Després de quasi dos anys i mig de negociacions, el Parc Científic i Tecnològic de la UdG entra en fase de liquidació. Les negociacions per arribar a un acord amb l'Estat per eixugar el deute no han fructificat. Per això, l'advocada de l'Estat a Girona, Marta Ayllón, ha votat en contra de la proposta de conveni durant la junta de creditors que s'ha fet al Jutjat Mercantil de Girona. El deute global amb l'Estat arriba als 27,2 MEUR.
"No hi havia cap altra sortida que anar a liquidació", ha reconegut el magistrat Hugo Novales. Les negociacions s'han mantingut fins al darrer moment. Calia reunir en efectiu fins a 13,4 MEUR per signar un acord singular davant de notari que, a la pràctica, desencallava tot el procés. Si aquest acord es signava abans d'anar al jutjat, el parc sortia endavant, el deute s'anava pagant i s'aixecava el concurs.
Aquest acord, però, no ha arribat. El rector ha explicat que només han aconseguit reunir els diners que ha posat el mateix parc i la UdG però que faltaven 5 MEUR que havia d'aportar la Generalitat. El secretari d'Universitats, Arcadi Navarro, va anunciar en roda de premsa dimecres a la tarda que havien dipositat un xec davant de notari "complint els requisits que marcava Hisenda".
El xec de la Generalitat no es pot cobrar en efectiu
En canvi, el rector ha desvetllat que el xec no anava al comptat, tampoc anava a nom d'Hisenda i que, "en els millors dels casos", es podria cobrar en vuit o nou mesos. Per tant, no complia els requisits establerts per l'Estat que havia demanat al parc que els pagaments s'havien de fer en efectiu. "Sap molt de greu que després de dos anys i mig de negociacions ens veiem així perquè falten cinc milions", ha assegurat.
El magistrat Hugo Novales havia acceptat posposar la junta fins a tres vegades però aquest cop s'ha celebrat. "Crec que s'havia d'intentat i em consta que hi havia voluntat d'arribar a un acord però ara no ens quedava altra sortida que la liquidació", ha explicat.
A partir d'ara, els actius del parc sortiran a la venda però, tal i com ha remarcat el magistrat, l'activitat del parc no s'atura. "Podria comprar-ho una empresa que mantingui la mateixa activitat amb un nom diferent, no està tot perdut", ha remarcat Novales, que detalla que aquest procés de liquidació és diferent del d'una empresa privada normal, ja que el parc és una fundació on hi ha molta participació de la part pública.
Quins efectes tindrà?
El rector i president del patronat del Parc, Sergi Bonet, ha convocat els treballadors del parc aquesta tarda per explicar amb detall què canviarà a partir d'ara. Tanmateix, ha avançat alguns dels passos que caldrà seguir a partir d'ara. Un cop el magistrat signi la resolució de liquidació, es dissoldrà el patronat del parc i el jutge haurà d'aprovar un pla de liquidació on es reflectiran terminis i condicions.
A partir de llavors, s'obriran dues fases. En una primera, sortiran a la venda les unitats de productives, és a dir, els edificis amb les empreses que hi hagi a dins. Si ningú s'ofereix a comprar el parc en aquesta fase (es desconeix encara quin serà el preu), la següent fase és la de la venda d'actius. En aquest punt del procediment, surten a la venda només els edificis (sense les empreses). Arribat aquest moment, la UdG o qualsevol altre patró del parc es podria presentar i adquirir els edificis. Si cap empresa ni administració s'interessa pel parc, queda una última fase de subhasta.
A més, Bonet ha detallat que el 60% de la superfície del parc pertany a la Universitat de Girona i que, per tant, la liquidació només afecta el 40% restant (que és del parc). A més, la universitat té el dret de superfície de tot el complex per a 64 anys. Això significa que si una empresa o administració compra el parc i vol canviar-ne els usos (ara només es permeten usos relacionats amb la innovació i transferència de coneixement), la universitat ho hauria d'aprovar. A efectes pràctics, doncs, la UdG pot vetar qualsevol intent de posar al parc altres activitats no relacionades amb la recerca.
