Jutgen un veí de Sils que tenia material al garatge per fer bitllets falsos

L'acusat diu que era per imprimir publicitat i samarretes

L'Audiència de Girona ha jutjat un veí de Sils (Selva) que s'enfronta a 10 anys de presó per un delicte de tinença de material específicament destinat a fabricar moneda falsa.

Al seu garatge, la policia li va trobar dues màquines de termoimpressió, rotllos transparents amb hologrames com els que apareixen als bitllets de 20 i 50 euros i un pot de tinta iridescent. La fiscal sosté que el processat es dedicava a imprimir euros falsos. Sobretot, basant-se en allò que han explicat els perits policials i els experts del Banc d'Espanya al judici (que, entre d'altres, asseguren que aquest material és adient per crear diners de manera fraudulenta).

El processat, però, sosté que va comprar tot allò per imprimir material publicitari i samarretes que brillessin en la foscor. Tot plegat, destinat a promocionar negoci de marroquineria artesana que havia engegat la seva dona.

La detenció

El cas que ha arribat avui a judici es remunta al 25 de juliol del 2012. Aquell dia la policia va fer un escorcoll –inicialment, per un assumpte de drogues- en un pis del carrer Juli Garreta de Sils. Quan van baixar al garatge, que al mateix temps també feia de traster, els agents hi van trobar tot de material que, com subratlla la fiscal, estava "destinat específicament a fabricar moneda falsa".

En concret, allà hi havia dues impressores tèrmiques, quatre rotllos transparents com els que apareixen als bitllets de 20 euros i cinc, com els de 50, i un pot amb tinta iridescent. La fiscal sosté que el processat es dedicava a imprimir euros de manera fraudulenta i, per això, demana que se li imposi una condemna de fins a 10 anys de presó.

L'acusat, però, sosté que la seva intenció era tota una altra. Aleshores feia poc que la seva dona havia muntat un negoci de marroquineria artesanal (feia bosses de mà, moneders i polseres) i tots dos van decidir promocionar-lo fent-se ells mateixos el material publicitari. Entre d'altres, estampant samarretes o imprimint unes butlletes de descompte que imitessin bitllets de curs legal.

Tot, a través d'Internet

Per això, a través d'Internet, van comprar tot allò que els calia. Les impressores les van aconseguir d'una impremta de Sevilla que feia poc que havia tancat, i els hologrames i la tinta, d'una web de venda on-line (que té per nom Ali Babà). "Volia imprimir i estampar material publicitari, articles de regal; i la tinta era específica perquè durant la nit brillés", ha declarat l'acusat.

La dona del processat, que ha declarat com a testimoni, ha explicat que tenien tot el material guardat al traster perquè, de fet, mai el van arribar a fer servir. "No funcionava i a més pesava molt; el vam deixar al traster juntament amb les teles, el cuir, les cremalleres o les targetes de visita del meu negoci", ha relatat.

A més, a preguntes de l'advocat de la defensa, la dona ha precisat que el seu marit va comprar tant els hologrames com la tinta per Internet, "a través d'un portal on tothom pot entrar-hi". També ha recordat com alguns dels articles eren molt barats i van costar "menys d'un cèntim de dòlar". I per últim, ha subratllat que tant al garatge com al traster ho tenien "tot a la vista", i no amagat dels veïns.

Per falsificar moneda

Aquesta versió, però, xoca del tot amb la tesi que defensa la fiscal. De fet, durant el judici, l'acusació ha insistit molt a l'hora de preguntar, tant als perits policials com als experts del Banc d'Espanya, per què servia el material que es va trobar al garatge.

Uns i altres han coincidit a remarcar que es tractava d'hologrames i tinta "d'alta qualitat", i que seria estrany fer-ho servir per a una altra cosa que no fos falsificació de moneda. "Al meu entendre, allà no hi feien res que no fos servir per imitar bitllets de curs legal", ha dit un dels perits. "Aquesta tinta és molt cara, perquè amb la llum genera efectes òptics, i no és normal gastar-se tants diners per acabar imprimint fulletons de publicitat", hi ha afegit.

Al final del judici, la fiscal ha mantingut els càrrecs contra el processat. Sosté que, tot i que no se li trobés moneda falsa, la tinença de material per imprimir bitllets fraudulents s'ha de penar amb la mateixa contundència. A més, durant les conclusions, la fiscal també ha dit que s'havia localitzat a Bèlgica un bitllet fals que teòricament hauria sortit de la impressora de Sils. Per tot plegat, demana 10 anys de presó.

La defensa, per la seva banda, sol·licita l'absolució. Aquesta part, a més, ha demanat al tribunal que anul·li tot el cas ja d'entrada, perquè l'entrada i escorcoll d'aquell 25 de juliol del 2012 no es va fer com tocava. Entre d'altres, perquè la policia va anar a buscar estupefaents al pis i perquè, tot i que ja coneixia l'existència del material que hi havia al garatge, això no es va fer constar enlloc de la diligència.