El ple de l'Ajuntament de Girona ha aprovat inicialment el pla per reallotjar les famílies del barri de les Pedreres, que fa dècades van aixecar els seus habitatges en terrenys municipals.
El pla ha tirat endavant per àmplia majoria: no ha rebut cap vot en contra, però sí les abstencions dels sis regidors d'ERC i C's. Ara bé, la proposta del consistori per edificar fins a una trentena de cases en terrenys a tocar de la torre Alfons XII ha topat amb l'oposició dels veïns de Torre Gironella. Durant el ple, han llegit un manifest on demanen a l'Ajuntament que "no reubiqui" en aquesta zona els afectats pels enderrocs a les Pedreres, perquè el barri ja està prou edificat i hi haurà "problemes de convivència".
D'altra banda, el ple també ha tirat endavant la nova ordenança dels clubs de cànnabis. Entre d'altres, el redactat concreta que aquests locals no podran subministrar més de 3 grams de marihuana per persona al dia. La proposta ha rebut l'aval de l'equip de govern i els quatre regidors de la CUP, i l'abstenció de la resta de grups (ERC, C's i el PP).
En el ple hi havia dos punts de l'ordre del dia que feien referència a les Pedreres. El primer, eminentment urbanístic, era el text refós del pla que ha de servir de full de ruta per tornar a naturalitzar l'espai. Un document que s'ha aprovat per unanimitat, amb els vots de tots els grups del consistori.
El segon era el pla social, on es recull l'acord a què ha arribat l'equip de govern per reallotjar les famílies afectades pels enderrocs. En total, s'han de tirar a terra fins a 37 habitatges, que es van construir de manera il·legal en terrenys municipals ara fa més de mig segle.
El pla només permet que aquells nascuts abans del 1965 i els seus cònjuges puguin quedar-se a les cases. A la resta, se'ls proposen solucions que passen per rebre una compensació econòmica o bé ser reallotjats. Sigui en una de les cases que s'aixecaran en un solar proper, a la dreta de la torre Alfons XII, sigui en un habitatge social o de protecció dels que hi ha arreu de la ciutat.
Grans menjadors davant de carrers estrets
Abans de debatre aquest punt, el ple ha donat veu als veïns de les Pedreres i també als de Torre Gironella. El representant dels primers, Luis Amador, ha demanat que les noves cases unifamiliars no siguin entre mitgeres, sinó aïllades, que s'hi puguin reubicar "totes les famílies que ho vulguin" i que el seu menjador sigui "prou gran per poder fer festes, que solem fer durar entre tres o quatre dies, sense que molestem ningú i vingui la policia".
La portaveu dels segons, Jana Kunecova, ha llegit un manifest on els veïns s'oposen a què els reallotjaments de les Pedreres es facin al seu barri. El text diu que Torre Gironella és un barri de cases apinyades, "amb carrers estrets", que no té equipaments i que no pot sumar 150 persones més (que són les que es calcula que vindrien de les Pedreres).
A més, el text també subratlla que "l'estil de vida" dels veïns de les Pedreres, "amb celebracions fins a altes hores de la matinada en dies laborables" pot suposar "problemes de convivència". Per això, el manifest reclama a l'Ajuntament que els reallotjaments no es facin a Torre Gironella i que, al lloc on s'hi volen aixecar els habitatges, s'hi construeixi "un equipament per al barri".
Un primer pas, però molta feina per fer
El pla social de les Pedreres ha rebut el suport de l'equip de govern (CiU i el PSC), la CUP i el PP. Però ERC i C's l'han acollit amb recels, i per això s'han abstingut a la votació. Entre d'altres, perquè tot i que valoren el diàleg amb els veïns, sostenen que al pla social hi ha llacunes –per exemple, el desacord amb els de Torre Gironella- i dubtes jurídics (sobretot, al voltant de les expropiacions). "Veiem que el consens no hi és", ha dit la portaveu d'ERC, Maria Mercè Roca, per justificar l'abstenció.
A l'altra banda, la regidora de la CUP, Laia Pèlach, tot i admetre que el pla té "una base jurídica feble", ha volgut posar de relleu que el seu grup hi votava a favor perquè "el consens del plenari donarà força al document". Pèlach també ha dit que el pla dona solució "a una situació anòmala" que es viu a la ciutat des de fa anys.
