Del concert d'ahir a la nit de Miquel Abras (39) al Teatre Municipal de Girona en el marc del Festival Strenes no se'n pot dir que fou la consagració del bisbalenc i és que, a aquestes alçades, el cantautor ja es troba entre els grans.
Abras presentava el darrer treball "La vida en un sospir" que, com sol tenir acostumats als seus seguidors, té una decebedora durada de tan sols 34 minuts. L'estrena d'un nou disc de l'artista és un esdeveniment que s'espera cada dos anys però aquest cop ha estat necessari esperar-ne tres des de la presentació de "Per amor a l'art" (2014). Les ganes de noves cançons i de veure en directe al bisbalenc van quedar palès des d'un bon inici de la vetllada quan Abras va arrencar amb els primers acords de "La casa és un desert".
El que ahir es va poder viure al Teatre Municipal fou una gran harmonia i complicitat total entre públic i cantautor. Els buits que deixava a les tornades els omplia el respectable cantant a ple pulmó, coneixedors de totes les lletres. Servidor ha viscut intents semblants per part d'artistes consagrats en festivals com el de Jardins de Cap Roig i que han resultat ser un fracàs.
22 cançons i gairebé dues hores de concert (que fou enregistrat en vídeo) van delectar un públic que possiblement només va trobar a faltar "Entre mil vidres trencats" però que, tanmateix, fou testimoni d'una gran cloenda amb la interpretació de "Felicitat" en versió unplugged des de la platea del teatre.
Abras va demostrar ahir que no és només un compositor de balades i és capaç de posar dempeus a qualsevol a ritme de "La reina del ball". El moment d'estabilitat personal per la que passa l'artista ha deixat orfes a molts seguidors "cor-trencats" però a canvi, els ha regalat una cosa molt millor; felicitat.