Segons els càlculs del rector, tot el procés es podria allargar uns dos anys. Bonet no descarta que, un cop acabi tot plegat, la gestió del parc retorni novament a la universitat.
"No hi havia cap altra sortida que anar a liquidació", ha reconegut el magistrat Hugo Novales. Les negociacions s'han mantingut fins al darrer moment. Calia reunir en efectiu fins a 13,4 MEUR per signar un acord singular davant de notari que, a la pràctica, desencallava tot el procés. Si aquest acord es signava abans d'anar al jutjat, el parc sortia endavant, el deute s'anava pagant i s'aixecava el concurs.
Aquest acord, però, no ha arribat. El rector ha explicat que només han aconseguit reunir els diners que ha posat el mateix parc i la UdG però que faltaven 5 MEUR que havia d'aportar la Generalitat. El secretari d'Universitats, Arcadi Navarro, va anunciar en roda de premsa dimecres a la tarda que havien dipositat un xec davant de notari "complint els requisits que marcava Hisenda".
El xec de la Generalitat no es pot cobrar en efectiu
En canvi, el rector ha desvetllat que el xec no anava al comptat, tampoc anava a nom d'Hisenda i que, "en els millors dels casos", es podria cobrar en vuit o nou mesos. Per tant, no complia els requisits establerts per l'Estat que havia demanat al parc que els pagaments s'havien de fer en efectiu. "Sap molt de greu que després de dos anys i mig de negociacions ens veiem així perquè falten cinc milions", ha assegurat.
El magistrat Hugo Novales havia acceptat posposar la junta fins a tres vegades però aquest cop s'ha celebrat. "Crec que s'havia d'intentat i em consta que hi havia voluntat d'arribar a un acord però ara no ens quedava altra sortida que la liquidació", ha explicat.
A partir d'ara, els actius del parc sortiran a la venda però, tal i com ha remarcat el magistrat, l'activitat del parc no s'atura. "Podria comprar-ho una empresa que mantingui la mateixa activitat amb un nom diferent, no està tot perdut", ha remarcat Novales, que detalla que aquest procés de liquidació és diferent del d'una empresa privada normal, ja que el parc és una fundació on hi ha molta participació de la part pública.
Quins efectes tindrà?
El rector i president del patronat del Parc, Sergi Bonet, ha convocat els treballadors del parc aquesta tarda per explicar amb detall què canviarà a partir d'ara. Tanmateix, ha avançat alguns dels passos que caldrà seguir a partir d'ara. Un cop el magistrat signi la resolució de liquidació, es dissoldrà el patronat del parc i el jutge haurà d'aprovar un pla de liquidació on es reflectiran terminis i condicions.
A partir de llavors, s'obriran dues fases. En una primera, sortiran a la venda les unitats de productives, és a dir, els edificis amb les empreses que hi hagi a dins. Si ningú s'ofereix a comprar el parc en aquesta fase (es desconeix encara quin serà el preu), la següent fase és la de la venda d'actius. En aquest punt del procediment, surten a la venda només els edificis (sense les empreses). Arribat aquest moment, la UdG o qualsevol altre patró del parc es podria presentar i adquirir els edificis. Si cap empresa ni administració s'interessa pel parc, queda una última fase de subhasta.
A més, Bonet ha detallat que el 60% de la superfície del parc pertany a la Universitat de Girona i que, per tant, la liquidació només afecta el 40% restant (que és del parc). A més, la universitat té el dret de superfície de tot el complex per a 64 anys. Això significa que si una empresa o administració compra el parc i vol canviar-ne els usos (ara només es permeten usos relacionats amb la innovació i transferència de coneixement), la universitat ho hauria d'aprovar. A efectes pràctics, doncs, la UdG pot vetar qualsevol intent de posar al parc altres activitats no relacionades amb la recerca.
Segons els càlculs del rector, tot el procés es podria allargar uns dos anys. Bonet no descarta que, un cop acabi tot plegat, la gestió del parc retorni novament a la universitat.