Per la seva banda, la tinenta d'alcalde de Serveis Socials, Sílvia Paneque, que ha dut les negociacions, ha sostingut que el pla social és "just" i que "pren consciència dels drets adquirits" per la gent que, des de fa més de mig segle, viu al lloc. "Hi havia un problema encallat que avui comença a tenir solució; iniciem un camí que serà llarg per recuperar un espai per a la ciutat", ha dit.
Entre la "normalització", l'ambigüitat i l'oposició
El ple d'aquest febrer també ha donat llum verda a la nova ordenança que regula l'activitat dels clubs de cànnabis a Girona. Estableix, entre d'altres, que podran dispensar un màxim de 3 grams de marihuana per persona i dia, que l'accés es restringirà a majors d'edat i que als locals no s'hi podrà fer cultiu. En cas d'incompliment de les normes, les sancions que s'imposaran s'estenen entre els 725 i els 3.000 euros.
L'ordenança, que s'ha aprovat inicialment, ha rebut el suport de l'equip de govern i de la CUP. La resta de grups (ERC, el PP i C's) s'han abstingut. La regidora de Salut, Eva Palau, ha dit estar "convençuda" que aquesta és una "bona ordenança", fruit del diàleg amb els clubs existents. "És una ordenança que està lluny d'obrir la porta a un major consum de cànnabis a la ciutat; l'existència d'aquests clubs associarà els consumidors, però no serà un punt de comercialització", ha dit Palau, en referència a les restriccions que s'imposen per accedir-hi.
En la mateixa línia també s'ha pronunciat el regidor de la CUP Lluc Salellas, que ha dit que el redactat "normalitza i ajuda a no estigmatitzar" una realitat, la d'aquests clubs socials, "que existeix i és legal". Salellas, però, sí que ha lamentat certa "incongruència" per part de l'equip de govern, perquè per una banda regula l'activitat dels clubs, però per l'altra posa "molts impediments" perquè se n'obrin a Girona.
Per part dels opositors, sobretot el PP i C's, han retret que l'ordenança "és ambigua", perquè al costat del consum de cànnabis per finalitats terapèutiques, també s'hi posa el lúdic. "No ens enganyem, l'ús terapèutic és només un part del consum d'aquesta substància", han criticat els dos grups.
Comissió d'AGISSA i acollida de refugiats
El ple de l'Ajuntament de Girona també ha aprovat crear la comissió tècnica que ha de dur el control de l'activitat de l'empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (AGISSA). Formada per quatre membres, s'encarregarà de controlar les obres i les instal·lacions de la firma, i emetre un informe semestral sobre l'activitat d'AGISSA. El primer s'ha d'entregar abans del 31 de març.
La creació de la comissió forma part de l'acord a què van arribar l'equip de govern, ERC i la CUP per municipalitzar el servei d'aigües quan s'acabi la concessió –l'any 2020- sempre i quan aquesta sigui la millor opció. L'alcaldessa Marta Madrenas, en aquest sentit, ha subratllat que els informes que emeti la comissió permetran "tenir aquelles dades imprescindibles" de l'activitat d'AGISSA, que permetin "reflexionar" sobre el seu futur.
Per últim, al principi del ple, i de manera inesperada, Madrenas ha pres la paraula per mostrar el suport del consistori a la campanya d'acollida als refugiats 'Casa nostra, casa vostra'. I aprofitant l'avinentesa, l'alcaldessa ha criticat les traves que posa l'Estat perquè la ciutat aculli refugiats. Madrenas ho ha exemplificat amb un cas concret: el d'una siriana d'11 anys que està en un camp de refugiats a Tessalònica, que necessita ser operada d'una malformació al llavi.
"Hem mogut cel i terra per portar-la aquí, pagant el trasllat i la manutenció de la família, i la Generalitat estava disposada a assumir els costos de l'operació", ha dit l'alcaldessa de Girona. "I sabem que tant el Govern com Càritas han demanat a l'estat espanyol que fes allò que pogués per dur la família aquí, i no en tenim resposta; nosaltres som país i ciutat acollidora, per tant, reclamo a l'Estat que ofereixi solucions per donar a aquesta nena i a la seva família una llar digna", ha conclòs Marta Madrenas.
