Girona permetrà els concerts de petit format en bars i restaurants

Es vol convertir la ciutat en referent de programació musical i suport als joves artistes

L'Ajuntament de Girona vol que els bars i els restaurants de la ciutat puguin programar actuacions de música en directe i està buscant la manera de donar-hi cobertura legal. La normativa catalana fixa els criteris que han de complir els locals que ofereixen programacions musicals. Per començar, han de tenir la llicència de bar musical o cafè teatre, que els permet obrir fins a les 3h de la matinada però que, alhora, els obliga a garantir unes mesures d'insonorització del local.

Si no tenen aquesta categoria, bars i restaurants comuns poden demanar un permís d'activitat musical extraordinària que s'ha de tramitar, però, cada vegada que organitzen un esdeveniment concret. Com a màxim, la llei els permet fer dotze activitats extraordinàries a l'any.

Des de l'ajuntament, en canvi, volen que els bars i restaurant de la ciutat puguin apostar per la música en viu sense necessitat d'haver d'adaptar els locals o modificar la llicència. Es tractaria d'un permís municipal (o llicència) que garantiria que els bars i restaurants de tota la ciutat poguessin oferir "càpsules musicals", és a dir, concerts de petit format en horari diürn.

Compaginar actuacions i descans dels veïns

El regidor de Cultura, Carles Ribas, ha explicat que ja hi treballen, tot i que reconeix que és complicat articular una normativa pròpia que no entri en contradicció amb la llei catalana. "La idea és la del pub anglès, on no es va a un concert sinó que vas a prendre alguna cosa mentre gaudeixes de la música en viu", ha matisat Ribas, que assegura que aquesta aposta no ha de perjudicar el descans dels veïns.

Segons avança, els concerts es farien sempre en una franja horària compresa entre les dotze del migdia i, com a molt, quarts d'onze de la nit.

Protegir el músic

A banda d'aquesta iniciativa, Ribas destaca que cal també "protegir el músic". Critica que els joves creadors (o no tan joves) han de pagar una quota d'autònoms de 260 euros al mes quan, sovint, no tenen massa actuacions contractades i se'ls paga poc. "Se'ls aboca a l'economia submergida", critica. Per això, ha proposat unir esforços amb la resta de grups i impulsar una iniciativa legislativa per demanar a l'estat espanyol que abaixi fins als 50 euros la quota als "autònoms creadors".

Segons Ribas, Girona ha de ser un referent en la programació musical de Catalunya. El regidor creu que, a banda dels grans festivals i concerts, s'ha d'apostar per acostar concerts arreu de la ciutat, no només al centre. "Cal que la música arribi a tot arreu", reivindica. "Aquí han nascut grups referents al nostre país i hem de recuperar aquest testimoni i fer-nos grans", ha remarcat el regidor.

Durant el 2016, des de l'ajuntament s'han programat 82 concerts, amb una ocupació del 81,36% i l'assistència de 48.695 persones. A més, s'han organitzat 67 concerts produïts per empreses externes, que han reunit més de 31.409 persones. "En cultura és vital la col·laboració público-privada, si no ho fem així la cultura morirà", ha declarat el regidor.

Balanç cultural del 2016

Ribas ha presentat la memòria del 2016 de l'àrea de Cultura. Segons ha valorat, en el primer any com a regidor de Cultura ha aconseguit "fer els primer passos" per fer un canvi en el model cultural de la ciutat. Assegura que cal pensar en la cultura com "un relat" i que, per això, volen recolzar tota la "cadena cultural", sobretot des de la creació.

"Sense creació no hi haurà cultura, no estem a favor d'exhibir per exhibir", ha manifestat. Per exemple, el 2016 el consistori ha finançat a través dels ajuts Kreas un total de 41 projectes. En els darrers set anys, s'ha ajudat 200 creadors i s'hi ha destinat més de 660.000 euros.

Altres dades que destaquen de la memòria fan referència als usuaris dels museus. Durant el 2016, van passar pels quatre museus de la ciutat un total de 306.116 persones. Tanmateix, Ribas assegura que han d'aconseguir atreure més gent. "Girona és un museu en si mateixa, i per això ens consta que la gent entri als nostres museus i hem de buscar la manera de compaginar les dues coses", ha valorat.

En aquest sentit, ha valorat que serà molt important el Mapa d'ordenació museística que estan treballant conjuntament Ajuntament, Diputació i Generalitat. A més, ha avançat que la ciutat disposarà d'un nou espai museístic –la Casa Pastors, destinat a l'art contemporani- que la voluntat és que estigui en marxa el 2019.

Pel que fa a la Girona Film Office, remarca que durant el 2016 s'han gestionat fins a 56 produccions i que tenen diverses peticions de productores per venir a gravar. "Hem de ser molt prudents i no podem avançar res fins que estigui tancat", ha valorat.

També considera que el 2017 serà l'any d'El Canal, en centre d'arts escèniques de Girona- Salt que està pendent d'arrencar des del 2012. Ribas ha valorat que, més enllà de la fórmula de gestió, cal que es defineixi quin ha de ser el seu paper dins la creació escènica. Malgrat que arrencarà amb una gestió externalitzada, el regidor assegura que això no tanca la porta a què, més endavant, es gestioni directament.

El 50% dels usuaris de les activitats culturals de la ciutat estan a la franja d'edat d'entre 35 i 60 anys i la majoria són dones. Un dels reptes del consistori és captar més l'interès dels homes i, d'altra banda, atraure també més gent jove.

El pressupost per a Cultura (que inclou també pagament del personal i del manteniment d'espais) és de 10.552.456 euros, el que suposa un 10% del total del pressupost municipal. Ribas considera, però, que per ser òptim hauria d'arribar al 15%.