La banda de Chicago (EUA), Wilco, va inaugurar ahir a la nit el Festival Jardins de Cap Roig davant un públic en plena catarsi en un concert de dues hores i deu minuts. El grup, liderat per Jeff Tweedy i acompanyat per John Stirratt, Nels Cline, Glenn Kotche, Patrick Sansone i Mikael Jorgensen, van repassar 23 anys d'èxits musicals -des del primer llarga durada (A.M.) fins el darrer (Schmilco)-.
La vetllada va arrencar amb "Ashes of american flags" (2002) per donar pas a "If I ever was a child" (2016), seguit de "Cry all day" en un inici molt calmat i relaxat que es va trencar lleugerament amb "I am trying to break your heart" on la banda va mostrar la seva vessant més experimental que els ha donat fama internacional. Però no fou fins els primeres acords d'"Art of almost" que el públic no va arrencar els primers aplaudiments espontanis. Tweedy ja va advertir al respectable; "No som Woody Allen, em sap greu si us heu equivocat de nit", va dir davant les rialles dels presents.
A partir d'aquí "Pickled ginger", "Misunderstood", "Someone to lose", "The joke explained" i "War on war". El líder de la formació va confessar aleshores que la d'ahir era "l'audiència millor vestida que hem tingut en molt de temps. Esteu molt guapos, més que nosaltres, i això no és just", va reblar. La nit també va tenir un to reivindicatiu, mostrant el seu desacord en la figura de Donald Trump; "som de gira representant els Estats Units per a disculpar-nos. Estem del costat de la decència i la gent, no del govern", va apuntar un exultant Tweedy que al final de la nit es va prendre la llicència d'explicar que "temps enrere si criticaves al teu president et deien que eres antipatriota. Però ara mateix em sembla que no hi ha res més antipatriota que el que diu el nostre president així que em sento amb suficient confiança com per dir "que el follin"", va exclamar.
El públic tenia ganes de cridar i corejar. Per la meitat del concert un grup de persones va iniciar un càntic a crits de "Oe, oe, oe, oe" que fou tallat en sec pel vocalista i compositor "relaxeu-vos, que ara toca una cançó molt trista", va dir per donar pas a "Via Chicago".
Però les ganes eren massa difícils de contenir. "Ens podem posar dempeus?" va preguntar una noia de les primeres files. "Disculpa?" va repondre-li Tweedy. La noia va insistir. "Vosaltres mateixos" va replicar el nord-americà, "feu pinta de ser un públic que li agrada estar assegut, aneu tant ben vestits", va rematar provocant. El resultat fou un públic dret, entregat i vibrant durant les restants 14 cançons de la nit.
"California stars", "Box full of letters", "Theologians", "Always in love", "Heavy metal drummer" i "Late greats" foren alguns dels temes més aclamats abans de la finalització del concert que va deixar pas a dos bisos acompanayts de "Random name generator", "Jesus, etc", "Locator", "Spiders", "Monday" i "Outtasite".
Per avui el festival compta amb el segon concert (que pràcticament es podria considerar com la segona jornada inaugural) amb l'actuació de Woody Allen i la seva New Orleans Jazz Band amb un 22% d'entrades encara a la venda.
