Girona també reclama que l'Exèrcit no faci les maniobres militars

Madrenas insta Millo a demostrar "l'oferta de diàleg" aturant l'exercici

D'ençà que va rebre la notificació de les maniobres, l'Ajuntament de Girona ha intentat trobar una escletxa legal per impedir que l'Exèrcit es desplegui a la zona. No n'ha trobada cap; "no hi ha opció jurídica per prohibir-ho", ha precisat l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. Però això no treu que el consistori hagi dit obertament que s'oposa a la presència dels soldats.

L'alcaldessa creu que la marxa d'enduriment, on hi prendran part una vuitantena d'efectius i quatre camions lleugers tot terreny, es farà a la zona del castell de Sant Miquel. De fet, aquesta part de les Gavarres és la que cau a cavall dels termes de Girona i Celrà, i el comunicat de l'Exèrcit recull que els soldats es desplegaran per camins rurals dels dos municipis.

Madrenas ha recordat que aquest és "un espai molt utilitzat", per on diàriament hi passen excursionistes, gent que passeja o esportistes. Per això, i perquè ho tinguin molt present, l'Ajuntament ha enviat un burofax urgent a la base de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), dirigit al coronel comandant general, Javier Mur Lalaguna.

"Hi ha gironins que diuen que gairebé allò és una Rambla", ha dit Madrenas. "I em sembla una greu irresponsabilitat pretendre-hi fer maniobres militars; això, sense tenir en compte que les Gavarres són un espai natural, amb normes estrictes per a la seva preservació, i em sembla que l'Exèrcit no té massa ànim de protegir-lo", ha afegit l'alcaldessa.

Aturar la marxa

I en aquest punt, Madrenas ha instat el delegat de l'Estat a Catalunya, Enric Millo, a fer gala de la "voluntat de diàleg" que li va transmetre fa uns dies, quan es va reunir amb ella al consistori, i a moure fils per aturar les maniobres. "Realment, si vol demostrar que la seva oferta és certa, que ens ho demostri", ha reptat l'alcaldessa de Girona.

En cas que la marxa d'enduriment es porti a terme, i que l'Exèrcit es desplegui pel paratge, Madrenas ja ha avançat que l'Ajuntament farà "responsables absoluts" tant als soldats com al govern espanyol "de qualsevol incident o accident" que hi pugui haver a la zona. "Aquesta és una oportunitat que té l'Estat per intentar que les maniobres no es duguin a terme i posin en perill la seguretat tant dels ciutadans com del medi ambient", hi ha afegit.

"No ho entenem"

L'alcaldessa de Girona també ha insistit en què l'Ajuntament no entén "el canvi de criteri" que ha aplicat l'Exèrcit per desplegar-se a prop d'una zona tan poblada. "Ni Girona ni Celrà recorden els anys que fa que no es feien maniobres en aquest territori; és el lloc més inadequat", ha dit Madrenas.

L'alcaldessa no ha volgut entrar en el per què de la marxa, a diferència del què ahir va fer l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, que ho va vincular directament amb els passos que s'han fet en pro del procés sobiranista. "Que cadascú n'extregui les seves pròpies conclusions", s'ha limitat a dir.

Marxa a Sant Miquel i concentració

De moment, l'Ajuntament de Girona estarà amatent a la resposta de l'Estat i l'Exèrcit per veure si s'impedeixen les maniobres. Però el de Celrà ja ha passat a l'acció. L'Ajuntament ha convocat per dilluns vinent a les vuit del matí una marxa popular fins al castell de Sant Miquel (on conflueixen els termes municipals) per mostrar "el rebuig a la marxa militar". A més, per al mateix dia hi ha prevista una concentració davant l'Ajuntament a les set de la tarda.

ERC també s'ha oposat obertament a la marxa d'enduriment i, de fet, els republicans portaran la crítica fins a Madrid mateix, al Congrés, a través del diputat gironí Joan Olòriz. Per la seva banda, la portaveu d'ERC-MES a l'Ajuntament de Girona, Maria Mercè Roca, ha assegurat que volen "una ciutat una demarcació desmilitaritzades" i ha instat Madrenas a tenir "un posicionament contundent per evitar que aquesta situació es repeteixi".