Els Mossos d'Esquadra han enviat al jutjat tres casos de nenes residents a la comarca del Gironès a qui han fet l'ablació. Tenen entre 7 i 14 anys, pertanyen a famílies d'ètnia subsahariana i dues de les menors són germanes. En tots els casos, qui ha donat l'alerta a la policia han estat els seus pediatres. A més, al llarg del 2016 s'han detectat dues nenes que viuen a la demarcació i que corrien risc evident de patir una ablació si marxaven als països d'origen. De fet, en un dels casos el jutjat ha prohibit als pares endur-se'n la petita a l'Àfrica. La sotsinspectora dels Mossos Rosa Negre admet que el protocol específic per lluitar contra la mutilació genital femenina "és efectiu", i la prova són els casos que es poden agafar a temps. "Malauradament, però, que se'n continuïn detectant vol dir que encara s'està lluny de l'objectiu final, que és eradicar aquesta pràctica", explica.
D'ençà del 2002, les comarques gironines compten amb un protocol per lluitar contra els casos de mutilació genital femenina. Tot i que a la demarcació no hi ha constància que es facin ablacions, les ètnies que la practiquen –totes, subsaharianes- sí que aprofiten les vacances o un viatge al país d'origen per, un cop allà, marcar les nenes de per vida.
En aquests casos, el Codi Penal és categòric. La llei castiga l'ablació amb penes d'entre 6 i 12 anys de presó. I no només persegueix aquelles mutilacions genitals que es puguin fer en territori estatal, sinó també les que es porten a terme aprofitant un viatge a l'Àfrica.
Cada vegada que es detecta un cas de risc, s'activa el protocol. Aleshores, Mossos d'Esquadra, Ensenyament, Salut, serveis socials i tota la resta d'agents que formen part de la xarxa van a la una. L'objectiu és assegurar que les menors no seran mutilades i convèncer els seus pares perquè abandonin la pràctica.
L'any passat, a les comarques gironines, els Mossos van intervenir en cinc casos de risc. Feien referència a nenes procedents de Gàmbia, Mali i el Senegal, que tenien entre 4 i 14 anys. D'aquests cinc casos, n'hi va haver tres en què es va poder conscienciar les famílies. Però en els altres dos, va caldre protegir les menors amb mesures judicials. De fet, el jutjat va prohibir a uns dels pares viatjar amb la seva filla a l'Àfrica.
Tres nenes, mutilades
Malauradament, però, també hi ha casos en què s'arriba tard i es descobreix que les menors ja han patit l'ablació. Aleshores, l'afer s'envia directament als jutjats. L'any passat, a les comarques gironines, es van detectar tres nenes a qui havien mutilat el clítoris.
Totes viuen a la comarca del Gironès i tenen entre 7 i 14 anys. Els seus pares procedeixen de Gàmbia. Dues d'elles són germanes i l'altra ha vingut a viure a Catalunya via reagrupament familiar. En tots els casos, qui va donar l'alerta a la policia van ser els pediatres, que van detectar la mutilació durant una revisió mèdica. Ara, la investigació haurà de determinar en quin moment les menors van patir l'ablació i si es pot aplicar el Codi Penal contra els seus progenitors.
La cap de l'URPAC admet que casos com aquests, en què l'ablació ja s'ha dut a terme, els preocupen especialment. Tot i això, la sotsinspectora també subratlla que, a dia d'avui, la xarxa de salut pública atén i valora casos de noies i dones mutilades interessades en la reconstrucció dels genitals. "Aquest no deixa de ser un punt d'esperança per a aquestes persones", explica Rosa Negre.
La meitat dels casos, a Girona
L'any passat, comptant les situacions de risc i aquells en què l'ablació ja s'ha practicat, els Mossos d'Esquadra van intervenir en vuit casos de mutilació genital femenina a les comarques gironines. Són més de la meitat dels que es van detectar a tot Catalunya (on n'hi va haver catorze).
La sotsinspectora Rosa Negre diu que això té una doble lectura. Per una banda, que aflorin casos és un reflex que "el protocol funciona, cosa que ens permet intervenir allà on hi ha risc evident". Però per l'altra, també suposa que, per desgràcia, encara cal continuar lluitant per acabar amb aquesta xacra social. "La realitat s'imposa i ens demostra que encara estem allunyats del nostre objectiu final, que és el d'eradicar la pràctica", subratlla la cap de l'URPAC.
