L’Uni Girona ha aconseguit una fita històrica en classificar-se per disputar a Fontajau –avui diumenge, a un horari intempestiu imposat per la televisió, 20.30h- la primera final de la Copa femenina de la trajectòria del club. L’equip que dirigeix Eric Surís va patir molt, més del que s’esperava, per superar l’Araski, que el dia anterior havia fet un gran desgast contra el Ferrol. Les gironines van sortir a la pista responsabilitzades en excés. Deu ser per algun motiu que fa una pila d’anys que l’amfitrió no guanya el títol. El rival de la final és el que també era previsible, el Perfumerías Avenida de Salamanca, que va passar la piconadora des del principi contra el Gernika i el va derrotar (48-72) amb una defensa asfixiant especialitat de la casa, a la qual les basques no van saber donar resposta en cap moment.
La victòria de l’Uni Girona, que no es va asserenar en tot el partit, s’explica per diverses circumstàncies. La primera, la seva descomunal capacitat rebotejadora: 53 rebots totals, dels quals 28 defensius i 25 ofensius, la mateixa xifra, 25, que va capturar l’Araski en total, sumant atac i defensa. A partir dels rebots ofensius les gironines van fer poc més de 30 punts. Una bestiesa. Les basques són un equip mancat d’alçada, només la veterana Vega va donar una mica de guerra, en aquest sentit, a Coulibaly (17 rebots) i Ibekwe (10 rebots). Un altre fet que explica la victòria va succeir a 1’30” del final del matx quan, al sisè intent, Noe Jordana va encistellar el seu primer triple, els 3 primers punts de la base osonenca en tot el partit que desfeien l’empat (66-66). En la jugada d’atac següent, després que l’Araski errés el seu, Jordana va capturar un rebot ofensiu i Leo Rodríguez va rebre una falta personal, transformant els dos tirs lliures corresponents (66-71). Malgrat això, l’Uni no va poder trencar el partit, perquè la base veneçolana de l’Araski, Roselis Silva (25 punts i 30 de valoració), que va fer un partit immens –com el dia abans-, tot i jugar amb problemes físics des de l’inici del tercer quart, va continuar sent la gran referència del seu equip i va posar el 68-72 a 40” del final. Coulibaly va tornar a encistellar (68-74), però a 20” del final Etxarri va encistellar un triple insòlit tocant tauler (71-74) que no permetia cap alegria. L’equip gironí va jugar amb intel·ligència els darrers segons, quan encara no havia entrat en bonus, i va dosificar les faltes mentre que, a cada falta del rival, les gironines havien d’anar a la ratlla de tirs lliures, aspecte en el qual ahir es van mostrar molt inspirades amb un 79% d’encert (23/29), per sobre del 75% de la lliga, especialment Leo Rodríguez (9/10), que va fer els 4 darrers punts del partit (71-78) de tir lliure.
La resta del partit, fins arribar a aquest punt, va seguir la mateixa tendència, amb un Uni Girona a qui semblava pesar la responsabilitat fins el punt de veure l’anella molt petita en determinades fases del matx, amb una mitjana baixíssima d’encert en el triple (19% ahir, per 35% en la lliga). Les especialistes de la distància, Leo Rodríguez (1/6), Rosó Buch (1/8), Ify Ibekwe (1/4) i la mateixa Jordana (1/6) van estar discretes en aquesta faceta, mentre que una altra bona tiradora, Peters, només en va llançar 2 (1/2). Afortunadament, el que havia d’entrar de totes totes, el de Jordana, ho va fer. Cap dels dos equips no va poder marxar en el marcador, tot i que s’intuïa que per poc que les gironines encadenessin una estona de bon joc, posarien distància. Però no va ser així, l’Uni no podia sortir d’una dinàmica perillosa que no el permetia trencar definitivament el matx, fins a mig minut del final.
L’Uni Girona no es podrà permetre en la final els mateixos desajustos defensius que contra l’Araski, si no vol que l’Avenida li passi pel damunt com avui amb el Gernika. Caldrà veure com l’equip gironí evita que l’abassegadora defensa que imposa el conjunt d’Ortega, que deixa el pes ofensiu al talent de les seves jugadores, no l’acabi asfixiant a base de provocar pèrdues de pilota a través d’una pressió que contra el Gernika, per exemple, va tenir fins el minut 6 de partit amb 4 punts a les basques, per acabar el primer parcial amb un concloent 9-21. Les gironines, a més de defensar amb més intensitat, també hauran de millorar el tir si volen tenir opcions. Caldrà veure també la factura que passa el desgast d’avui als dos equips, amb els partits tan diferents que han disputat. Potser tindrà raó el tècnic de l’Avenida, Miguel Ángel Ortega, que la mala estona l’Uni ja l’ha passat contra l’Araski i que es planta a la final havent superat la pressió i disposat a fer que la Copa no marxi de Girona. Caldria fer un esment especial a les aficions d’Araski i Gernika, immenses, donant una lliçó de com s’anima a un equip. Aviam si a Fontajau se’ls empelta una mica la manera de fer, que el públic gironí, que tot sovint “campnoueja”, s’ho passaria encara millor. Ahir, part de la tribuna dels aficionats gironins van encetar el camí per fer que l’espectacle de la pista es traslladi també a la graderia.
71- LACTURALE ARASKI: Vega (6), Tudanca (4), Silva (25), Roundtree (12), Liñeira (5) –cinc inicial-,Velasco, Etxarri (17), Aldalur i Pardo (2). 21/42 (2p), 6/20 (3p), 11/14 (tirs lliures). 25 rebots.
78 - SPAR CITYLIFT UNI GIRONA: Leo Rodríguez (16), Jordana (4), Spanou (7), Coulibaly (13), Ibekwe (13) –cinc inicial-, Buch (7), Peters (10), Alminaite (4) i Oma (4). 20/47 (2p), 5/27 (3p), 23/29 (tirs lliures). 53 rebots.
