Woody Allen ja ha advertit en nombroses ocasions que es considera un músic amateur que estima el jazz des d'adolescent. El novaiorquès, que confessa omplir les grades per la fascinació que desperta degut a la seva vessant com a cineasta, ha aconseguit polir la poca traça que l'ha caracteritzat sempre com a músic. Deixeble de Gene "Honey Bear" Sedric, va aprendre a tocar inicialment el saxo soprano quan tenia tretze anys però posteriorment es va passar al clarinet perquè sempre va estar enamorat del jazz de Nova Orleans, especialment el de Sydney Bechet.
Ahir, la New Orleans Jazz Band liderada per Eddy Davis (banjo) - músic de reconeguda trajectòria dins el món del jazz i que ha col·laborat amb Jabo Smith, Tom Waits i Benny Goodman, entre d'altres- va aconseguir omplir les grades del Festival Jardins de Cap Roig en una nit humida i fresca. La compenetració amb la resta de membres de la banda -Conal Fowkes, John Gill, Greg Cohen, Simon Wettenthall i Jerry Zigmont- va quedar palès des d'un inici. Pel que sembla, tocar cada dilluns a la nit a l'hotel Carlyle de Nova York els ha servit per alguna cosa a banda d'ampliar el seu repertori en més de 1.200 cançons.
La clau dels concerts de la NOJB és la improvisació. Depèn com bufa el vent Allen conversa amb Davis i decideixen sobre la marxa quin és el següent tema que interpretaran. Ahir a la nit fou una barreja de rags, jazz, marxes de carrer, temes espirituals i swing. Amb dos micros pràcticament testimonials, aquests van servir perquè Allen es dirigís al públic per explicar com a data d'avui "hem tocat a vuit o nou ciutats espanyoles. Per a nosaltres és sempre un plaer venir aquí, ens ho passem molt bé", va apuntar el cineasta que al final de la nit no va poder resistir tornar a l'escenari i explicar com de meravellosa considera la ciutat de Barcelona de la qual n'està enamorat des de fa anys.
Especialment destacats foren els instants en que Eddy Davis va cantar "Aunt Hangar's Blues" de Jim Robinson amb una dolçor que res té a veure amb la versió que Louis Armstrong va popularitzar. També la interpretació de "Para Vigo me voy" (coneguda en anglès per "Say sí sí") escrita el 1935 pel compositor cubà Ernesto Lecuona, va dibuixar somriures entre la grada. La interpretació més religiosa va venir amb "Old Rugged Cross", un himne popular del 1912 creat per l'evangelista George Bennard.
Malgrat el tronc central del concert només va tenir una durada de 59 minuts, Allen va regalar 18 minuts més de música a un públic entregat que va omplir les 2.000 localitats de Cap Roig. La durada, malgrat pot semblar curta per a un dels concerts més cars amb entrades de 100 a 140 euros, era de total necessitat. El cineasta, de 81 anys, tenia clares dificultats per a executar els staccatos, cosa que es feia cada cop més visible a mesura que avançava la nit. No es pot amagar que Allen no és un gran músic, però avui en dia es pot considerar un amateur de nivell elevat i la seva actuació et permet gaudir d'una bona estona.