"El treball de prevenció i la tasca que fan tots els agents implicats en el protocol és clau per poder fer pedagogia i conscienciar les famílies", insisteix Rosa Negre. Sense anar més lluny, l'any passat els mossos també van fer seguiment a tres menors que van viatjar als seus països d'origen, i que en tots els casos, van tornar íntegres de l'Àfrica.
Precisament, a l'hora de combatre l'ablació, una de les eines bàsiques amb què compta la xarxa són les taules de coordinació, on hi ha implicats ajuntaments, Consells Comarcals i diversos Departaments de la Generalitat. A la demarcació, ja n'hi ha més de vint de creades.
En aquests casos, el Codi Penal és categòric. La llei castiga l'ablació amb penes d'entre 6 i 12 anys de presó. I no només persegueix aquelles mutilacions genitals que es puguin fer en territori estatal, sinó també les que es porten a terme aprofitant un viatge a l'Àfrica.
Cada vegada que es detecta un cas de risc, s'activa el protocol. Aleshores, Mossos d'Esquadra, Ensenyament, Salut, serveis socials i tota la resta d'agents que formen part de la xarxa van a la una. L'objectiu és assegurar que les menors no seran mutilades i convèncer els seus pares perquè abandonin la pràctica.
L'any passat, a les comarques gironines, els Mossos van intervenir en cinc casos de risc. Feien referència a nenes procedents de Gàmbia, Mali i el Senegal, que tenien entre 4 i 14 anys. D'aquests cinc casos, n'hi va haver tres en què es va poder conscienciar les famílies. Però en els altres dos, va caldre protegir les menors amb mesures judicials. De fet, el jutjat va prohibir a uns dels pares viatjar amb la seva filla a l'Àfrica.
Tres nenes, mutilades
Malauradament, però, també hi ha casos en què s'arriba tard i es descobreix que les menors ja han patit l'ablació. Aleshores, l'afer s'envia directament als jutjats. L'any passat, a les comarques gironines, es van detectar tres nenes a qui havien mutilat el clítoris.
Totes viuen a la comarca del Gironès i tenen entre 7 i 14 anys. Els seus pares procedeixen de Gàmbia. Dues d'elles són germanes i l'altra ha vingut a viure a Catalunya via reagrupament familiar. En tots els casos, qui va donar l'alerta a la policia van ser els pediatres, que van detectar la mutilació durant una revisió mèdica. Ara, la investigació haurà de determinar en quin moment les menors van patir l'ablació i si es pot aplicar el Codi Penal contra els seus progenitors.
La cap de l'URPAC admet que casos com aquests, en què l'ablació ja s'ha dut a terme, els preocupen especialment. Tot i això, la sotsinspectora també subratlla que, a dia d'avui, la xarxa de salut pública atén i valora casos de noies i dones mutilades interessades en la reconstrucció dels genitals. "Aquest no deixa de ser un punt d'esperança per a aquestes persones", explica Rosa Negre.
La meitat dels casos, a Girona
L'any passat, comptant les situacions de risc i aquells en què l'ablació ja s'ha practicat, els Mossos d'Esquadra van intervenir en vuit casos de mutilació genital femenina a les comarques gironines. Són més de la meitat dels que es van detectar a tot Catalunya (on n'hi va haver catorze).
La sotsinspectora Rosa Negre diu que això té una doble lectura. Per una banda, que aflorin casos és un reflex que "el protocol funciona, cosa que ens permet intervenir allà on hi ha risc evident". Però per l'altra, també suposa que, per desgràcia, encara cal continuar lluitant per acabar amb aquesta xacra social. "La realitat s'imposa i ens demostra que encara estem allunyats del nostre objectiu final, que és el d'eradicar la pràctica", subratlla la cap de l'URPAC.
"El treball de prevenció i la tasca que fan tots els agents implicats en el protocol és clau per poder fer pedagogia i conscienciar les famílies", insisteix Rosa Negre. Sense anar més lluny, l'any passat els mossos també van fer seguiment a tres menors que van viatjar als seus països d'origen, i que en tots els casos, van tornar íntegres de l'Àfrica.
Precisament, a l'hora de combatre l'ablació, una de les eines bàsiques amb què compta la xarxa són les taules de coordinació, on hi ha implicats ajuntaments, Consells Comarcals i diversos Departaments de la Generalitat. A la demarcació, ja n'hi ha més de vint de creades.
