El programa 'Salut i Crisi' ja ha ajudat a 234 persones a trobar feina

Del 2013 al 2016 s'han beneficiat de les ajudes més de 172.000 persones

El programa 'Salut i Crisi' dona suport econòmic a accions endegades per entitats socials, ajuntaments i consells comarcals amb l'objectiu d'ajudar els gironins en situació de risc i, especialment, cobrir les necessitats bàsiques de les famílies amb fills. Es va concebre en plena crisi (a finals del 2012) i està en marxa des del 2013.

En aquesta quatre anys, ha atès més de 172.000 persones -el 64% en el programa d'aliments- i s'han invertit 7,35 MEUR. "El nostre objectiu és que cap infant passi gana", recorda el cap de l'Àrea de Polítiques de Promoció de la Salut, Pau Batlle. Per això, fa quatre anys que compren aliments (sobretot producte fresc) i també paguen ajuts de menjador a famílies sense recursos.

En el capítol d'aliments, però, hi ha hagut una davallada en la xifra d'usuaris. Per exemple, el 2013 eren 30.029 i el 2016 van ser 24.476. Batlle ha remarcat que no significa que la situació hagi millorat sinó que, per exemple, accions com el Gran Recapte d'Aliments o d'altres donacions de grans entitats o de la Unió Europea fa que puguin destinar recursos a d'altres eixos del programa. Del 2013 al 2016 s'han invertit fins 1,5 MEUR per pal·liar necessitats relacionades amb l'alimentació.

Més problemes amb l'habitatge

Batlle ha posat l'èmfasi també en els problemes relacionats amb l'habitatge. Segons remarca, és una problemàtica que continua latent i que, a més, creix. En aquest període de quatre anys, el 'Salut i Crisi' ha invertit 811.000 euros a pagar ajudes al lloguer o quotes d'hipoteca i, sobretot, a pagar factures a famílies que pateixen pobresa energètica. El cap de l'àrea recorda que un desnonament té efectes, sobretot, en els fills de la família i que s'ha demostrat que hi ha una relació entre problemes amb l'habitatge i el fracàs escolar.

Un altre dels eixos del programa s'enfoca al benestar emocional i familiar. Aquí s'hi engloben accions sobre higiene, roba i calçat, productes de farmàcia o tallers de salut emocional per a famílies en situacions de risc d'exclusió social. En total, des del 2013 s'hi han dedicat 2,6 MEUR.

Trobar feines estables

Un altre dels eixos que es va incorporar al programa a finals del 2014 va destinar-se a trobar feina a persones usuàries dels Serveis Socials (s'hi ha invertit 2,25 MEUR). Pau Batlle ha explicat que el programa d'ocupació ha funcionat amb èxit i que s'ha trobat feina a 234 persones (i la previsió és aconseguir 80 llocs més aquest 2017). Remarca, a més, que l'objectiu és afinar molt en el perfil dels beneficiaris i que, per això, s'han posat d'acord les àrees de Serveis Socials i de Promoció Econòmica. "Busquem perfils molt específics, amb altes opcions d'ocupabilitat", ha manifestat.

És a dir, el programa va adreçat a usuaris que han hagut de recórrer als Serveis Socials "per situacions puntuals" però que tenen moltes opcions d'ensortir-se'n si algun dels membres de la família troba feina. El 75% dels beneficiaris són persones amb fills al càrrec i el 84% estaven a l'atur.

Batlle ha subratllat que no es tracta de "maquillar les dades d'atur" sinó de trobar llocs de feina "estructurals". "Busquem aquella botiga que necessita un botiguer per quedar-s'hi, res de feines per a tres mesos", defensa. Per això, el programa ha destinat el 80% dels recursos a pagar part dels salaris dels beneficiaris del programa. Batlle defensa que, d'aquesta manera, donen uns mesos de marge per tal que l'empresari conegui la persona que els han proposat des del Dipsalut i, un cop passat una mena de període de proves, es retira aquesta ajuda econòmica. "Un cop deixem de pagar part del sou, tots els treballadors es queden", remarca.

2017, any de reflexió

El cap de l'Àrea de Polítiques de Promoció de la Salut, Pau Batlle, ha explicat que quan van crear el programa pensaven que la crisi passaria i que es retornaria a la situació d'abans. "Ara veiem que es tracta d'un canvi d'etapa i que anem cap a una situació estructural, hem de fer un canvi de concepte", ha manifestat.

És per això, que els responsables del projecte volen obrir un període de reflexió aquest 2017 per repensar i rellançar el projecte. En aquest quatre anys (2013-2016) s'han destinat 7,3 MEUR als diferents eixos del programa. El 2013, va arrencar amb 1 MEUR i tots els anys següents el pressupost ha anat augmentant. Ara, en canvi, s'ha retornat a una inversió d'1 MEUR per al 2017.

El president del Dipsalut, Josep Maria Corominas, ha assegurat que volen asseure's amb tots els agents implicats en la xarxa de serveis socials per definir com enfocar el projecte ara que s'adonen que la situació de crisi serà "estructural". "Això no vol dir que el projecte s'abandoni, tot el contrari, volem fer-lo créixer i afinar millor per tal que sigui més potent", ha avançat. La previsió és que el darrer trimestre del 2017 puguin presentar la nova visió del 'Salut i Crisi'.