La Generalitat ha passat balanç aquest divendres de les accions que ha fet a la demarcació per garantir el dret a l'habitatge. Els casos més cruents, i on cal actuar d'urgència, són aquells en què els inquilins estan a punt de ser desnonats.
A través de l'Agència de l'Habitatge, la coordinació amb els ajuntaments i les entitats del tercer sector, la Generalitat ha ajudat a evitar 326 desnonaments arreu de la demarcació al llarg de l'any passat. Són 43 casos més que el 2015.
La gran majoria (210) s'han resolt a través d'ajudes urgents a les famílies. En aquests casos, els inquilins arrossegaven fins a 3.000 euros de rebuts impagats (bé sigui de lloguer o d'hipoteca). La Generalitat els ha pagat el deute i, a més, els ha concedit una subvenció d'un any per ajudar-los a pagar les noves quotes.
"D'aquesta manera, evitem que les famílies tornin a acumular deute al cap d'uns mesos", ha precisat la consellera de Governació i Habitatge. Sovint, els qui reben aquestes prestacions són famílies en situació d'atur i amb uns ingressos mensuals que no superen els 700 euros.
De 33 a 79 per mesa d'emergència
En paral·lel a aquestes ajudes d'urgència, la Generalitat també ha evitat més d'un centenar de desnonaments més a través de dues vies. La primera és ajudant els afectats a renegociar el deute amb els bancs (a través de la xarxa d'oficines Ofideute). Per aquesta via, s'han pogut resoldre 37 casos a la demarcació.
La segona és reallotjant les famílies en un altre habitatge i concedir-los un lloguer social. D'aquesta manera, s'evita que passin pel tràngol d'un desnonament i es quedin sense sostre. En general, per aquesta via els casos es resolen en uns tres mesos, però en aquelles situacions d'urgència –on la pèrdua de l'habitatge és imminent- aquest termini es redueix fins a les 48 hores.
A través de la mesa d'emergència –aquí, també en col·laboració amb els ajuntaments que en tenen al municipi- la Generalitat ha evitat 79 desnonaments al llarg de l'any passat. Uns casos en què el risc d'exclusió social és molt elevat i que s'han incrementat notablement, gairebé fins a triplicar-se, en comparació amb el 2015 (aleshores, es van resoldre 33 adjudicacions).
Un 35% més d'ajuts al lloguer
En paral·lel, a les comarques gironines, la Generalitat també ha incrementat les ajudes destinades a pagar el lloguer per a famílies amb pocs ingressos o joves que s'emancipen. En concret, el número de prestacions ha crescut un 35% (de 4.503 beneficiaris al 2015 es va passar a 6.086) com també ho ha fet l'import destinat als ajuts. A la demarcació, ara fa dos anys s'hi van destinar 7,74 MEUR; l'any passat aquesta quantitat va ascendir fins als 10,58.
Un de cada quatre beneficiaris d'aquests ajuts té menys de 35 anys, tot i que l'edat mitjana dels sol·licitants se situa en els 45. A les comarques gironines, els lloguers que paguen se situen en 380 euros mensuals (dels quals, en general, l'ajuda els en cobreix una tercera part).
Expropiar l'ús dels habitatges buits
Amb l'objectiu d'ampliar el parc públic d'habitatge destinat a lloguer social, la Generalitat ha signat convenis amb bancs perquè els cedeixin pisos buits o també n'ha comprat a través de tanteig i retracte. A la demarcació, les entitats han cedit més de 250 pisos buits al Govern i, per la seva banda, al llarg de l'any passat la Generalitat n'ha comprat 69 més a través del dret que dona preferència a l'administració a l'hora d'adquirir habitatges procedents dels bancs.
De totes maneres, la consellera no ha amagat que aquest xifra és tan sols "un petit percentatge" si es compara amb el total d'habitatges buits que hi ha a comarques gironines. En concret, 6.164. Per això, Meritxell Borràs ha insistit en què la nova llei que va entrar en vigor a finals de desembre permetrà als ajuntaments "poder expropiar el dret d'ús d'aquests habitatges buits".
"Per tant, en cas de necessitat de famílies que requereixin habitatge, hi ha una nova eina que permet als consistoris poder actuar de manera ràpida i eficaç per donar solucions", ha subratllat Borràs. La Generalitat ja ha posat a disposició dels ajuntaments un registre telemàtic que situa sobre plànol aquells pisos buits que hi ha als municipis.
Precisament, la consellera de Governació ha inaugurat aquest divendres a Girona una jornada de formació per al món local sobre les eines i recursos que recull la nova llei. Després, també ha presidit la constitució de la Comissió d'Habitatge i Assistència davant Situacions d'Emergència Social (CHASE) de les comarques gironines. Una taula que periòdicament analitzarà els casos de sobreendeutament i n'elaborarà plans d'acció.
La Generalitat ha evitat gairebé un desnonament al dia a les comarques gironines durant el 2016
En total 326 famílies han conservat el sostre
