve de lluny: "En un país que no ha tingut Estat, la societat civil s'ha organitzat i ha creat fundacions per fer coses que feien falta per a la societat; tenim associats que tenen més de 500 anys d'història".

La Coordinadora Catalana de Fundacions va néixer fa 39 anys i té a hores d'ara 540 socis, una quarta part del total existent al país. Aquest dijous ha fet una sessió de treball amb diferents fundacions de la demarcació a Girona.