Els professionals que han avaluat l'estat mental d'Alcaraz per determinar si en el moment dels fets tenia alterades les seves capacitats no es posen d'acord. Tots coincideixen en destacar que es tracta d'una persona molt rígida, que no és capaç d'adaptar-se a canvis no volguts i que això pot desembocar en ira o excés de control cap a les persones del seu entorn.
Per als forenses, es tracta només d'una simptomatologia psicològica que fan que la seva personalitat sigui així però en cap cas té conseqüències psiquiàtriques. Segons han detallat durant la quarta jornada del judici, l'acusat no té cap malaltia mental i sap diferenciar perfectament el bé del mal. "Sabia el que es feia", han conclòs.
En aquest sentit, els forenses ressalten que no hi ha cap indici en tota la història clínica de l'expolicia de deliris, al·lucinacions o episodis psicòtics. Tot i que ha rebut tractament farmacològic, els perits asseguren que és perquè ha patit un trastorn ansiós però que això no afecta les seves capacitats volitives i cognitives.
La resta de perits discrepen. Segons les seves conclusions, aquesta personalitat de l'expolicia va desencadenar en un trastorn dissociatiu el dia dels fets. Això vol dir, han explicat al judici, que en el moment de perpetrar el crim era conscient que el que estava fent no estava bé però no era capaç de controlar-se. "Sabia què feia, però d'aquí a poder-ho controlar hi ha molt", han detallat.
Aquests perits són la psiquiatra que l'ha atès a la presó i un psiquiatre i un psicòleg que han elaborat informes per a la defensa. Segons apunten, a l'episodi dissociatiu s'hi suma un trastorn de la personalitat de tipus paranoide. "Tenia dependència amorosa i un concepte molt estricte de família, no tolerava la situació de ruptura i això el va obcecar", han descrit.
Els forenses no hi estan d'acord i inclús han indicat que hi ha pogut haver una intenció de "manipulació" del mateix acusat. "Totes aquestes sensacions estranyes que els hi ha dit que va sentir en el moment dels fets, a nosaltres no ens els va referir i això que el vam avaluar relativament poc temps després dels fets", han exposat.
Un altre element que posen en dubte els forenses és la suposada llacuna de memòria que Alcaraz diu patir. D'entrada, els forenses indicaven que es podia tractar d'un mecanisme del mateix cervell de l'acusat per protegir-se o bé d'una amnèsia fingida per benefici propi. Durant la vista, la psiquiatra de la presó ha explicat que Alcaraz li havia detallat el moment de l'atac i això ha fet sospitar els forenses que es pot tractar d'una "amnèsia processal" voluntària.
Ferides mortals
Els forenses també han explicat l'autòpsia de la víctima mortal i les ferides que Alcaraz va infringir a la seva dona quan la va intentar degollar. La cunyada de l'acusat tenia una ferida de degollament al coll de 17 centímetres. Segons els forenses, li va seccionar la caròtida i va morir dessagnada en pocs segons.
La ferida al coll de la seva dona també era mortal, perquè li va seccionar parcialment la vena jugular. Però el fet de taponar la ferida amb la mà i rebre atenció mèdica poc després van permetre salvar-li la vida.
35 anys de presó
Al final del judici, el fiscal ha modificat la petició inicial de 43 anys de presó per a Antonio Alcaraz. Inicialment, demanava 20 anys de presó per assassinat, 10 anys per dos delictes de lesions psíquiques (per haver perpetrat el crim davant les dues filles menors d'edat de la víctima) i 13 per una temptativa d'assassinat.
Finalment, ha hagut de modificar perquè entén que no es pot considerar un intent d'assassinat l'agressió de l'expolicia a la seva dona per desistiment voluntari, ell mateix va parar l'atac i la va dur immediatament a l'hospital. Per això, ara demana 5 anys de presó per un delicte de lesions amb instrument perillós amb les agreujants de parentiu i traïdoria. En total, Alcaraz s'enfronta a 35 anys de presó. El judici ha quedat vist per a sentència.
