Una exposició commemora els 125 anys del carrilet Girona-Sant Feliu de Guíxols

Mostra que va suposar el tren per al transport i l'economia dels pobles

Ja ho deia Gaziel l'any 1963, en una de les seves anotacions, que el tren i el port eren els avenços de progrés que havia viscut el Sant Feliu de Guíxols de l'època. El port encara hi és, però del carrilet en queda el record i els edificis de les antigues estacions, ara rehabilitats i reconvertits en escoles, centres cívics o oficines de turisme.

El primer viatge d'aquell tren va ser el 30 de juny del 1892. Carbó a la caldera, vagons de passatgers i mercaderies i vuit pobles units per un sol trajecte: Girona, Quart, Llambilles, Cassà de la Selva, Llagostera, Santa Cristina d'Aro, Castell d'Aro i Sant Feliu de Guíxols.

L'arribada del carrilet, recorda l'alcalde de Sant Feliu Carles Motas, va suposar "un canvi revolucionari" per a l'economia i el transport d'aquell tombant de segle. Era un temps en què el dia a dia va canviar, i anar a les Fires de Girona o acostar-se a la platja a l'estiu ja no es feia tan feixuc. El carrilet va apropar la gent dels diferents municipis, però també va permetre que la indústria de la zona –per exemple, la surera- es desenvolupés.

Carbonilla, sabó i branques de freixe

Però al costat d'això, el tren també va deixar multitud d'anècdotes. De fet, molts dels qui hi van pujar recorden com la gent en sortia negra, perquè la carbonilla de la caldera s'amarava a la roba. O també com hi havia dies en què els passatgers feien la pujada de l'Alou caminant o, fins i tot, empentant el tren.

"Hi havia qui posava sabó o oli a les vies, i això feia que el tren rellisqués i no tingués prou força per pujar; per això, els maquinistes havien de fer servir la pala i llançar sorra als rails, perquè sinó el carrilet no avançava", recorda el regidor de Cultura de Llagostera, Josep Aliu.

L'alcalde de Quart, Pere Cabarrocas, rememora com saltava del tren en marxa quan tornava a casa, perquè el mas on vivia era a tocar de les vies. O com la seva tia, cada dissabte, s'enfilava al carrilet per anar a vendre a mercat.

A quarts d'una, amb el tallant i el freixe

Cabarrocas també explica que a l'estiu solia anar a esperar el tren que passava a dos quarts d'una. Però no per pujar-hi, sinó per evitar que les guspires prenguessin els marges i agafessin el cereal.

"Hi anava preparat amb el tallant per si havia d'escapçar branques de freixe i fer-les servir per apagar el foc", recorda. I precisa: "Com que la recta de la Creueta cap a Quart era molt pronunciada, els maquinistes havien de posat molt de carbó perquè el tren avancés i això provocava moltes guspires".

Commemorativa i itinerant

El carrilet Girona-Quart es va mantenir fins al 1969, quan va deixar pas a l'asfalt i els cotxes. L'antiga traça dels rails, però, s'ha mantingut, i ara la creua una via verda per on passen excursionistes i ciclistes.

Per commemorar que aquest any en farà 125 que el carrilet va fer el seu primer viatge, una exposició itinerant recorrerà els pobles que unia. S'inaugurarà l'1 de juliol a Sant Feliu de Guíxols i es tancarà a Girona el 16 de setembre de l'any que ve. Els plafons que la formen recordaran l'antiga estètica dels vagons (on s'incorporaran fotografies, audiovisuals i explicacions del què va significar el tren).

"És important tenir clar d'on venim per saber on volem anar, i aquesta exposició ens hi ajudarà", ha dit l'alcalde de Llagostera i vicepresident de la Diputació, Fermí Santamaria. "Ens permetrà refrescar la memòria, traslladar-nos al passat i veure com el carrilet va agermanar-nos", hi ha afegit.

L'exposició serà el plat fort de la commemoració, però també es volen fer altres actes. Per exemple, visites culturals a les antigues estacions, l'edició d'un conte per a infants, excursions pedagògiques per a les escoles i una prova esportiva o una bicicletada des de Girona fins a Sant Feliu de Guíxols, seguint el recorregut de la via verda (per allà on abans hi havia rails).